... Dispuestos para cada instante
que amamos la vida.
Vivir para amar,
un soplo de brisa. La vida.
Cualquier forma de vida...

Manolo García

Atrapar l'instant...

Barcelona Poesia
14-21 maig 08

Atrapar l’instant, fendir la memòria, extreure una part de
l’harmonia del món, de la Natura.

Del buit del silenci –de la plenitud, doncs– en neix la creació:
la paraula reinventada. Nous sentits per a un silenci que canvia
de significació. El silenci interpel·la la paraula: la posa en entre-
dit, l’acula en el(s) límit(s). El silenci conté totes les paraules.

Esmotxar poemes: vet aquí la tasca del poeta.

Escriure: un dir que teixeix poesia i destil·la tensió teorètica.
Una invitació a viatjar tot canviant de rumb per descobrir zones
noves –potser desconegudes– d’un mateix.

Crear, crear-se (en) el buit. En el límit del buit.

En el límit del coneixement: allí on habita la raó paròdica.

Meditar, dubtar, iniciar el viatge. Retornar d’aquest viatge in-
acabable, inacabat: tractar de veure el món amb ulls diferents,
amb una altra mirada. Esdevenir un altre. Un que vol conèixer
perquè dubta –no pas un que sap.

El poema: l’exili de l’escriptura.

(Després de tantes paraules, però, on és la Paraula?)

Antoni Clapés


Una setmana amb més de 100 activitats poètiques dels nostres grans teixidors de bellesa... Un bon balsam pel cor, no?

Sichuan

Avui el meu cor torna a ser a Chengdu...

Experimentar

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i a cada mot acréixer l'esperança.

Serem alló que vulguem ser.

Miquel Martí i Pol

Avança el maig, mes 5, i la Numerologia Tàntrica ens el marca com un període per passar a l'acció, experimentar i dinamitzar el que hem après. Aquest mes, té una energia molt activa i ens demana saber del que som capaços, del que no i el perquè.

Com diu el poeta: "viure és combatre la peresa de cada instant" i, tan sols experimentant, actuant, arribarem a ser allò que vulguem ser.

Simbolitza el Mestre, el seu propi desenvolupament i representa l'energia d'ensenyar. No vol dir que ens calgui posar-nos davant una pissarra i fer de mestres, però sí compartir el que sabem, allò que ens apassiona, obrint-nos als altres: "Si vols saber una cosa, estudia-la, si desitges conèixer una cosa, practica-la, si vols dominar-la, ensenya-la", deia Lao Tse.

Per poder viure plenament el significat d'aquest 5, és molt important que ens prenguem seriosament el fet de respectar i cuidar el Cos físic, perquè de fet, és el vehicle que ens permet relacionar-nos amb els altres i amb el nostre entorn, a tots nivells.

El nostre cos és savi i respon a com el tractem. Serà molt positiu tenir-lo més present, escoltar les senyals que ens dóna, per poder anar desbloquejant emocions enquistades i recobrar l'equilibri, si ens en havíem allunyat.

Tenir cura de l'alimentació, fer exercici suau, sense excessos, però amb continuïtat, cercar espais propis per relaxar cos i ment, seran magnifics aliats per facilitar l'experimentació que ens demana el 5, amb la màxima llibertat.

La gemma que la Numerologia Tàntrica assenyala de gran utilitat per connectar-nos amb el nostre cos físic, a un nivell molt reflexiu, és el Granat.

Es creu que el seu nom prové del de la magrana (granada), que conté grans de color molt semblant al del granat. Els experts la consideren una gemma que facilita la comunicació, dissol estancaments, alegra el cor, elimina la tristesa i la melangia, obrint-nos al món de forma positiva.

El granat neteja, purifica, energitza, revitalitza i ens ajuda a regenerar el nostre cos físic i a equilibrar les nostres emocions. Us recomano l'espai màgic de Cristales y Gemas, si voleu conèixer més propietats d'aquest preciós mineral.

A cuidar-nos! ;-)

Jugant a fer equilibrismes

"Descobrir la fluïdesa de la vida és un art molt subtil...

Si ens aferrem al passat, perdem el centre.
Empresonant el present, arriba l'estancament.

L'equilibrista indòmit, troba el fil constant
que connecta cada un dels moments de la vida;
no deixa ni un segon de vibrar en l'instant present,
enfoca la mirada il·lusionada, a nous reptes, nous somnis,
sens perdre l'arrelament guanyat en cada experiència.

Fluint en la continuïtat, l'equilibrista
podrà resistir qualsevol repte o inquietud".

La imperfecta perfecció

Cada vegada que miro aquesta imatge, somric...

Sí, sí! es pot riure contemplant la feina del pintor. Més d'un el classificaria de "manta", "poc professional", o "passota", per no baixar a retirar el tronc abans de pintar, però en determinats moments, quan no ens hi va la pròpia vida o la dels altres, és tan necessària la perfecció? No passa a ser imperfecte?

Pot provocar algun accident aquesta línia? No és tan reclamable la feina de qui no va retirar el tronc caigut com la d'ell? Algú s'hauria parat a contemplar i a fotografiar aquest trosset de terra amb una línia perfecta? Gaudiríem ara nosaltres de la vibració del somriure que ens inspira la creativitat de l'autor?

Potser perquè em trobo en un moment, en que desitjo que m'importi més fluir i gaudir que ser molt perfecte, que camino vers el no controlar ni exigir-me tant, que m'agrada perdrem per carreteres amb revolts més que per llargues autopistes, crec que mentre no causi cap dany, la imperfecció pot ser bella i positiva.

I si es mira bé, el pintor va fer una obra d'art única amb la seva imperfecció (i gairebé segur irrepetible, doncs si va creant obres com aquesta a les voravies, el pobre es queda sense la seva feina).

Sovint, ja sigui treballant o en el nostre temps de lleure, la recerca de la perfecció, ens empresona i ens priva del tresor més valuós que tenim: l'expressió de la nostra creativitat, la espontaneïtat, el gaudir sense tensions ni rigideses, connectant amb la nostra Passió, amb el nostre Sentir i la nostra Essència.

Cada una dels perfils que tracem pot ser preciós, si ens permetem la imperfecció; cada moment pot ser únic i meravellós si el vivim sense tant control, sense tanta exigència, siguin més o menys "perfectes" les traces que quedin reflectides als ulls dels altres.