Gràcies a tots...

...per tota la tendresa que heu regalat al meu somni...
Quan pugui us en faig cinc cèntims des d'allí!! Un bes dolç a tots.

(Marieta, vinga aprofita que estaràs uns quants dies sense la "bronques" de la mare! T'estimo, nineta. "Baila la vida"!, recordes?)

L'elecció

O un parell de sabates o un parell de llibres...
D'altra forma, la cremallera de la bossa es nega rotundament a tancar-se.
Crec que serà preciós llegir descalça sobre la gespa...

Somni i realitat - Lao Tse

"Una vegada, vaig somniar que era una papallona.
Volatejava com els pètals pel jardí, de branca en branca.
Em sentia feliç.
Només tenia consciència de la meva existència de papallona
i no la tenia de la meva personalitat d'home. Vaig despertar.
I ara no sé si somniava que era una papallona
o si soc una papallona que somnia que és Chuang-Tse".

Avui em sento papallona i dona...

Ringgg!!!!

Avui ha sonat el telèfon i he contestat
amb un... "Chi?"
Serà greu?

A qui no li arriba aquest somriure?

Alguns sabeu que les ninetes xineses em fan néixer una tendresa especial i que he somniat, a voltes, poguer amanyagar els dies d'una d'elles, que dissortadament, no pugui rebre les carícies d'una mare.
Per ara, no pot ser, però intentaré generar i donar molts somriures com el d'aquesta preciositat, durant l'agost.

Avui, m'han arribat notícies d'un tipus d'adopció xinesa menys valuosa però que també pot aportar un somriure a algun ésser amb ganes d'expressar el que sent i que no ho pot fer.
A Xina, qui vulgui publicar continguts a Internet, ha de registrar-se. Així, pàgines tant inofensives com la meva, han d’estar pendents del que escriuen perque no els donin de baixa els seus dominis.
És trist que passi això avui en dia, però el govern de Beijing controla el contingut de tots els mitjans online, prohibint utilitzar els termes “democràcia”, “llibertat”, "manifestació" o "drets humans".
Un grup d'internautes han cercat una solució i s'ha engegat una campanya d’adopció de weblogs xinesos. M'han dit que es pot fer, deixant lliure un espai en el teu servei de hosting, un subdomini que un blogger de la Xina pugui utilitzar i expressar-se lliurement i sense temor a un bloqueig.
A veure si trobo alguna de les animetes cibernètiques que m'ajuden quan em perdo per aquesta xarxa virtual i puc aportar el meu granet de sorra (o d'arròs que queda més adient), per tal que la majoria dels weblogs xinesos es puguin distribuir entre milers de servidors d’arreu del món per dificultar-ne el bloqueig.

Du Fu

MIRANT L'AIGUA DES DE LA BARANA
DEIXO VOLAR EL MEU COR

Lluny de les muralles, en una ampla barana,
sense aldea que la destorbi,
la mirada arriba lluny, molt lluny.
Les clares aigües del riu gairebé sobreïxen la llera.
Conclou la primavera,
i els serens arbres són plens de flors.
Entre una pluja,
els peixets apareixen,
i el vol oblic de les orenetes
al paire de la suau brisa.
A la ciutat, cent mil llars,
aquí dues o tres famílies.

(Du Fu 761, a Chengdu)

Un dels més de mil poemes, del considerat millor poeta clàssic xinès. El va dedicar a Chengdu, capital de la província de Sichuan,
on va alenar uns quants anys de la seva vida
A la ciutat, hi ha un preciós parc, dedicat a ell. Somnio poder-hi passejar alguna tarda d'aquest agost, contemplant els bambús que l'embolcallen, deixant-me acaronar per la suau brisa que va inspirar al poeta.

M'han punxat ençà i enllà!

Fer realitat un somni sempre pot portar algún petit malson...
Avui somniaré xeringues.

Vaig citar-me amb un àngel...

... o com potser el definiria un amic (que en sabria escriure mil coses més precises i boniques que jo), amb "un Déu".

La cita era un d'aquells petits somnis, que potser molts no entendrien com a tal, però, sempre he pensat que un somni no cal que sigui gran per generar-nos espurnes d'emocions. Les papallones de la il•lusió es gronxaven dins meu, forces dies abans de l'anhelada cita amb el querubí...

Ens trobarem la passada nit de diumenge a Barcelona. En pocs minuts, vestint la seva poesia, el seu univers íntim, els seus ideals filosòfics i geopolítics, amb una seda acústica preciosa, Sílvio Rodriguez, va omplir l'espai amb la màgia de les emocions i dels sentiments, amb les cançons del seu bellíssim darrer disc, "Cita con Ángeles".
Em va seduir amb el seu present, carregat de força i d'humanitat i amb el seu passat, eternament viu. Tots, l'acompanyàrem amb les nostres veus, amb els nostres cors, vibrant amb el seu “Ojalá”, “Te doy una canción”, "Casiopea", "Rosana", "Sueño con serpientes"...

Per tu, un altre àngel que segur que d'alguna forma,
volaves per allí...

"Hay hombres que luchan un día
y son buenos.
Hay otros que luchan un año
y son mejores.
Hay quienes luchan muchos años
y son muy buenos.
Pero hay los que luchan toda la vida:
esos son los imprescindibles."

Bertolt Brecht

Mirada a l'infantesa

La meva mirada es va clavar en un punt concret de la llibreria... Era la crida d'un llom roig, serigrafiat amb lletres daurades i no vaig poder estar-me'n d'agafar l'envellit exemplar de la col.lecció d'Hergé, ben present a la meva infantesa.
"El Lotus Blau", fou l'únic que se'n va salvar ara fa uns anys de ser regalat, en un d'aquells intents sobtats que tots tenim, de fer una mica d'espai als atapaïts prestatges, per tornar-los a omplir altra vegada i amb més rapidesa.
Somric, al recordar els cops que l'havia llegit i rellegit quan era una nena. D'entre tots, sempre era el que tornava a caure a les meves mans, el que m'atreia per alguna raó que mai he pogut racionalitzar. Els meus ullets repassaven acuradament tots els detalls: cada color, cada moble, cada ornament o il.lustració penjada a les parets de les vinyetes.
Com m'atreien ja els caràcters xinesos! les robes dels vianants, els noms dels protagonistes, Fan-Se-Yeng, Xang...
Suposo que ja era sensiblona de xiqueta, i m'ablanien paraules com les del petit Xang quan a la darrera pàgina deia: "Hi ha un arc de Sant Martí al meu cor, Venerable!" o quan al despedir-se de'n Tintín li feien saber que el seu record quedaria gravat en els seus cors com el cristall més pur...

He desat les forquilles fins setembre

Puc tenir petites habilitats amb el sabre, amb l'espasa, fins i tot amb la llança, però des que vaig posar el cadenat al calaix de les forquilles, m'estic tement que aquests instruments de fusta, inofensius a primer cop d'ull, se'm ressistiran. Per ara són armes indomables entre els meus dits i, a cada àpat, el meu voltant acaba amb un bon grapat de víctimes esteses i escampades.
Qualsevol suggerència serà ben rebuda per afromtar aquesta dura lluita en la que m'he summergit, necessito estratègies de "guerrer" que no em facin defallir en la batalla :-)))

Mirant-ho positivament, em sembla que per primer any, no guanyaré els dos quilets vacacionals...

No les teniem totes...

Duì!!! Correcte!!!
Res d'un sol mes, tenim el visat per 90 dies!

La noia de la finestreta insistia amb el posat ben seriós en que només ens el feia per un mes i haguerem tingut importants problemes per tornar a casa l'1 de setembre.
El cas és que ja el tenim a les mans, per 3 mesos!, després de fer menys cua de la que preveiem a la sala de tramitacions del consulat, totalment atapeïda d'ullets axinats somrients.
Potser era la meva pròpia il·lusió, potser els efectes refrescants de l'aire condicionat, en un matí d'extremes temperatures, però m'ha semblat percebre alegria i xispetes d'emoció també en aquells ulls, en aquells rostres que ben aviat se'ns faran estranyament familiars...
Alguns deixaran els fogons i els "lollitos de plimavela" a mans de parents menys afortunats, d'altres, els seus basars de "tot a 1 euro" i, per uns dies, es fondran com nosaltres dins l'immensitat del seu estimat Zhöngguó.

Menys de 15 dies i ja soc a Chengdu! espurnes d'il.lusió...

Ahir em vaig sentir una xiqueta...

...al rebre, 44 petons de tendresa.

Amb el passatge a la mà vers un dels meus somnis

"Tot llarg camí comença amb un petit pas" (Confuci)

Barcelona- Shanghai Pu Dong A7 0503 X 29 JUL 22.30 ...

Després d'unes hores farcides de mostres d'estima, de calor humà i de sentir que cada un dels dies viscuts ha valgut la pena, en aquesta tarda del meu aniversari, acarono les lletres del "flight coupon" amb els dits. Rellisquen amorosos, suaument pel paper, com amb certa temença d'esborrar alguna lletra d'aquest somni que tinc a tocar de mà.
Sé que els ulls em brillen, que el somriure m'il.lumina el rostre.

Un primer pas vers un dels meus somnis...