Ei carinyets!!

Soc a Beijing després dels inoblidables dies a Lhasa (preciós!! però una experiència que haig de païr abans d'escriure'n alguna cosa. M'ha impressionat molt...)
No tinc cap ciber aprop, així que no puc escriure però estic de meravella! :-))
Ja us explicaré..
Un petonet dolcet, dolcet

Ja soc al Tibet!!

Pensava que no podria tornar a escriure i mirant per la finestra de l'hotel he vist un ciber! :-)))
La pluja ens ha despedit a Shengdu i el sol ens ha rebut a Lhasa...
Ja hem fet una primera ullada a la increible ciutat. Els ulls no poden abarcar tants nous impactes visuals, i tot i que hem gaudit d'una passejadeta per la tarda i hem estat tres horetes fent cua ;-( per agafar numeret, per comprar les entrades per visitar el Potala diumenge, el "mal de l'altura" ens fa frenar una mica les ganes de veure coses, doncs estem cansadíssims i amb el cap en un nuvolet.
Diuen que demà, com nous! així que a dormir ja...
Un petonet a tots

Cap al Tibet..

Aquesta tarda em sento amb aquella sensació que un té quan es despedeix d'un lloc on s'han viscut dies preciosos, moments inoblidables, però alhora amb la il.lusió per la visita a Lhasa, que segur serà ben especial i pel despertar del meu somni a Beijing, ciutat on estarem 4 dies abans de retornar a Barcelona.
M'ha encantat dibuixar en aquest espai, alguna espurneta d'aquest somni amb el que us he estat donant la pallissa :-))
M'he sentit connectada als que estimo tot i tenir-los tant lluny (tot i els mil intents dels xinets de que no pogués publicar res), i crec, que en la distància, des de Sabadell, sorgiran mil espurnetes més de tot alló viscut, que per poc que pugui, m'agradara compartir.
Fins a la tornada, un petonet molt dolcet a tots

Avui he fet la trapella...

... he "fet campana".

Tot i que venir a estudiar xinès a Shengdu era una mica l'excusa per viure durant un mes aquesta inoblidable experiencia, el fet és que ser altra vegada universitària m'ha fet sentir molt bé i les classes diàries, m'han servit per desrovellar el nivell de xinès que tenia adormit en algún raconet del meu cervell.
Potser perque la laoshi (mestre) que tocava avui és un plom, potser per recordar la sensació de vells temps i deixar sortir la nena trapella que porto dins, ahir vaig decidir que avui no aniria a classe.
M'he llevat tard, he esmorzat i m'he dirigit amb l'autobús cap al centre d'aquesta immensa ciutat. No m'havia summergit encara en cap gran centre comercial i avui tenia ganes de veure'n un. Tenia clar que anava de "shopping"!
Després de passejar una mica, m'he endinsat agosaradament en el que m'ha semblat més gran. El contingut no m'ha semblat massa diferent dels nostres: estratègies comercials semblants, zones de rebaixes cridaneres, les grans marques internacionals són totes aquí ja i m'ha fet gràcia veure roba Al mani, per evocar Armani o Paco Jeans...
Una vegada més, m'he quedat sorpresa de veure la reacció que una occidental provoca a Shengdu. Mirades somrients directes i precises dels adults, homes i dones, apropant-se, inspeccionant-te; ulls impactats dels nens, que en un primer moment tenen fins i tot vergonya quan et miren als ulls, per passar quan es recuperen del xoc, a un repetitiu "hellow" acompanyat de somriures i riures.
És curiós, doncs pensava que aquí no passaria, però sí, com a les botigues a les que entrem, que de cop s'omplen quan moments abans no hi havia gairebé ningú, a la que girava el cap, la zona per on estava passejant, es farcia de xinets ben ràpidament (al final pensaré seriosament el demanar comissió als botiguers).
No he pogut aguantar massa estona l'acòs directe i fulminant de les dependentes que em perseguien i invadien el meu espai, posant-me continuament prendes davant del nas, predicant-me que em quedarien molt bé i que eren molt barates.
Després de comprar quatre cosetes i de rebre grans reverències dels caixers que em cobraven, he decidit sortir doncs m'estava marejant.
M'he aturat davant d'un KFC Kentuky Fried Chicken i he decidit que avui ja no venia d'una i que faria "el salt" als xinesos. Em venia de gust escurar unes cuixetes de pollastre i menjar patates fregides, deixant per un dia arròs i palets i beure una pepsi en comptes de te.
Feia anys que no menjava al KFC i l'olor que desprenia el que he demanat, m'ha fet passar el mareig de cop, em sentia com una xiqueta.
A la primera mossegada, però, me n'he adonat que havia baixat massa la guàrdia, que no havia dit el "Bu la" i que el pollastre picava més que cent mil dimonis!


(Segueixo sense poder entrar a la pàgina i, tot i que m'arriben al hotmail els comentaris , no puc contestar-vos. Ho faré quan pugui. Molib, "bu la" és "sense picant". ;-))

M'haureu de retenir...

...quan a la tornada anem a menjar junts, perque no exclami un expressiu
"Bu la, bu la!!!!!"

Aquestes parauletes xineses ens estan salvant, gairebé en tots els àpats, d'acabar amb la boca i els llavis ben escaldats.
El picant és la característica principal de l'excel.lent gastronomia de la província de Sichuan i la veritat, que observant als xinesos menjar uns plats tenyits d'un roig visualment preciós, pero endimoniadament picant, no entenc com poden mantenir els rostres serens i no fer ganyotes a cada mossegada.
En la nostra estrena vàrem saber que no podriem prescindir en tot el mes, abans de demanar qualsevol dels boníssims plats que consumim, d'aquestes paraules màgiques. "Bu lààààà!!

Una nit a l'Òpera.

L'òpera ha sigut sempre un espectacle molt popular entre el poble xinès, així com entre els nobles i els emperadors.
Es fonen en ella, elements tràgics i còmics, tot barrejat amb cant, dansa i narracions poètiques. Amb un humor suau es reflexa i satiritza la societat, resultant al mateix temps, instructiva i entretinguda.
Visualment, fascina el vestuari i el color dels rostres pintats dels personatges, que simbolitza el seu temperament, qualitat, rol i destí. La cara vermella significa ponderació i representa la lleialtat i el coratge; la negra és neutral i suggereix vigor i intel.ligència; la blava i la verda tambe són neutrals i representen a herois dels boscos; la groga i la blanca són negatives i s'apliquen a homes astuts o malvats; la cara daurada i la platejada insinuen misteri i s'apliquen a déus i dimonis.
Els papers de l'òpera xinesa es divideixen per sexes, edats i bellesa. El Sheng és un home positiu, el Dan, una dona positiva; el Jing és un personatge masculí secundari, de caràcter franc i el Chou, un personatge humorístic i divertit. Cada paper té un maquillatge i un vestuari propis.
Pel color i forma del maquillatge, l'espectador entès, pot diferenciar fàcilment si el personatge és heroi o malvat, intel.ligent o neci, respectable o repugnant.

... Per fí haviem trobat un foradet per anar a veure una representació al centre de Shengdu, i va ser un vespre ben bonic.
Apart de la bellesa visual de l'espectacle en sí, altra vegada, molts centres d'atenció cridaven la meva mirada encuriosida: les elegants cambreres atentes a les nostres tasses de te, que no permetien que en cap moment es buidessin, els espectadors xinesos del nostre darrera en grupet jugant animadament a cartes en plena actuació, un bon nombre d'espectadors que havien accedit a rebre diferents tipus de massatges i les seves mirades semblaven volar molt més enllà de l'escenari. Fins i tot, no vaig poguer reprimir una fotografia a un dels espectadors al que li varen fer durant tota la funció una impactant i acurada neteja d'orelles. Li apropaven al pàmpol una espècie de diapasó vibrant i tot seguit procedien a la neteja amb uns palets amb unes plomes que semblaven les de la mona de Pàsqua, ben curiós!
Després de molts dies de semblar-nos que erem els únics occidentals a Shengdu,coincidirem allí amb alguns ullets com els nostres. Gairebé instintivament es produia al creuar les mirades, un somriure de complicitat.

(Em tornen a fer la punyeta els xinets amb el blog! Si abans no podia publicar, ara puc, segons he comprovat pel mail d'un amic, però no em deixen accedir a la pàgina i tampoc accedir als comentaris rebuts.
Si no contesto als que em feu algun comentari és per això, val? que no m'agrada deixar-los sense resposta. Ufff proven la meva paciència eh!)

Un descobriment increïble!

Ni el Llongueras, ni l'Iranzo els arriben a la pua de la pinta...
Quina meravella, les perruqueries xineses!!

Un dia més, he tingut una grata sorpresa amb un aspecte de la vida xinesa i he passat dues hores increïbles a una perruqueria "fashion".
Només creuar la porta, 3 perruquers se m´han plantat davant somrient i m´han ofert els seus serveis (segur que ben poques vegades poden remenar uns rinxols naturals occidentals).
M´han assegut a una còmoda butaca de pell i ha començat el que m´ha semblat un ritual màgic i plaent.
L'ensabonada del perruquer, lenta i en sec, de mitja hora, cercant cada racó del meu cap amb un massatge indescriptible, ha baixat les meves ones a alfa en pocs minuts. Crec que el meu somriure relaxat, encara ha animat més al noi a fer una bona feina, doncs això només ha sigut el començament de la sessió.
Res de piques incòmodes on el clatell et fa mal als pocs segons. M´he deixat conduir a la camilla de pell, amb una pica a l'alçada del cap i un cop estirada i còmode, ha iniciat l'aclarida i la dosi de crema suavitzant amb un segon massatge encara més meravellós que el d'abans.
Mitja hora més tard, hem tornat a la butaca d'inici. Jo pensava que passavem al secat, però no!: ha començat el tercer i millor massatge.
Un recorregut lent i suau pel meu cap, pressionant punts precisos d'acupuntura del meu rostre, del meu pols, de les meves orelles, seguint pel clatell, per les espatlles i baixant per l'esquena fins les lumbars, amb una maestria que mai havia vist...
Hem passat a la tasca més difícil pel meu, ja venerat perruquer, doncs tocava desenredar els meus rinxols. He vist que la cosa no era fàcil quan l'han vingut a socórrer un parell de nois. Res de pintes que et fan veure les estrelles, pacientment han començat la tasca amb els seus dits. He confirmat pels seus riures i la seva cara expectant, la seva poca experiència en rinxols i en enredades. Després de jugar una estona, els meus cabells estaven preparats pel secat.
Crec que encara estarà al.lucinat ara quan recordi com pujava el volum dels meus rinxols doncs les seves expressions em feien veure que estava gaudint moltíssim amb aquesta nova experiència professional.

Uffff em queden encara 5 dies per marxar al Tibet i segur que repeteixo,ha sigut fantàstic!!!
(Tota aquesta meravella de sessió que he descrit ha costat 10 yuans, o sigui un euro)

No em miris així carinyet...

...que m'arribes a l'ànima amb aquesta mirada de tendresa.

Avui, després d'alguns dies de plujes i de no veure el blau del cel, ha ressorgit amb força el sol i hem aconseguit alleugerir la calurosa tarda de diumenge, amb un passeig sota l'ombra dels immensos i tupits bambús del zoo de pandes, al nord de Shengdu.
Un magnífic treball el que s'està realitzant ací, en aquest centre de reproducció, per aquesta preciosa espècie en vies d'extinció. La majoria estaven molt adormits per l´hora i per la calor, però els més joves jugaven trapellament, fent-nos somriure.
Ai quina mirada! Com et facturava cap a Sabadell, bonic!
En 5 minuts us feieu inseparables amb la "Xula" i el "Xino" i fins i tot la Maria, et portava algún dia a la "Zona Hermètica" a moure el "body" que molta pràctica tindrà després de les seves nits d'agost voltant per les discos de Platja d'Aro.;-))

(un petonet dolcet pel dia del teu sant, Marieta. Aquest any em tens lluny, però ja saps que el meu cor i el meu pensament avui seran més que cap altre dia, amb tu. T'estimo)

Ahir plovia...

Ja em pensava que no podria practicar els dies plujosos, quan el jardiner del jardí de la universitat em va deixar el seu curiós barret-paraigüa.
Pràctic, no? ;-))
Ací, com plou molt i això de parar de treballar no és pot fer, es veuen sovint escombriaires, jardiners, etc, amb el seu pràctic barret, resguardats els seus caps de la pluja, sense deixar ni un moment les eines i la feina.

Alguna espurna de malson a la Xina..

Hi ha dos elements d'aquest país als que mai m'acostumaria per molt temps que visqués ací.
El primer és el water xinès. Me n'havien parlat, m'havien aconsellat que portés paper higiènic sempre amb mi, però la realitat que he trobat supera qualsevol descripció acurada.
Se'm fa impossible definir les sensacions negatives que es produeixen quan t'hi apropes a tots nivells sensorials. Quan fem sortides que no em permeten usar el de la meva habitació a la universitat, redueixo al màxim la quantitat de líquids ingerits per evitar la dramàtica visita .
Si en el meu primer àpat xinés vaig decidir no mirar res més que el bol que tenia davant, gaudir de l'olor, del gust exquisit de la cuina de Sichuan, del preciós color dels variats vegetals, ignorant la preparació que es pot observar in situ i la precaria neteja de l'entorn, a la meva primera entrada a un wc públic (passa el mateix en qualsevol restaurant aparentment ben cuidat), vaig saber que hauria d'enfocar els meus sentits lluny, molt lluny: tancar els ulls o mirar al sostre, tapar-me el nas i la boca i marxar ben lluny l'abans possible.
El segon element és la costum dels xinesos d'escupir en qualsevol moment, en qualsevol lloc i en l'instant menys pensat o oportú, sense tenir en compte si el teu peu és aprop. Això sí, avisen amb el sorollet gutural que per mi és molt més horrorós que la propia expulssió, ja que pots apartar la vista o tancar els ulls.

Bé, no són res més que aquelles petites espurnes de malson que tot somni pot contenir... :-)))

Serà cert...

Els catalans tenim fama de "garrepes" i diuen que anem de "cara a la pela". El noi basc que estudia també ací, ja se n'enriu de nosaltres...

Portem uns quans dies a Xina, pagant per un suculent dinar o sopar, que mai ens podem arribar a acabar, uns 70 centims del nostre euro. Algun dia fent un gran esforç i demanant més plats dels que ens podem menjar, vi i cerveses, podem gastar uns 2 euros en un àpat.
Qualsevol preu ens sembla ridícul comparant-lo amb la nostra moneda; ens sembla que no gastem res i la veritat que quan arribi a Catalunya tot em semblarà molt, molt car.
Ahir, un dels dies en que menys calor va fer des que som ací, ens va sortir l'arrel catalana i quan anavem a agafar l'autobús per dirigir-nos al centre de Shengdu, varem deixar passar el que valia 2 yuans que porta aire acondicionat(20 centims) i esperarem el d'un yuan... Un yuan és un yuan! :-)))

La "botica" de la Xina..

Segons la saviesa popular dels mercats xinesos, amb la ingestió d'escorpins, milloren considerablement els problemes d'artritis i artrosi.
Que bé que em trobo tot i entrenar cada dia! Seguiré amb les verduretes, els fideus i l'arròs doncs no es queixa ni un osset...

Vaig sentir-me aprop del cel

La Muntanya Emei (Emeishan) s'alça, com una immensa pantalla vert maragda, al sudoest de la plana de Chengdu. El seu contorn, dibuixat a l'horitzó, evoca el rostre i les fines celles d'una donzella. D'ací li vé el nom d'Emei.
Un gran nombre de monjos taoistes i budistes han habitat aquesta muntanya, compartint les seves experiències sobre Qigong, Wushu, alquimia i medecina.
S'arribaren a edificar succesivament més de 200 temples o monestirs sobre una àrea muntanyosa de 50 km, convertint-se en un lloc sagrat.
Les tècniques marcials practicades a la muntanya Emei són denominades, de forma genèrica, "Emei Wushu". Barregen principis de les escoles de Shaolin, Wudang i d'altres escoles del nord.

Hem passat un cap de setmana ben especial, farcit d'admiració per tanta bellesa, riatlles i un grapat d'anècdotes desencadenades per la mala organització dels xinesos que ens van preparar la sortida, que en algun instant va fer trontollar els nostres estats d'ànim.
Els 12 catalans, barrejats entre una multitud de xinesos "dominguerus", fent una cua infinita, hem sigut en alguns moments l'atracció principal del lloc i tinc l'estranya sensació que per algún d'ells gairebé ha sigut més important fer-se la foto amb nosaltres que amb el Buda de Leshan, el més gran del món.
La veritat és que no he vist cap altra rosseta amb rinxols des que hem arribat a Xina i, tot i que diuen que els 40 és l'edat de la "dona transparent", ací em sento la Claudia Shiffer :-), perseguida per mosquits i "moscardons" orientals.
Tot i la intensa pluja que ens va acompanyar tot el dia d'ahir a Emeishan, gaudïrem de la increïble bellesa dels Temples Baoguo, Wannian, Fuhu, el Pavelló Qingyin, de les passarel.les de Fusta Heilongjiang i del passeig per la reserva de micos que se t'acostaven per prendre't tot el que portaves, si badaves.
Crec que mai a la vida havia pujat i baixat tantes escales. Dibuixades en un entorn on senties esclatar la natura amb tota la seva majestuositat, alçant els ulls, les veies perdre's cap a l'infinit i per un moment vaig sentir que era ben aprop del cel...

Torno a estar connectada!!

Segons el Feng Shui, una pràctica xinesa mil•lenària, utilitzada per equilibrar i harmonitzar l'energia dels espais, les carpes són símbol de bona sort i de prosperitat.
Crec que les meves espurnes d’il•lusió i elles es van fusionar al parc de Du Fu per donar-me bona sort.
Els veïns informàtics del costat, han fet mil invents aconseguint connectar el portàtil des de l’habitació. Ací els blogs no són controlats com en els cibers així que quan pugui podré escriure i publicar des de Shengdu.
Demà a les 6 del matí marxem de cap de setmana a la muntanya E-Mei, on passarem dos dies voltant per temples, movent-nos entre monjos practicants d'Arts marcials, Qi Gong i Medecina Tradicional Xinesa. Quina emoció!!!! Ja us explicaré...

Un petonet a tots :-))

Espurnetes de tai txi

Ahir res de Maremagnums, aules o parcs sabadellencs...

He sentit en molts moments, sensacions precioses quan practico tai txi a la meva terra, però ahir no us podeu imaginar els instants tan màgics que vaig viure.
Arribàrem quan ja queia la tarda, a l'increïble parc dedicat al poeta Du Fu. Un espai farcit de majestuosos bambús, acaronat per un riu amb mil.lions de carpes xineses de vius colors saltant per tot arreu, i al cap de pocs minuts, sense saber massa com, em vaig trobar fluint, movent-me amb una cinquantena de xinesos tots uniformats i cerimoniosos.
Crec que els meus ullets desprenien tantes espurnetes d'il.lusió que els peixets encara feien mes saltirons sobre les nítides aigües...

(un agraïment molt especial al guardià de la meva caseta, per aquest oferiment de publicar des de Catalunya les meves espurnes de somnis)

Nî hâo, trapelles!

Ja soc aci!
Nooooo! els rínxols de la "rubia del tatami" ni tocar-los eh! que us veig les intencions... :-)))

Hola a tots, ja soc a la Xina!!
Porto mitja hora barallant-me amb aquest teclat perque desapareguin els caracters xinesos i quan a la fi ho aconsegueixo s'han fugat tots els accents. A Chengdu l'angles es veu que encara no ha arribat i no puc preguntar, els veins xinesos que tinc al costat fan sorollets rarets amb el coll, aixi que estare calladeta no sigui comencin un atac ;-)))
La Xina es lluny eh! Un viatge una mica mes llarg del previst, pero entre la il.lusio i el cansament dels preparatius, fou facil de portar.
Els 3 petits aspirants a monjos de Shaolin del meu darrera, per falta de sac de boxa varen passar-se gran part de la nit entrenant punys i cops de peu contra el meu seient, que "monusss"! El vei xines del costat al veure que li contestava amb una frase amb mes de 4 paraules, es va encaparrar en fer-me llegir la premsa xinesa, passant-se llargues estones examinant el meu nivell de lectura, uffff!
Varem arribar a Shanghai a les 19.30 hora xinesa, amb unes horetes de retard i amb una pluja intensa. Era ja impossible agafar el vol cap a Shengdu, aixi que varem decidir cercar un hotelet a Shanghai i aprofitar per veure la ciutat l'endema, diumenge. A les 21 de la nit arribavem a la universitat de Shengdu.
Avui a les 8.30 hem iniciat ja les classes i ha sigut ben divertit! El professor es un encant que lluita per fer-se entendre amb els tons i la pronunciacio i les 3 horetes han passat volant. Ara estic fent temps per enfrontar-me al meu laoshi o professor cara a cara amb una horeta de conversa. A veure que li explico jo al pobre noi amb el meu rovellat xines...
Be, paro ja que vaja rotllo que us acabo de fer.. Us prometo ser mes breu pero volia que veiessiu que ja soc enmig del meu somni i que de moment estic "encantada"

Un petonet a tots i cuideu-vos!!

Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!
M'acaben de dir al connectar amb una amiga, amb la que m'ha fet molta il.lusio parlar, que el que escric al blog no es publica i, a l'investigar sembla ser que esta bloquejat el transit de blogs des de Xina, aixi que sniffff, no us podre escriure res. Aquest post me l'ha publicat un amic des de Catalunya i per aixo el podeu llegir, pero sapigueu que estic de meravella i realment estic vivint unes experiencies magiques que mai oblidare. Ja us explicare a la tornada mica a mica. Ho haure pait tot millor i alhora crec que escriure una mica millor, doncs tinc un embolic entre el xines i l'angles que quan intento expressar quelcom en catala em surt ben poc fluit i agraciat :-)))
Be un petonet a tots dels mes dolços i m'agradara saber de vosaltres si em voleu escriure al hotmail. Quan pugui des d'aquest ciber amb 1.000.000 de xinesos al meu costat us anire contestant. Muacsssssssssssssssss

(Nota: la data del post original és del 1/8, publicat al blog el 3/8)