Aprendre a navegar

"Tot allò observable pels sentits està sotmès al canvi i, en consequència, al moviment... existeixen cicles connectats de canvis... no es pot manar als vents i a les marees que cessin, però podem aprendre a navegar per corrents tortuoses si ens conduïm amb harmonia en els processos imperants de la transformació, i així fer front a les tempestes de la vida".


(Text extret de l'I Ching, el llibre més antic de la saviesa xinesa, que engloba el saber de les Lleis i Forces de la Natura i el coneixement profund de l'Ésser humà. L'anomenaven "el teixit invisible" donant a entendre que, a l'univers, tot està entreteixit o unit per una tela invisible als ulls, però no a la intel•ligència i al cor).

Una mica de "Chi" per acabar el divendres... i començar el cap de setmana ;-)

Respireu profundament des del ventre i observeu-lo...

Interès operístic...

Avui, remirava les fotografies de Xina i una que no havia mostrat ací, m'ha dibuixat un somriure ben ample, al transportar-me per uns instants a aquella nit a l'Òpera xinesa de Shengdu.
Apart de la bellesa del que ens oferia l'escenari, els nostres ulls no podien parar quiets i ens sorpreniem a cada moment pel què observavem al nostre voltant, sense entendre massa quina concepció té el públic xinès del que és anar a veure un espectacle.
Els grupets de darrera nostre, no pararen de jugar animosament a cartes durant tota l'actuació i crec que no donaren ni un sol cop d'ull als actors o als cantants; un bon nombre d'espectadors amb els ulls closos per l'èxtasi del massatge que rebien, gairebé necessitaren ser despertats quan els actors es despedien.
Observeu la fotografia que vaig fer a un dels espectadors a qui li realitzaren durant tota la funció una impactant i diligent neteja d'orelles. Allí, desplomat sobre la cadira, poc semblava importar-li si els cantants afinaven o no les notes del llibret operístic o reconèixer pel color del maquillatge i les màscares, si entraven els bons o els dolents a escena.
Mirades absents, nul.la concentració, orelles taponades per palets amb plomes: tot un divertit panorama fora d'escena!

Us imagineu com reaccionaria alguna de les nostres dives occidentals davant aquest fervent entusiasme i apassionament del públic per la seva actuació?
El que no es pot negar és que a Orient saben relaxar-se... ;-)

També ho sentenciava Lao Tse...

"Al néixer, els homes són tendres i flexibles, la mort els fa durs i rígids"
"Al néixer les plantes i els arbres són tendres i delicats, la mort els asseca"

"La rigidesa acompanya la mort, la tendresa i la flexibilitat,
acompanyen la vida"
Lao Tse

Per què no fem les paus?

"Alivio de luto" és el nou disc del formidable poeta, urbanita i humanista fins el moll de l'os, Joaquín Sabina.
Crec que al seu recent treball, cada cançó s'expressa en el seu estat més pur i cada frase emprada està carregada de força, de tendresa i sensibilitat, de realitats i veritats "com una casa"...
M'ha fet gràcia la versió libèrrima de Sabina, d'una cançó de Leonard Cohen, que reflecteix en moltes de les línies, les dues forces "yin i yang".
Un cant a la pau, a la vida, exprimint amb aquest "fer les paus", la necessitat de fugir del concepte d'oposició per acostar-se al de complementarietat.

Pie de guerra

Están en guerra el hombre y la mujer,
el tonto, el listo, el gordo y el flaco,
el negro, el blanco, el debe y el haber,
Mesalina y el tío del saco.

Están en guerra el mambo y el hip-hop,
el ying, el yang, el pibe y el viejo,
Jeckyll y Hide, monsieur de Sade, Masoc,
Pilatos, la razón y el pellejo.

Ven a la guerra, túmbate de una vez
en mitad de la via.
Mientras la tierra gire y nade un pez
hay vida todavía.

En guerra están la baba y el carmín,
el duermevela y la pesadilla,
el chevalier y el puercoespin,
la extremaunción y las espinillas.

Están en guerra el cojo y el ciempiés,
los ascensores y el purgatorio,
mañana es vispera del día después
pasado flores en velorio.

Desde la Conchinchina hasta el Magreb
en Rolss Royce o en camello.
En cada esquina te
hacen páginas web
o te sellan un sello.

Están en guerra el fresco y la calor,
la calma chicha y la marejada
el ten con ten, la dicha, el resquemor
el almacén del todo y la nada

En pie e guerra el mártir y el desertor,
el tibio y el kamikaze,
puestos a desangrarnos tú contra yo,
¿por qué no hacemos las paces?

Están en guerra la sota y el as,
el espejo y el disimulo,
el hospiciano, el niño de papá,
el Einstein y el tonto del culo.

Yahvé, Mefisto, Buda, Cristo, Alá,
las solteronas y los maridos,
Bin Laden, Che Guevara, Supermán,
lo que iva a ser, la mierda que ha sido.

Ven a la guerra, túmbate de una vez
en mitad de la via.
Mientras la tierra gire y nade un pez
hay vida todavía.

Desde la Conchinchina hasta el Magreb
en Rolss Royce o en camello.
En cada esquina te
hacen páginas web
o te sellan un sello.

En pie e guerra el mártir y el desertor,
el tibio y el kamikaze,
puestos a desangrarnos tú contra yo,
¿por qué no hacemos las paces?

La serp i la garsa

Segons la llegenda, fa vuit segles, el monjo taoista Chang San Feng meditava serenament, com cada dia, després d'acabar els exercicis de Chi-Kung que l'ajudaven a fer fluir el "Chi" o energia vital pel seu organisme, quan davant els seus ulls aparegueren les figures d'una serp i una garsa.
De l'atenta observació dels moviments que esgrimien els dos animals, en una aferrissada lluita, creà l'art marcial anomenat "Tai chi Chuan".

"Solemne, l'au guaitava amb mirada atenta, el rèptil enroscat serpejant lentament sobre la sorra. Esperant el moment just i oportú per desplegar les seves majestuoses ales, estirava el llarg coll altivament i el seu dur i esmolat pic albirava neguitós per espicassar el seu objectiu, el seu preuat botí.
La serp, amb un moviment suau, lent i sinuós, zigzaguejant àgil i flexiblement el seu estilitzat cos, enlairava el cap per no perdre de vista ni un instant l'intimidador ocell.

D'aürt, davant els esbalaïts ulls de l'ermità, va començar una lluita de vida o mort...

L'ocell, definint exactament la posició del rèptil, es llençà decidit, estenent al màxim les seves ales, batent-les per abraçar i acorralar la seva ambicionada presa.
La serp, sacsejant el cap, sense perdre en cap moment la circularitat i la fluïdesa dels seus moviments, esquivava àgilment les ales de l'ocell; cada una de les dures envestides era eludida, frustant tots els flanqueigs del seu assaltant.
Després de nombroses ofensives, la garsa, totalment desconcertada i enfurismada per la immutabilitat i la impavidesa de la serp, es tornà a enlairar amb la finalitat d'agafar més embranzida i esquinçar aquell dèbil cos que tant se li resistia.
En un ja encegat i desequilibrat atac, l'ocell clavà el seu rígid pic al terra i la serp aprofità, implacable, per enroscar la cua al seu llarg coll deixant-lo estès i derrotat".

La forma enroscada de la serp era com el símbol del Tai txi, el yin i el yang i contenia el principi més important de la disciplina:

"La suavitat venç la duresa, la flexibilitat triomfa sobre la rigidesa".

"Post-sala" d'espurnes d'Aigua...

L'associació de l'Aigua i l'Amor que ens regalà Clamence als comentaris del post: "Què tal unes espurnes de suavitat?" va motivar algunes espontànies aportacions sobre el tema. Em semblaren quadres preciosos per la meva "caseta", així que he pensat que seria bonic emmarcar-los i exposar-los.
Deixo el taller d'emmarcació obert per si algú s'inspira algun dia i vol aportar alguna espurneta més. :-)))

"Deixa'm vogar
per aquest riu
de l'aigua brava...
Deixa-m'hi, amor,
que no em fa por
el seu cabal,
la seva força.
El nostre amor
és passió d'aigua revolta...
Les aigües planes,
no,
que em fan temor!"

(Les Fonts primordials. Carme Violant)

Una granota de 3 potes a la nostra vida?

La granota de les tres potes, és el símbol de prosperitat més important del Feng Shui, la disciplina xinesa mil•lenària, utilitzada per equilibrar i harmonitzar l'energia dels nostres espais.
Tradicionalment, es representa l'animal amb una moneda a la boca i asseguda sobre un jaç de monedes i lingots.
Els seguidors més entusiastes de l'amulet diuen: "Posa una granota de tres potes a la teva vida i atrauràs la prosperitat i els diners".
Sempre m'han cridat l'atenció aquestes imatges orientals (rieu, rieu, que en volta més d'una per casa), tot i no ser-ne massa crèdula, però ja sabeu que tinc una estranya fixació per les coses xineses. :-))
Psssss!, un secretet per tots els que treballeu amb comissions: és imprescindible col•locar una granota de tres potes a l'escriptori o diagonalment enfront de la porta de casa per augmentar-les, així que ja sabeu que us toca! ;-))

És sorprenent com s'estan popularitzant a Occident, elements i símbols que poc tenen a veure amb la nostra cultura i amb els nostres costums, ja sigui per moda o per una necessitat creixent de trobar alguna fórmula màgica que ofereixi la possibilitat de seguir mantenint l'elevat nivell de vida que ens imposem.
Una de les autoritats mundials en l'art del Feng Shui, el mestre Yu, creu que pot estar bé asignar a les granotes el poder de donar bona sort i, fins a un cert punt, ens pot ajudar el fet de fer un anclatge mental positiu, però afirma que mai es pot oblidar que tenir una granota o qualsevol altre fetitxe, no ens servirà per res si no actuem correctament a les nostres vides.
Estic d'acord amb ell i crec, que sense esforçar-nos al màxim en el que fem, sense un treball acurat, posant-hi un immens amor, no és fàcil caminar cap a la prosperitat, ni hi ha granota que valgui!

Unes frases del llibre de Raimon Samsó, Manual de Prosperidad, penso que il.lustren molt bé els camins per accedir a la prosperitat i com hem d'actuar per fluir vers ella. Sóc de l'opinió que la prosperitat mental i l'espiritual, són la base del veritable enriquiment de l'ésser humà i si les estimulem, la vida ens acosta allò que ens és necessari a cada moment.
Les he copiat i m'agradaria compartir-les...

• El pensament crea el que creu. Per crear, abans has de creure
• La il.lusió és el component màgic que crea els miracles
• Una idea magnetitzada amb la il.lusió és un pronòstic de futur
• Agraeix els teus errors perque fóren necessaris pel teu aprenentatge
• La causa del fracàs més comú és l'abandonament prematur
• Equivocar-se forma part de l'experiència humana
• No importa quantes vegades caiguis, sino quantes t'aixequis
• El que desitges aconseguir està cercant la forma d'arribar a tu: col.labora
• No existeix la sort, sino una infalible combinació de preparació i oportunitat
• Sempre es pot guanyar sense que calgui, però, que algú perdi
• La fe i la confiança són energia en acció
• No sempre es guanya, però sempre és possible guanyar
• Cap idea és perfecte al principi
• La prosperitat és energia que flueix. És dónar i rebre
• Una mentalitat pròspera et capacita per guanyar una i una altra vegada
• Afirmar, visualitzar i escriure els desitjos del cor són la clau de l'èxit
• Tot problema sembla que és molt més gran al principi
• No és possible obtenir alguna cosa a canvi de res
• Cap fracàs és definitiu a menys que així ho creguis
• L'oportunitat ideal i perfecta no existeix
• Podria ser que no hi arribessis, però t'hi pots acostar molt
• El talent és creació, i la creació és abundància i prosperitat
• Crear és bonic: és amor pels altres
• Cada propòsit troba els seus mitjans: "el quan, l'on i el com"

Dansa febril

7 de novembre de 1998. La febre causada per una grip d'aquelles que no s'obliden, em va fer agafar irreflexivament un paper i escriure trèmulament unes idees inconnexes. Passats uns quants anys, al reescriure-ho, han sorgit aquestes línies.

El rostre bullint. Sopor, letàrgia, tremolor, calfreds, brunzits eixordadors al cap, a l'oïda, uns ulls entelats per la febre...
Una figura desdibuixada s'agita davant la mirada enllorada d'aquella dona, manifestant-se d'aürt com la insòlita imatge d'un sabre de full ample i esmolat, dansant a l'aire, conduït per una llarga i pàlida ma.
A cada segon, els reflexes de l'acer adquireixen més nitidesa, més diafanitat i ella s'estremeix davant aquella exhibició de fiblats giravolts.
Amb l'esgrima de moviments oscil.lants però segurs, una munió de formes són traçades per l'arma gèlida. Es bat àgilment entre el que semblen dues forces oposades, balandreja entre la suavitat i la duresa, fluctua entre una circularitat onejant i l’estancament del cop contundent, rígid, fred.
El cor de la dona palpita cada vegada amb més força, talment com si un foc allí empresonat, després d'anys d'esclavitud, precisés un imminent alliberament, per propagar-se i deflagrar el metall del sabre fins fondre'l...

De cop, el dibuix descrit per l'arma, es concreta i d'una les seves cares, sorgeix un plugim de formes disharmòniques, simbolitzant la negativitat, la foscor, la por, la mort.. Com n’és de fàcil identificar-les, traçades per l'acer de les nostres visions més obscures!
El gir de l’arma però, s’inverteix, en un brunzit decidit, fent protagonista l'altra cara, la faç positiva, l'anvers brillant, que poques vegades deixem que llueixi a les nostres vides, que s'expressi plena de llum, d'harmonia, de positivitat, de coratge per afrontar el que ens toca viure.

S'ha fet clar davant els ulls de la dona, el símbol del yin i el yang, anomenat "Tai Chi" amb les dues forces complementàries, la negativa i la positiva, sempre oscil.lants, en tot temps inseparables!

En uns segons, se li ha presentat al davant la seva vida, la dels seus éssers més propers, la d'aquells que algunes vegades se li han acostat per explicar-li tristeses i com els maltracta la vida. Ha conscienciat quàntes vegades s'han arrelat tots plegats, immòbils, a la cara fosca, negativa que condueix a un patiment inútil, sense tenir en compte que des de la penombra es pot fluir amb força cap a la lluminositat i la claredat.

Aquella matinada, la dona va prometre's que quan es sentís a la cara fosca, enfocaria bé els ulls per veure l'altra pol de llum; va decidir que viuria i agrairia al màxim els moments lluminosos, acceptant aquells més punyents, ja que un dia o altre tornarien a oscil.lar vers moments dolços que la farien somriure.

Poema de tardor

Des de sempre, en el moment que s'acosta la tardor
Hom s'entristeix de la solitud
Per mi la tardor és més radiant que la primavera
Una cigonya solca el cel transparent
Pel damunt dels núvols
El seu lirisme s'enfila fins el cel maragda
Liu Yuxi (772-842)

Què tal unes espurnes de suavitat?

Emeishan. Sichuan

"Al món no hi ha res més suau,
flexible i dèbil que l'aigua,
però per combatre allò més fort,
res la supera.
Forada fins i tot la roca més dura".
Lao Tse

Dilluns, dimarts, dimecres i...

"Si no has començat el dia amb un somriure, encara tens temps d'assajar-ne un per la tarda, per la nit o per demà..."

"Un somriure pot durar un instant, però el seu record pot perdurar tota la vida"

:-) "Si sents brotar un somriure, no el deixis passar desapercebut; inicia una epidèmia i infecta a tothom qui et trobis"

:-) "És impossible somriure per fora i no sentir-se molt millor per dins"

:-) "Un somriure és un arma perillosa, pot trencar fins i tot el gel"

:-) "Si ofereixes un somriure a la vida, la vida et correspondrà amb un somriure"

:-) "És més fàcil obtenir allò que un desitja amb un somriure que amb la punta d'una espasa"

:-) "El somriure és una veritable força vital, la única capaç de commoure lo incommovible"

:-) "Somriu tot i que sigui un somriure trist, perquè més trist que un somriure trist, és la tristesa de no saber somriure"

:-) "Cada vegada que algú dibuixa un somriure al seu rostre, afegeix un parell de díes a la seva vida"

:-) "No hi ha cap cosa seriosa que no es pugui dir amb un somriure"

:-) "El maquillatge que més embelleix és un somriure sincer"

:-) "El somriure és més barat que la llum i dóna més lluminositat"

:-) "Ningú no és tan pobre que no pugui regalar un somriure"

:-) "No cal que siguis artista per dibuixar un somriure al rostre d'algú. Somriu-li!, és encomanadís"

:-) "Un somriure és la llavor que creix al cor i floreix als llavis"

:-) "Mai deixis de somriure. No saps qui es pot enamorar del teu somriure"

:-) "El camí més curt per arribar a algú és un somriure"

:-) "El somriure és una llum a la finestra de la nostra ànima, indica que el cor és a casa"

Fluint amb la vida

Feia poca estona que havia cessat la intensa pluja que xopava la plaça i uns tímids raigs de sol apuntaven que el matí encara seria profitós per aquells camperols que, com cada dia, havien arribat al mercat, per intentar vendre els béns recollits poques hores abans.
Els meus ulls s'il.luminaren davant l'harmoniosa composició d'aquella parada, un cant a la senzillesa, a la humilitat, a la vida...

Distingint-se d'altres taulells replets a vessar de verdures, de llegums, de carns penjades, allí s'asseia l'avi, amb cames i braços creuats, contemplant serenament la seva seleccionada i ben disposada mercaderia: un parell de saquets de fesols, uns cogombres i tres carbasses.
Em va semblar llegir en aquella mirada closa, abstreta, llunyana, un enllaç molt especial, molt subtil amb el havia rebut de la terra.
La meva percepció el va sentir connectat amb l'essència més pura del que amorosament havia sembrat i recollit. Els seus ulls aparentaven comunicar-se amb les arrels, la tija, l'aigua, la terra, el sol, que havien obrat el miracle de fer créixer aquells fruits que lluïa aquell matí al bellmig del poble.
Allí, darrera el seu sobri carretó convertit en taulell per unes hores, fluïa amb la vida, acaronava aquells fruits amb mirada calma, com les seves joies més valuoses, més preuades.
Em vaig deixar gronxar una bona estona més per aquell retrat, repassant cada element, cada personatge de l'escena, trobant-hi mil detalls que em feien somnriure interiorment. El vaig percebre com una bella imatge de la paciència, de la presència d'esperit, del saber viure sense esperar res més que allò que la vida vol regalar-te, vivint simple i serenament, fluint amb cada instant, vivint amb plenitud l'energia del moment present.

Noooooooooo!!!!

Si durant el cap de setmana a Leshan els mosquits foren els meus perseguidors infatigables, aquell dijous, a la discoteca més "in" de Shengdu, enganxosos i obstinats "moscardons", originaris de la província de Sichuan, em van assetjar i acorralar gran part de la vetllada, fins fer-me proferir un sonor "Buuuuuuuuuuuuu!!", en un desesperat intent d'aconseguir uns moments de tranquil.litat i que paressin d'aparéixer ampolles de Tsingtao, la típica cervesa xinesa, a la meva taula.

(Ivy, carinyet, gràcies per la imatge de la teva filmació. Tot i que segur es veurà millor a la pel.lícula, s'aprecia el moment en que imagino et mories de riure veient-me encorralada. ;-) Ja tinc ganes de reviure aquells dies amb la teva edició digital del viatge...)

Espurna de saviesa

"De què serveix caure en opinions tancades?
Si pensem que la nostra comprensió de les coses
és la única vàlida,
serem com una granota al fons d'un pou,
que pensa que el que veu des d'aquell fons,
és tot el món".


Cheng Man Ch'ing

Redissenyant espais...

La visita al Buda de Leshan, el més gran del món, esculpit a les roques d'una immensa muntanya, ens havia deixat impressionats per la seva majestuositat, per la seva solemne bellesa...

Queia la tarda quan arribarem al lloc on fariem estada aquella nit, un hotelet ubicat dins un paratge feréstec, on la natura més salvatge esclatava amb força.
En obrir la porta de l'habitació, la disposició dels quadres, aplics, penjadors i d'altres objectes del mobiliari decoratiu em va semblar un xic descurada, doncs no hi havia cap element alineat ni ben disposat.
En aquell primer reconeixement del dormitori, abans de baixar a sopar, enfilada al llit, com si fugís d'un ratolí endimoniat, sacsejant el jersei a tort i a dret contra aquell exercit de mosquits gegants, que més que moscards semblaven taràntules, em vaig sentir una lluitadora vençuda, terriblement atemorida per la bacanal que farien amb nosaltres aquells hostes quan tanquessim el llum per dormir.
Rendida al fibló amenaçador dels enemics, que s'esmunyien esquivant magistralment les meves ventejades, vaig veure la clara necessitat de baixar a cercar armes més dràstiques i efectives a la recepció de l'hotel. Alçant els ulls, la meva mirada va recórrer esglaiada l'espai, contemplant l'inèdit redisseny que acabava de compondre amb la meva batuda, afegint encara més garbuix i anarquia a la creació dels anteriors ocupants.
La Laurinha i la Ivette, les meves precioses companyes d'habitació aquella nit, segur que somriuran molt de temps recordant aquell lloc, aquella estada, aquelles enriallades que ens van fer tancar els ulls ben entrada la matinada...