Nocturn

Powered by Castpost

[Al Alba. L. E. Aute]

Fins i tot a les pedres...

M'agraden les pedres i les gemmes. Sempre m'han atret els colors, les textures, les formes, les espurnes lluminoses que desprenen, les estructures i composicions internes dels cristalls...

Fa un temps, vaig assistir a la conferència d'un especialista, l'Àngel Aranda, que presentava un curs a Barcelona i vaig quedar tan embadalida escoltant-lo, sentint la seva passió, el seu amor pel món mineral, que no vaig dubtar en inscriure'm al seu curs de "Pedres i minerals en teràpies".

Sortiria per un dia del "Chi" xinès, per veure una altra visió de l'energia, en concret la de les pedres i com ens poden ajudar a equilibrar la nostra pròpia, per aconseguir un millor funcionament del nostre cos físic, un millor equilibri emocional.

Va ser un dia preciós de teoria i pràctica, meravellada amb les precioses pedres que vàrem treballar, captivada pels coneixements, per l'humanitat i per la capacitat de transmetre d'un enamorat dels minerals.

Observant, tocant i sentint l'energia de les pedres en contacte amb el nostre cos, les percebia plenes de vida, i avui, a l'obrir la capseta on guardo aquelles que vaig recollir a Xina, a llocs que em semblaven especials, em sento una mica allí...

Vaig descobrir però, que jo als xinets els veig fins i tot a les pedres... Acabant ja el curs, quan l'Àngel ens digué que escollissim la pedra que més ens agradés, del munt que en teniem a la taula, jo vaig sentir que la Turmalina Síndria era la meva pedra.

Encuriosida, vaig llegir les explicacions terapèutiques i si en tot el dia havia desconnectat dels xinets, ja els tornava a sentir aprop amb el que m'especificava el texte:

"La Turmalina Síndria equilibra la polaritat (el yin-yang). Reintegra les energies disperses als meridians corresponents fent que augmenti la nostra flexibilitat, tant físicament com emocionalment.
Aporta calma i lucidesa. Elimina culpes i ens aporta seguretat i harmonia.
És de les millors pedres per equilibrar i aserenar el cor: Posseix el color vert i el rosa. La part verda guareix les ferides emocionals guardades, mentre que la rosa allibera l'amor guarit, fent-lo fluir novament."

Yin-yang, meridians, equilibri, harmonia, fluir,.. aquestes paraules, no sé perquè, em sonaven!!

Des de fa pocs dies, porto una petita turmalina síndria penjadeta al coll. M'aniran bé els seus efectes... ;-))

Noves llavors

"Aquell temps que considerem fracàs
és la millor estació
per plantar les llavors de l'èxit".

Yogananda


Powered by Castpost

Infants de 80...

...i dels somnis fets a miques,
i dels somnis fets a miques...

Si te'ls trobes, acarona'ls.
Acompanya'ls que no es perdin.
Són tan fràgils com la brisa,
els infants de vuitanta anys.


Powered by Castpost

[Els infants. Joan Isaac]

No sé perquè...

Avui m'han dit bruixeta!!!

He tancat els ulls,
m'ha fet somriure el que vist, el que he sentit...

... Els anys passen volant!,
començaré ja, a buscar una bona escombra. ;-)


Powered by Castpost
[Niña. Pedro Guerra i Silvio Rodríguez]

Ocells migratoris

"No sempre pots evitar
que els ocells nocturs de la tristesa
sobrevolin el teu cap,
però sí pots impedir
que hi facin niu "

(Proverbi xinès)


Powered by Castpost

Déu del cel!

Cors, cors i més cors d'un roig intens...

De purpurina, de plàstic, de peluix, de cartró, d'or, fins i tot de xocolata, que diuen que aserena el nostre sensible òrgan vital, emperador de les emocions i dels sentiments, governador de les passions i dels desitjos.

Aquests dies, ens han envaït enlluernant-nos, reflectits a les nostres pupil.les, brillant palpitants als aparadors dels comerços. S'han erigit protagonistes als prestatges, just quan la força de les rebaixes minva i els comerciants necessiten algun nou impuls per fer-nos comprar, abans d'anunciar-nos sorollosament, que ja arriba la primavera.

Apart del fet que trobo aquests regalets de "San Valentín", una mica "kitch", em sembla d'allò més trist que se'ns vulgui crear, per pur interès comercial, la necessitat d'oferir quelcom material per demostrar que estimem o que som estimats.

Avui, però, tot aquest rebombori del "Día de los Enamorados", m'ha fet somriure, recordant el meu viatge a Xina, i més en concret, un dia d'agost, quan passejava per una petita aldea, a la província de Sichuan.

Molts dels arbres que s'alçaven majestuosos al meu pas, lluïen fruits en forma de teles vermelles. Era el "Qi qiao Jie" o Dia dels Enamorats, i s'havien escrit i penjat desitjos amorosos als arbres de tot el país...

Aquest dia, es recorda a la Xina i al Japò, la història entre el jove Gyeonu, pastor de bous i la princesa Jingnyeo, filla del déu dels cels, que teixia teles tan boniques, que fins i tot les estrelles s'aturaven per admirar-les.

La llegenda, explica que un dia la princesa alçà els ulls de la tela que estava amorosament treballant, i la seva mirada es creuà amb la del jove pastor, enamorant-se a l'instant. Demanaren permís al pare de la noia per veure's i com el pastor era conegut per la seva intel•ligència i la seva amabilitat, aquest va accedir.

Tan intens era l'amor que sentien els joves, que acabà en infortuni. Passaven hores i hores junts, desatenent les seves respectives feines, fet que enfurismà al déu dels cels. Després de molts advertiments fallits, els va castigar, separant-los, marcant que només un sol dia a l'any es podrien retrobar.

La història del càstig d'aquests dos amants es troba escrita al cel amb els dos estels, Altair (Constel•lació de L'Àliga) i Vega (Constel.lació de la Lira). Gyeonu fou destinat a l'est de l'univers i Jingnyeo a l'oest i només és possible veure'ls junts, un dia a l'estiu.

Es diu, que quan s'acosta aquest dia, un gran nombre d'ocells formen un pont per tal que la parella pugui retrobar-se a la Via Làctea i les seves llàgrimes d'alegria es converteixen en pluja a la Terra.

Mar de febrer

Retingueren per sempre,
la llum d'aquell mar de febrer...


Powered by Castpost

[Vailima. L.E. Aute]

Nedar a contracorrent

"Sí, ja us veig, ja us escolto!... però avui no vinc amb vosaltres."

Espurnes de serenitat

Penses que l'univers està agitat?
Camina pel desert,
enmig del silenci de la nit
i contempla les estrelles.

L'home superior disposa la seva ment, com l'univers composa les estrelles al cel.

Connectant la ment amb l'origen subtil, aconsegueix calmar-la.

Una vegada aserenada, aquesta s'espandeix d'una manera natural i, finalment, esdevé tan vasta i incommensurable com el cel nocturn.

Lao Tse (Hua Hu Ching. Llibre de meditacions taoistes)

Dona'm la mà

Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.

Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.

Dóna'm la mà
i així podrem
creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor
per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.

Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.

Dóna'm la mà,
dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Miquel Martí i Pol

Powered by Castpost

[Dóna'm la mà. Lluís Llach- Lucrecia]

Mirada...

Avançava inexorable el pas del temps i aquella nit, més que cap d'altra, la foscor de l'estança li anegava l'ànima. Entornà la mirada, i tot i percebre la lleu escalfor del seu entorn, ja no li arribava l'alè que necessitava.

Sentia amb duresa la sequetat de l'estancament, de l'aïllament i la solitud que l'havien reclòs. Palpava al seu cos, el pes d'una vida amb parcel.les poc enriquidores, l'envelliment del creixement vegetatiu, sense il.lusions, aquelles ferides fruit del que avui veia com decissions mal preses, o a destemps...

Coneixia moltes estratègies de lluita externa, tenia capacitat combatent, però aquella nit cap no li valia. No eren cuirasses ni armes el que precisava. Tenia paciència i constància, trobaria el que li era necessari.

Va conduir la mirada al seu interior, amb sinceritat, amb coratge...

No sabia quant temps havia transcorregut quan prengué consciència d'on es trobava i del que desitjava. Potser eren hores, dies, potser anys, tampoc li importava ara.

Amb els primers raigs de sol, una saba vivificant, estimulant i enèrgica, li havia començat a sacsejar el cos. Un elixir de vida l'acaronava amb un escalf mai sentit, recorrent amb fluïdesa el seu interior.

Ja no tenia dubtes ni dificultat per moure's, havia adquirit la seguretat que dona fermesa al caminar. Se sentia créixer per moments i, amb una fortalesa desconeguda, començà a avançar cap a la finestra. Des d'allí veié com s'allunyaven els darrers núvols, i com brillaven amb més força que mai, les espurnes dels seus somnis.

Powered by Castpost

[No abarateixis el somni. Lluís Llach]