"El Somni" trencat...

"Tot i que "el somni" es trenqui, no perd valor"

Fa uns dies, el milionari Steve Wynn acabava de vendre el quadre "El Somni", pintat per Picasso, per la increïble xifra de 111 milions d'euros i comentava feliç a uns amics que la venda havia batut el record del quadre de Gustav Klimt, "Retrat d'Adele Bloch-Bauer".

De cop, amb un gest mal calculat amb la mà i el colze, causat per una malaltia que pateix que li afecta la visió perifèrica, colpejà la pintura, perforant-la 5 cm. Tan sols exclamà: "Oh merda! mireu el que he fet! Gràcies al cel que sigut jo".

El va fer restaurar, però a petició de la seva dona, que interpretà el succés com un senyal del destí, l'obra segueix a les seves mans, i el seu valor continua augmentant.


I parlant de "somnis trencats" ...

És cert! a voltes, algun dels nostres somnis es fa bocins. Ens llevem un dia i sabem amb seguretat que no es farà mai realitat. Potser les circumstàncies que l'engendraren han canviat, o sentim que ja no és el nostre somni, o tal vegada ni en som conscients i es va fonent lentament, amb el pas del temps.

Crec però, que no per això, deixa de tenir valor a les nostres vides. I tota la il.lusió i la energia que han vibrat en nosaltres mentre el manteniem viu? I l'impuls i la positivitat que hem generat quan l'alimentavem? I la imaginació que hem aconseguit desenvolupar, eixamplant-se la nostra capacitat creativa?

Tot això no es perd quan un somni es fon, si deixem de banda frustacions i negativitats. Què millor que aprofitar tota la força interna extreta del que hem après, per dibuixar-ne de nous?...

Que em diguin somniadora o somiatruites, però no vull deixar de fer-ho mai!

I vull seguir pensant que la il.lusió és un component màgic que crea miracles, que el que desitgem aconseguir està cercant la forma d'arribar a nosaltres si col.laborem, que una mentalitat pròspera ens capacita per guanyar una i altra vegada i que cada un dels nostres propòsits sentits amb el cor, troba els mitjans: "el quan, l'on i el com", per fer-nos somriure.

Amb el desig d'un cap de setmana ple de somnis... i de realitats!

Mestres...

Penso, que quan tenim l'oportunitat d'aprendre quelcom important, apareix un mestre a les nostres vides.

A vegades, aquest mestre, ens arriba en forma de nen, d'avi, d'home o dona, de sentiment de felicitat, de patiment, de joc, de situacions inesperades o de canvi ...

Un conegut proverbi xinès afirma:

"Quan el deixeble està preparat, apareix el mestre"

Fa pocs dies, no un, sino dos de preciosos, vinguts del sud de la Xina, es van instal.lar a la meva llar.

Em sembla que se'm gira feina d'aprenentage! :-)))

(Gràcies Martí per la delicadesa, l'acurat treball i la il.lusió que has posat,
perquè se sentin còmodes a casa...)

I no et resignes al final
Si saps que es pot anar enllà:
I sempre es pot anar enllà...

(Per tornar a començar. Feliu Ventura. Alfabets de Futur)

Un diumenge especial

Han estat vuit hores de "Tai chi" i "Chi Kung", delicioses...

Gràcies a tots :-)

Vestit de feina

"Qualsevol problema,

és una oportunitat

amb vestit de feina"

Sun Tzu. L'Art de la Guerra. 500 AC.

Sigues aigua...

Feia temps que no em quedava abstreta davant un anunci publicitàri. I no era el luxós model de cotxe el que em tenia allí parada...

Fóren les paraules de Bruce Lee:


Buida la teva ment.
Allibera't de les formes
com l'aigua.
Si poses aigua en una tassa, es convertirà en la tassa.
Posa aigua en una ampolla i serà l'ampolla.
Posa-la a la tetera i serà la tetera.
L'aigua pot fluir o pot colpejar.
Sigues aigua amic meu.

(gràcies pels mails dient-me que les paraules de l'anunci us han fet pensar amb mi) ;-)

Ara es veu que soc un "Ou"... :-)

Ahir sopava amb una amiga xinesa, i com tantes altres vegades no vaig poder evitar emocionar-me, al compartir amb ella un tema del seu món que m'apassiona i, més que un "rotllet de primavera", li vaig deixar anar un "rotllo" de la magnitud de la Gran Muralla.

El que li exposava no era massa gràciós, la veritat, però un somriure que semblava no poder controlar, li empetitia els ullets per moments. Vaig fer una pausa, pensant que algun disbarat li acabava de dir que l'estava fent riure per dins, de valent.

"Segueix, segueix- em digué sense deixar de somriure- perdona però, escoltant-te, no he pogut deixar de pensar en què et dirien els meus paisans davant tanta emoció pel nostre món: que ets un "Ou", senyoreta !"

És que tenen cada cosa a vegades!, un Ou???

Es veu que els xinesos entusiasmats pel món occidental són "platans"; com aquest fruit, són grocs per fora, i blancs per dins. Als occidentals, que com jo estimen amb força coses del seu món, ens diuen "ous": blancs a la part externa, al físic, grocs per dins, a l'interior.

Aiss el que s'ha de sentir una! Bé, m'ha quedat el dubte de si puc ser alhora un ou blanc i ros... ;-))

Bona setmana!!