El camí...

Recobrada la normalitat de les classes, la setmana passada un nou alumne em preguntava quan tardaria en aprendre Tai txí...

Afirmava, que el camí d'aprenentatge li semblava dur, expressant la seva impaciència per saber-ne amb rapidesa, doncs té la creença que només pot ser agradable quan ja es gaudeix d'un alt nivell.

Lao Tse afirmava:
"L'home comú quan empren una cosa, pot malmetre-la per tenir una explicable pressa per acabar-la"

Per percebre l'essència del Tai txí i estimar-lo, és necessari viure el camí de l'aprenentatge al màxim. L'esperit de tenir-ho tot en un no res, de poc serveix en aquesta disciplina oriental, tot al contrari, ens omple de rigidesa i ens impedeix avançar .

És indispensable cultivar la paciència, l'adaptabilitat, la flexibilitat i viure el present, sense obssessionar-nos en aquell determinat moment en el que ens sentirem especialment feliços per haver aconseguit un alt grau de perfecció.

Res millor que gaudir al màxim d'aquest trajecte, de tots els moments d'encerts i desencerts, dels instants motivants al percebre un petit avanç i d'aquells en que l'esforç sembla no donar cap fruit, fen-te sentir que tot just ets a l'inici del camí...

Un dels principis d'aquest art marcial xinès, s'ha convertit en una de les lliçons més enriquidores que n'extrec, dia a dia, de la disciplina i que considero de gran valua a la meva vida: conscienciar que tan important és la trajectòria del nostre moviment com el destí final de la postura que assolirem.

És positiu imaginar un futur preciós, pròsper, farcit de felicitat!, segur que la nostra energia està marcant la direcció perquè així sigui, però no podem defugir del fet que la vida es redueix al moment present, a les petites passes que anem traçant.

No trobarem el cartellet de "Felicitat" al final del nostre camí, sino que nosaltres som els únics responsables d'anar-nos-la construïnt pas a pas, ara, acarant el repte.

Aquest Nadal, he rebut regals molt especials, que m'han fet somriure des del cor...

Alguns, com el quadre, amb aquesta imatge i la màxima: "No hi ha un camí vers la felicitat; la felicitat és el camí", han estat un bon anclatge a la il.lusió i la força que sento, tot just començant a traçar les primeres petjades d'aquest nou any.

Per què no intentar evitar impaciències i presses que ens impedeixin gaudir al màxim de cada moment que ens ofereix aquest camí que anem dibuixant?

La Felicitat també es troba darrera d'alguna pedra que els ulls no miren, o potser en els pètals d'aquella flor que no té els colors massa vistosos, ...

Còdol de la flor de la pluja

Tinc una pedra a les mans.

vvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvCada nit

la deixo caure al pou profund del son

i la'n trec l'endemà, xopa de vida.


De L'hoste insòlit. 1978. Miquel Martí i Pol

Arribant a Reis...

Va ser el dia abans de la nit de Reis, que li comentà a la seva cria...

- Cada vegada se'm fa més feixuc això de carregar amb tants regals. I si l'any que vé em quedo tranquil.lament arran de mar, contemplant les ones i el cel?

- Mira mami, segons em va explicar l'avi...

- Aquests dies, fins i tot el mar es fa còmplice de la màgia. Esdevé nítid mirall que reflecteix núvols de suau sucre rosat, la ferma duresa de les roques s'esvaeix, transformant-se en dolç carbó, amatent a les llengües dels petits trapelles.

Totes les criatures marines, disfressades de virolades llaminadures, de llepolies ensucrades, juguen amb l'escuma espurnejant de sidral de llimona, encetant un festival de tombarelles a l'arribar a la sorra, catifa de mil colors. És un espectacle únic, preciós, realment màgic, però saps?...

- Aquí no hi ha cap infant meravellant-se amb aquesta màgia!

Ens teniu massa ocupats omplint immenses llistes, demanant tot allò que sen's anuncia, objectes que alguns intenten convertir en indispensables per la nostra felicitat. Promeses d'entreteniment que, amb una mica de sort, faran que no reclamem tant la vostra atenció i pogueu seguir guanyant més diners i comprant més i més coses...

Un any més, desembolicarem un munt regals, hi haurà somriures, és clar, d'aquells que t'il.luminen els ulls i t'obren el cor quan saps que has fet feliç a algú, però també veuràs més d'una frustació, doncs malauradament, ja tot és poc, i queda lluny aquella frase de l'avi: "qui més té és qui menys desitja"...

- Mami, vine que t'abraço fort i ja veurem què passa l'any que vé...