Si t'acostumes a posar límits al que fas, físicament o a qualsevol altre nivell, aquests es projectaran a la resta de la teva vida. S'expandiran a la teva feina, al teu ésser, a la teva energia.
No hi ha límits. Hi ha fases, però no et pots quedar estancat a cap d'elles, has d'anar sobrepassant-les...
Llengües d'ànec (moltessss), ous negres, amanida de meduses, verdures xineses, gambes, ànec de Pekin, porc agre-dolç i tot un seguit de lluïts plats, anaven apareixent a l'engalanada taula...
No era una nit de dissabte qualsevol a la llar de la nostra anfitriona xinesa. Il.lusionada per compartir la festa amb nosaltres, havia cuidat fins l'últim detall, com manen les seves tradicions, per donar la benvinguda al nou any. Havia arribat l'hora de despedir la regència del Gos i encetar, amb alegria, la del Porc.
Va ser una vetllada preciosa, farcida d'agradables converses, de riures sincers, de complicitat i, fins i tot, d'unes espurnes de màgia que ens regalà, abans de les postres, el simpàtic cuiner contractat per l'ocasió, delectant-nos amb les seves sorprenents habilitats.
Embadalits ens deixà el cuiner-mag, quan, amb un somriure trapella que li empetitia encara més els ulls, començà a fer aparèixer peixos, símbols de prosperitat a Xina, explicant-nos que ho havia preparat amb el desig de que en aquest any, la prosperitat es faci present a les nostres vides.
Alguns dirien, per la quantitat d'aliments engolits i les ganes que hi posavem, que estavem menjant "com porquets" però tenint en compte que celebravem l'entrada a l'any d'aquest animaló, crec que la cosa no tenia tant delicte i gairebé li estavem fent els honors al garrí...
Entre el 18 febrer del 2007 i el 6 de febrer del 2008 regnarà l'anomenat popularment "Porc Daurat", corresponent a l'element foc; es dóna una vegada cada 600 anys i els astròlegs vaticinen un any de gran prosperitat si s'està atent i s'aprofiten les oportunitats que ens arribaran.
Es considera un bon any a nivell econòmic i també idoni per tenir fills. S'afirma, que els nascuts sota el signe de Porc, seran persones afortunades, honrades i riques. Milers de joves parelles xineses es plantegen tenir un fill els propers dotze mesos i les autoritats ja han començat a mostrar la seva preocupació pels efectes futurs d'aquest "baby boom".
Quelcom semblant va passar pel 2000, especialment celebrat com el primer any del segle XXI i l'Any del Drac - el més propici del calendari tradicional-, i avui en dia, molts dels nens nascuts en aquell periode, tenen problemes per matricul.lar-se a les escoles, per falta de plaça.
M'ha fet somriure aquests dies, la notícia de com científics xinesos de la Universitat d'Agricultura de Harbin, han aprofitat que s'atansava el regnat del porc i, combinant tradició i modernitat, han creat un nou ésser: un garrí amb les peülles, el morro i la llengua verds i fluorescents, a partir d'una proteïna verda de la medusa.
Diuen, que servirà per estimular la investigació de l'ús de cèl.lules mare, que la Xina recolza des de fa anys, doncs hi ha una gran similitud genètica entre homes i porcs.
Que hi posin tots els colorins que vulguin als godins xinesos, tot sigui per l'evolució de la ciència, però els nostres porquets, ni tocar-los!, amb les potetes ben negres ens estan la mar de bé!
Tot i que les estranyes temperatures d'aquest any, ens ho poden fer oblidar més d'un dia, som a ple hivern, l'estació que segons els xinesos correspon a l'element Aigua de la Natura.
Afirmen les teories de la Medecina Tradicional Xinesa, que en aquesta estació, els Ronyons i la Bufeta del nostre organisme, alimentats energèticament pels pulmons i l'intestí gros, treballen al màxim.
Segons els orientals, el ronyó, és un òrgan del que hauriem de tenir molta cura. Apart de les funcions de depuració, filtració i homeostasi, dóna suport als òrgans reproductors i amagatzema i consolida el Jing: el Chi o Energia d'Essència.
Aquest Chi d'Essència determina la nostra constitució i vitalitat. El rebem geneticament dels pares i s'enforteix amb el Chi de l'aire i el Chi dels aliments. Tant el Chi heretat com el Chi adquirit són acumulats dins la reserva del ronyó per ser utilitzats quan es necessitin.
El ronyó és la base que recolza la nostra regeneració contínua. Quan l'Essència és abundant, la força vital i la capacitat de ressistir malalties i d'adaptar-se als canvis, és forta.
Si contrariament es pateix deteriorament d'articulacions, fragilitat dels ossos, disminució de la memòria, rigidesa de la columna, caiguda excessiva de cabell, pèrdua de l'audició, detriment dental, impotència i esterilitat o problemes de medul.la, podem pensar que el nostre Jing, lluny de conservar-se, es debilita.
El color determinant de l'estació és el negre violaci, la climatologia, el fred i el sabor, el salat, tot i que un excès de sal podria causar danys nefrítics i també provocar que la sang es coaguli més ràpidament, facilitant el risc de patir malalties cardíaques.
L'emoció de la por danya l'energia dels ronyons i la fa decaure. També a la inversa, diu el Clàssic de Medecina Interna que "si l'energia renal és dèbil, s'és propens al temor crònic". Un signe molt comú de debilitat energètica renal apareix en forma de mans i peus freds.
Perquè considero que les emocions influeixen molt en la salut del nostre organisme, crec bàsic tenir en compte les nostres pors, i, molt especialment, en aquesta estació.
Així, quan ens vinguin aquells temors que tots coneixem, aquella inquietud que apareix tot de cop davant determinats moments de la nostra vida, davant situacions difícils, incertes o nous reptes, pensem una mica en la nostra Energia d'Essència.
Confiem en nosaltres, en la nostra immensa capacitat d'adaptar-nos a cada situació, a cada nou objectiu, intentant fugir del pànic, l'ànsia o la intimidació.
No deixem que la nostra Essència minvi i es deteriori amb els nostres pensaments negatius i atemorits. Tenim tota la força i tot el coratge per enfrontar-nos al que ens acosta la vida, a cada moment.
Cada espurna de somni per la que lluitem, cada repte assolit, ens farà sentir la nostra infinita força, la nostra veritable Essència...
Quan es podrien dir tantes i tantes coses però la pluma del cor es nega a deixar anar ni una sola gota de tinta visible, més val gronxar-se en el silenci i deixar-ho en mans d'aquells que tan bé han sabut expressar el que sent una ànima com la meva, avui enyorada.
Gràcies mare
Tu ja no hi ets i floriran les roses, maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies; tu ja no hi ets i el temps em transcorre entre el record de tu, que m'acompanyes, i aquell esforç, que prou que coneixies, de persistir quan res no ens és propici. Des d'aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina; tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se'm representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-te absent per sempre.