El drac és ben viu!
A moltes de les cultures europees, el drac és el símbol per excel.lència del Mal, de les forces descontrolades de la natura, fins i tot una manifestació del mateix diable.
En els mites cristians, és l'enemic contra el que lluiten els cavallers, una bèstia a qui s'atribueixen els mals de les collites (sequeres, inundacions), del bestiar domèstic (desaparicions, epidèmies), en definitiva, un animal al que s'ha de tèmer i contra el que cal lluitar.
Potser perquè ja de petita, Paf, el drac màgic de la cançó que vivia al fons del mar, m'inspirava molta tendresa, o perquè em meravellen estèticament les representacions orientals d'aquesta criatura, vull imaginar que el pobre animaló, una Diada més, ha aconseguit escapar de la llança del cavaller Sant Jordi i és ben viu.
No ho puc evitar: m'encisa el drac! i prefereixo la concepció xinesa que veu el "long" com un animal espiritual, la més celestial de totes les bèsties.
Ell representa la màxima saviesa, el poder i la força; simbolitza la benevolència, el coratge, la decisió, i encarna la prudència i la perseverança. El drac personifica l'esperit del canvi o de la regeneració.
Crec que no ens cal emprendre dures caceres per empaitar dracs externs. Si existeixen, penso que som nosaltres mateixos. Que bé ens aniria trobar i dominar el drac que habita dins nostre...
Per què no concentrar-nos en fer ressorgir les seves qualitats més brillants, la força, el coratge, la saviesa, la benevolència, elements que ens donaran el poder de portar la nostra vida per on volem?
Per què no dominar-lo en els seus aspectes més febles, vencent les pors, les indecisions, l'Ombra que ens limita i ens impedeix moltes vegades trobar el veritable sentit de les nostres passes i portar a terme els nostres anhelats somnis?
Com diu una màxima del Tao: "Si vencem els altres, som forts, si ens vencem a nosaltres mateixos serem realment poderosos"
Maite Fruitós 6:00 p. m.
12 espurnes compartides
