Tot cedeix davant la continuïtat d'un sentiment fort.

Cada somni acaba per trobar la seva forma;

hi ha aigües per desassedegar tota set,

i amor per tots els cors.

Gustave Flauvert

Estimar és meravellós, com també crec que ho és, sentir amor pel que fas, vibrar davant aquelles espurnes de somnis que van trobant la seva forma.

Avui sento un pessigolleig vibrant que neix al cor...

Algunes flors només viuen uns quans dies.
Tothom les admira i aprecia,
com senyals de primavera i esperança.

Després moren, però ja han fet
el que necessitaven fer...

Elisabeth Kübler Ross

Passen els dies, prests, conformant les estacions, la Vida...

S'han marcit flors que ens han meravellat, no les oblidarem. Segur, però, que tot i que s'hagi fos la primavera, els nostres ulls embadalits, somriuran gaudint-ne d'altres igualment precioses...

Ja tenim ací altra vegada el flamant estiu, amb tota la seva força, amb tot el seu foc.

Visquem-lo al màxim! No deixem que sen's escapi cap dels instants que ens regala, i no oblidem acaronar amb freqüència el nostre Xin...

"Passar per la vida amb el cor tancat

és com travessar l'oceà,

empresonats dins el buc d'una nau"

Dr. Alexander Lowen

Serem allò que vulguem ser

No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l'esperança.

Serem allò que vulguem ser.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.

Miquel Martí i Pol- primer llibre de Bloomsbury

Espurnes dins d'un ou

Sec vacil.lant, sense treure l'ull de l'interior de la closca que lentament es tanca sobre meu...

Un xic insegura, he jagut, intentant afluixar al màxim el meu cos nu, sentint com és tendrament acollit per un líquid sedós, càlid, ingràvid.

Se'm fa estranya l'absència d'estímuls sensorials, la manca de gravetat, la desaparició de la percepció del líquid sobre el que suro. Em sorpren el so de la meva respiració que flueix dins i fora del meu organisme.

Resto immòbil i el meu cos deixa de tenir pes, no el sento un cop l'he aconseguit relaxar. Ara, però, la meva ment s'erigeix més present que mai, encetant un accelerat passeig per infinitat d'idees i pensaments.

Acompanyada únicament per la foscor i el silenci, isolada dins d'un espai que em fa sentir com si hagués retornat a l'úter matern, em trobo de cara a la meva nena interior.

Afloren un munt d'emocions d'aquella criatura reblerta d'inseguretats i pors; observo que no han desaparegut del tot encara... Apunta la consciència d'aquell ésser que necessitava i necessita a voltes tenir-ho tot controlat, protegir-se, confiar...

Passo gairebé la meitat del temps que se'm permet romandre dins l'ou, flotant entre sensacions oscil.lants, brillants i fosques.

A la fi, però, aconsegueixo acallar el diàleg desbridat de la meva ment. M'acarona un pessigolleig especial i una sensació d'alegria flueix pel meu cos distès. Sento pau, molta pau...


El so d'una preciosa música d'ocells i d'aigua, m'anuncia, que en breu s'obrirà la closca i sortiré. Reflexiono uns instants sobre l'estona viscuda ací.


M'ha costat molt confiar en l'espai. S'han esmunyit minuts que ara m'agradaria tornar a atrapar, i penso, que si tinc una altra oportunitat d'entrar a una cabina de flotació, serà molt diferent.

Em somric, pensant que sovint el nostre comportament en el món real no s'allunya massa del que he tingut en aquest petit microcosmos.

Ens passem mitja vida dubtant, desconfiant del medi en el que ens trobem. No ens atrevim a deixar-nos anar, a confiar. Ens omplim de tensions, de pors, ens mou una necessitat imperant de controlar-ho tot.

I quan en som conscients, quan volem corregir comportaments i tornar a viure allò que s'ha escapolit inexorablement, o tenim forces arrugues al rostre, poca força per lliurar als nostres desitjos i somnis o potser no es presenta mai més allò que deixàrem perdre.

De totes formes, diuen que mai és tard per canviar la nostra manera de mouren's per aquí i aprofitar tots els instants de felicitat que puguem. Tal vegada, ni tan sols sortirem de l'ou de la Vida, a l'abrigall d'una música d'ocells i d'aigua...

El segon dia flotant va ser molt, però que molt millor... :-)