Qui soc?...

"Qui ets depen de tres factors: d'allò que vas heretar,
del que el teu entorn va fer de tu, i, sobretot,
del que tu has fet del teu entorn i de la teva herència,
amb la teva lliure elecció"

Aldous Huxley

Meditació per caminar

Dóna'm la mà.
Caminarem.
Tan sols caminarem.
Gaudirem del nostre passeig
sense pensar si arribarem enlloc.
Caminarem en pau.
El nostre caminar és un caminar de pau.
El nostre camí és un camí de felicitat.

Aleshores aprendrem
que no hi ha un camí vers la pau;
la pau és el camí;
que no hi ha un caminar vers la felicitat;
la felicitat és el camí.
Caminem per a nosaltres.
Caminem per a tothom.
Sempre donant-nos la mà.

Camina i toca la pau en tot moment.
Camina i toca la felicitat en tot moment.
Cada pas et porta una flaire d'aire fresc.
Cada pas fa néixer una flor sota el teu peu.
Besa la terra amb els teus peus.
Dibuixa a la terra el teu Amor i la teva Felicitat.

La terra romandrà més segura
si sentim prou seguretat en nosaltres mateixos.

- Meditació del Mestre Zen, Thich Nhat Hanh -

Em cau la baba...

Et desitjo milions d'instants de felicitat,
preciosa Júlia!

Alzheimer

Alzheimer
Aquest és el nom del meu rival.
Qui t'allunya de mi.
Però com si es tractés d'una altra dona
envaint-te el pensament, lluitaré
per defensar un minut d'amor.

I si cal, aprendré, com tu,
a acariciar la seva pell,
a endinsar-me en la boira del desvari.
A compartir-te.-Cèlia Sànchez-Mústich-

El meu pensament avui, Dia Mundial de l'Alzheimer, per tots aquells que, dia a dia, defenseu cada minut d'amor, cada instant compartit amb aquell ésser que estimeu, acompayant-lo amb tendresa i estima pels àrids camins vers l'oblit.

Molta força!

Noms escrits al mar...

...i per sempre al cor
setembre 2007

Au revoir!, vacances...

- Ufff!, estic desesperat!, fa una setmana que he acabat les vacances i no sé com podré aguantar fins l'any que ve.

- Ui sí noi... i a més, aquest any, amb això de l'11 de setembre, ens han ben estafat un pont! Mira que posar la Festa Major de Sabadell la segona setmana i no la primera com cada any...

- Doncs jo, com no guanyi l'Euromillón, me'n vaig a viure sota un pont! No sé com pagaré el viatge que acabo de fer i tot el que he comprat tirant de VISA. Hem tornat amb tres maletes més de les que ens en vàrem endur!

- Uf!, jo ja estic mig malalta! Quinze dies de feina i és que mataria el meu jefe! No hi ha qui l'aguanti! Se'm fa dur llevar-me als matins. I heu vist com cauen els ponts i les festes aquest any? És horrorós!, aquests de l'Hola són els únics que viuen bé!...



Tants bufecs, tantes queixes, em van fer marxar de l'establiment donant gràcies al cel per gaudir d'uns rinxols tan poc complicats que em faciliten breus i espaiades visites a la perruqueria.

Vaig creuar la porta de sortida, una mica remoguda, per la sinceritat que semblava desprendre's d'aquells consternats planys, però alhora, sentint-me privilegiada per no haver fet de les vacances, les festes i els ponts, l'eix fonamental per sentir-me feliç.

Mentiria si digués que no m'encanten les vacances, que no les intento aprofitar al màxim quan les visc. Gaudir al màxim dels dies festius, desconnectar de tant en tant de la nostra quotidianitat, ens renova i ens carrega les piles, però crec fermament que això no s'hauria d'erigir com el motor impulsor de les nostres vides.

És cert que les coses no surten cada dia com un vol, les obligacions, les responsabilitats, les exigències pressionen amb nervi. A voltes, sen's encaren situacions ben difícils de digerir, moments dolorosos que ens poden fer sentir ganes de fugir.

Com canvia, però, la forma d'afrontar els moments menys brillants, quan el nostre dia a dia no està mancat d'il.lusions i de somnis, quan és troben propòsits i motivacions per viure i avançar, quan es fa el que s'estima o s'intenta estimar allò que es fa, posant-hi el cor, malgrat no sigui el que més t'agradi.

Quan a les nits recolzo el cap al coixí i estiro les cames, sentint-les més d'un dia ben cruixides, sé que soc on vull ser, percebeixo que m'agrada la vida que m'he anat traçant. El meu motor de vida no depen del combustible d'unes vacances ni de les festes de guardar.

Vencent pors, realitzant canvis necessaris, valorant l'abundància constant d'instants preciosos que la vida ens acosta, posant el cor en allò que fem, estimant.., no ens caldrà deixar la nostra felicitat en mans d'uns dies de vacances a l'any...

Agost d'Aigua...

Pensant-t'ho bé, he viscut un agost, ben passat per aigua. Això sí: un mes preciós!

Les vacances i l'aigua m'han omplert de força i energia, així que: a treballar!! ;-)

Bon setembre!