L'Inalterable

"Tots els tipus de coneixement, definitivament signifiquen auto-coneixement.

Part de la mestria d'un mateix, resideix en romandre en calma, tranquil, atent, i completament en sintonia amb el món interior propi i amb l'entorn que l'envolta.

Aleshores, i només aleshores, una persona pot arribar a conèixer's a si mateix". - Bruce Lee

D'aquí a no res encetem novembre, mes que correspon a l'11 de la Numerologia Tàntrica i que posseeix el nom simbòlic de l'Inalterable.

L'11, és el número que expressa la nostra saviesa interior, la pròpia integritat. D'alguna forma engloba els 10 números anteriors i reflexa el coneixement obtingut durant l'any.

S'esvaeix prest l'octubre, el 10 que ens reclamava prendre decisions, assumir responsabilitats i mouren's, i ara, arriba el temps d'instal•lar-nos en la quietud, de contemplar el nostre voltant, amb serenitat.

Fent una mirada enrere, segur ens somriurem davant petits objectius assolits, observarem potser algun canvi important que ens hem atrevit a realitzar aquests darrers temps, ens podem arribar a sorprendre amb alguna decisió presa.

Probablement, percebrem moltes coses positives al nostre entorn, a la nostra vida. Per ventura, però, no tot ens agradi, tal vegada captem cert desordre o ens espanti algun tipus d'inseguretat o incertesa. Aleshores, la nostra ment ens sacsejarà exigint-nos que actuem...

En aquests moments, segons la Numerologia Tàntrica, només en la quietud podrem retrobar l'ordre; ens és indispensable, mantenir-nos inalterables, passi el que passi.

Amb una actitud serena, tranquil.la, inalterable, podrem enfrontar-nos amb destresa a qualsevol situació, plaent o dura, i tindrem la seguretat de treure'n alguna lectura enriquidora, d'adquirir noves experiències útils per saber molt més de nosaltres mateixos, per anar assolint mestratge en el nostre caminar.

És temps de posar en ordre les nostres creences, les nostres opinions, els nostres valors, sense justificar ni jutjar, respectant les diferents maneres de ser dels altres. No podem forçar res i ens mantindrem en pau interiorment, si aconseguim conscienciar que tot passa en el moment més oportú, quan estem preparats per viure-ho.

Ara ens serà profitós acceptar, ser humils i coherents, i per sobre de tot, intentar allò que molt sovint ens resulta ben difícil: ser en tot moment el que som, sense pensar en què esperen els altres de nosaltres.

Poc a poc...

Amb passes lentes

i a voltes indecises.

Així, i no d'altra

manera, podem créixer

i assumir la creixença.
De l'àmbit de tots els àmbits. Miquel Martí i Pol

La Humilitat i la Força, de la mà...

Una vegada, li preguntaren a un invencible guerrer per què es passejava pel carrer amb un aire tan humil.

Els mostrà la mà i els hi digué: - els meus cinc dits són cinc senyors i s'inclinen davant meu.

Tancant la mà fins convertir-la en un ferm puny, continuà: - mentre més humils es fan, més força em donen.


M'ha fet gràcia llegir aquesta petita història de Jodorowsky. M'evoca la salutació que utilitzem al Tai txí i a la majoria de les arts marcials, amb el puny com a protagonista, amb la força i la humilitat, de la mà...LA SALUTACIÓ
Quan comencem i acabem la pràctica, o al treballar amb un company, ens saludem, tancant el puny de la mà dreta. La mà esquerra queda amb la palma estesa, a excepció del dit gros que es replega sobre la palma.

El puny representa la força, l'audàcia, el coratge. Quan es mostra descobert assenyala l'atac o el reptar a l'oponent.

Els quatre dits alçats de la mà esquerra simbolitzen la moralitat, la intel•ligència, l'energia física i l'habilitat.

El polze replegat és senyal de modèstia, d'humilitat; doblegar-lo indica deixar fora la vanitat i no creure's superior a l'altre.

La salutació és l'emblema de la nostra actitud, indica el respecte que sentim vers el contrincant, mestre o company.

No és difícil que sentint la força i la potència pugui aparèixer l'impuls de sortir-se de les regles, de transgredir normes. Per això, la mà esquerra sobre el puny ens connecta al poder de la moral, la intel•ligència i la humilitat, per poder controlar qualsevol mostra d'agressivitat.

El meu estimat mestre Cheng Man-Ch'ing, sempre deia que la salutació havia de ser una afirmació del que realment som. No la considerava només un ritual, sinó una mostra de l'actitud d'atenuar la nostra necessitat de domini sobre els altres.

Penso que la humilitat ens ajuda a controlar la força agressiva que no ens serveix per a res i ens porta a expressar i a canalitzar la nostra màxima fortalesa vital i d'esperit, quan la vida ens la demana.


Una altra interpretació oriental més poètica, expressa que els cinc dits del puny representen els cinc llacs més famosos de la Xina (Dong Ting, Tài, Päng Yáng, Qïng Hâi i Hü Lün), mentre que els quatre dits de la mà estesa representen els quatre oceans del món (Pacífic, Atlàntic, Índic i Àrtic).

De la unió d'ambdues mans, sorgeix el símbol de l'agermanament de les diferents races que habiten la terra.

La perseverança de l'Aigua

"En l'enfrontament entre el riu i la roca,
el riu guanya, no tant per la duresa
sinó per la persistència"

Buddha

Avança la suau tardor a passes lleugeres i avui pensava en aquest fet de ser responsables de la nostra vida que, segons la Numerologia Tàntrica, ens exigeix el número 10 del mes d'octubre.

Fent un recorregut pels petits objectius que m'he anat fixant un cop acabades les vacances, m'he somrigut al sentir que començo a avançar en aquelles fites que he aconseguit definir amb claretat.

Penso, que només tenint un objectiu ben enfocat, és possible assolir l'èxit. D'altra forma, provem coses i les deixem, anem picotejant ací i allà, fent tan sols tastets que poc sabor i pòsit ens deixen.

Quan tenim clar el que desitgem, cap on volem anar, ens motivem, i és aquesta motivació una clau mestre per a nosaltres. Però encara és imprescindible un altre ingredient: la perseverança.

Perseverar comporta acció, enfrontar-nos als possibles obstacles i fracassos, prosseguir, continuar, ser constants, mostrar-nos ferms, una mica tossuts, sí!, no abandonar. En molts casos, serà dins el fracàs on trobarem les llavors per recollir els millors fruits.

L'aigua ens ensenya que poques coses hi ha que no puguin ser vençudes per la perseverança. Si optem per la retirada, no podria ser que allò que hem abandonat prematurament, ens estigués demanant només un darrer esforç? Com sabrem mai si no érem ben aprop de les portes de l'èxit?...

Paranys de la ment

Tot moment és fràgil i fugisser.

Per més bonics que siguin, no poden retenir-se els moments del passat.

Per plaents que es percebin, no poden mantenir-se els moments del present.

Per molt que es desitgin, no poden atrapar-se els moments del futur.

Però la ment es desespera per fixar el riu a un lloc: posseïda per les idees del passat, preocupada per les imatges del futur, passa per alt la simple veritat del moment.

(Fragment de la meditació 21 del Hua Hu Ching. Lao Tse)

Els tresors dels fills del Cel

[Com ho faig jo ara per connectar Salamanca amb la Xina? i és que a vegades m'embolico d'una manera...]

Una de les poblacions que em varen captivar aquest agost, fou Salamanca. Preciosa de dia, m'impactava a cada pas, em sorprenia per la magnitud del seu contingut artístic, monumental i històric.

De nit, acaronats els carrerons, les places, cada raconet, per una suau brisa i pel silenci de la matinada, la ciutat semblava transformar-se, s'impregnava d'una atmosfera especial. La llum, d'una lluna ben plena que daurava cada pedra, ens feu sentir ressons del passat...

Com la tradició obliga, vaig trobar la granota, antic símbol de la luxúria, a l'esplèndida façana d’estil plateresc de la universitat.

Entre els estudiants es popularitzà la creença que donava sort a qui l'aconseguia veure, aprovant els estudis i casant-se amb facilitat un cop els finien. Actualment, s'explica als turistes que si la visualitzes i demanes un desig, aquest s'acompleix.

Al veure l'animaló, no vaig poder evitar somriure'm evocant instantàniament, la granota de tres potes, símbol xinès de la prosperitat i vaig sentir una estranya enyorança de la Xina...

No és difícil imaginar quin va ser el meu desig, i a les poques hores d'haver vist la bestiola, d'alguna manera aquest s'acomplia, ja que em trobava fent un recorregut, a Salamanca, per l'art de la Xina mil•lenària.

"Los Tesoros de los Hijos del Cielo", em va semblar un nom ben poètic per l'exposició d'Art xinès del Neolític a la Dinastia Ming (més de 6.500 anys), que acollia el Museu d'Art Oriental de la ciutat.

Quatre plantes de la Torre dels Anaya mostraven més de 900 peces, des del Neolític a les primeres dinasties Shang i Zhou, amb bronzes i jades, belles obres dels Han, Tang, Liao, Song...

L'amor i la mort i els seus rituals, deus i deesses, animals de poder, orles de belles flors, jades tallats magistralment,.. lluïen amb força a cada una de les sales. Em meravellaren les porcellanes dels mongols de la dinastia Yuan i les primerenques ceràmiques vermelles del primer emperador Ming, Hongwu.

Les belles poesies xineses que il.luminaven les parets, van treure la meva essència més tendreta i vaig agrair a la granoteta els instants que m'estava regalant.

Deixo aquí una petita, petitíssima mostra de l'exposició...

Camins de tardor

Octubre: o tot o res!

"Quan et coneixes a tu mateix i coneixes els altres,
la victòria no és un perill; quan coneixes el cel i la terra,
la victòria és inesgotable". Sun Tzu. L'Art de la Guerra

Una valuosa eina per la nostra vida és l'observació; res s'amaga a una ment perceptiva, i amb aquesta consciència, obtenim respostes i senyals que donen fermesa al nostre caminar.

Ha fugit prest el setembre, el mes 9, i segons la Numerologia Tàntrica, donem per acabada la primera etapa de l'any.

Si hem estat capaços de ser bons observadors, de romandre atents a les senyals que ens arribaven, a la nostra intuïció, ben segur haurem captat altres realitats més enllà de la ment concreta.

Situats en el nostre centre, escoltant més que parlant en excés, no sentint la necessitat de demostrar a cada instant tot el que sabem, captem el més profund de la nostra actitud.

Encetem l'octubre, un mes decisiu, un mes "10". El nom simbòlic que li assigna la Numerologia Tàntrica, i que em sembla molt determinant, és "O TOT O RES".

Tenim davant un gran repte: prendre decisions! O diem sí o diem no, o som resolutius, responsabilitzant-nos de les nostres accions, o no experimentem per les pors que ens paralitzen.

El 10 ens diu que hem de liderar la nostra vida. Som responsables únics de tot el que fem i del que deixem de fer, i aquesta responsabilitat, no hauria de ser entesa com una dura càrrega sinó més aviat com la "responsa", la capacitat de resposta que tenim davant el que ens succeeix.

Ens cal seguretat per viure, i només sentint-la, gaudirem de força per comprometre'ns en allò que considerem necessari; tot just amb confiança, expandirem al màxim el nostre potencial, fent-lo brillar amb una llum molt especial.

Analitzem les situacions que se'ns acosten, meditem les nostres possibilitats, les conseqüències que poden derivar-se d'elles, però atrevint-nos, sense temença, a fer el que realment sentim dins nostre.

Al 10, se l'anomena també "El guerrer". Un bon guerrer, davant una batalla no pot vacil.lar, cauria mort. Nosaltres podem ser el guerrer de la nostra pròpia vida i sortir-ne victoriosos.

El 10 és el número del coratge, del lideratge, però sempre des de l'honestedat, actuant amb autenticitat, connectats en tot moment a la nostra essència més íntima.

Intentem aquest octubre no caure en la necessitat de cercar constantment el consell dels altres, quan ja sabem, si ens escoltem sincerament, el pas que ens cal donar. Per què cercar co-responsables dels nostres possibles fracassos si dels nostres propis errors n'aprendrem molt?

Confiem en la nostra saviesa interna, advertim els moments en que prenem resolucions amb valentia, amb confiança, sense por a equivocar-nos, ni a defraudar els altres.

Deixem que el guerrer coratjós i creatiu que habita en nosaltres reflexi la seva essència i procedeixi segons el que li dicta el cor. Només així lluirà el seu somriure més brillant.