¿L'Emperador Iang-Po-Tzu? ¿No el coneixeu? Sóc jo mateix, si us plau: és una dimensió de mi: Orient interior, somni somniat. Els poemes són Grans -¿qui ho negarà? - en la mesura que jo soc Emperador.
La Melangia fila una seda fina, plor de l'amiga. Teixeix, ànima endintre, un vel de teranyina.
Josep Palau i Fabre (Barcelona 1917 - 2008). Poemes de l'Alquimista. Els grans poemes de l'Emperador Iang-Po-Tzu.
...m'hauria de sentir com una actriu de Hollywood, amb aquesta bella estatueta a casa, no? ;-)
Felicitats Di!, per totes les satisfaccions que et dóna l'interessant treball que realitzes a través del món de les telenovel.les, i gràcies per aquest premi virtual que em concediu. Ben pensat, els meus posts, a vegades, són més "ensucrats" que alguna d'aquestes sèries, no? ;-))
Aquest premi ha estat creat per Arte y Pico i les regles del guardó són les següents:
a) Has de triar a 5 blocs que consideris siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i que aportin quelcom a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.
b) Cada premi atorgat ha de presentar el nom del seu autor/autora i l'enllaç al seu bloc perquè tots el visitin.
c) Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat.
d) Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art y Pico perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
e) Exhibir aquestes regles.
Així que no li faré un lleig a la meva estimada Di, i passo el premi...
Els meus nominats són:
El bloc d'un amic, apassionat per temes que em fascinen
Sí, sí, el millor temps de la nostra vida és aquell en que aconseguim
Ser com el riu que flueix Silenciós dins la nit. No témer les tenebres nocturnes. Si hi ha estrelles al cel, reflectir-les. I si els cels es cobreixen de núvols, Igual que el riu, els núvols són aigua, Deixar que ens emmirallin també, sense amargor En les profunditats tranquil.les. Manuel Bandeira
...gràcies per recordar-m'ho avui, amb la teva llum :-)
No, no!, no és la rateta del nostre conte, aquella que escombrava l'escaleta i va trobar un dineret...
Aquesta pertany a una llegenda xinesa, i explica que Buda abans d'il.luminar-se, cridà 12 animals. Competint amb d'altres espècies molt més poderoses i ràpides, com el tigre o el drac, una espavilada rata se les va enginyar per creuar un llarg riu, sobre el llom del bou.
Un cop a la riba, astuta i vivaç, saltà del seu transportista amb agilitat, es posa a córrer, guanyant amb facilitat la prova, i Buda la va considerar el primer animal de l'horòscop xinès.
Ahir, dia 7, es va celebrar l'Any Nou a Xina, la més important de totes les seves festes, anomenada Chunjie o Festa de la Primavera.
Encetem, així, l'any de la Rata de Terra, d'energia Yang. Recomença un nou cicle de 60 anys, on es tornen a trobar les branques terrestres (els 12 animals del zodíac xinès) amb les tiges celestials (5 elements de la metafísica xinesa en la seva fase Yin i Yang: Metall, Aigua, Fusta, Foc i Terra).
La Rata, segons els orientals, assenyala canvis. Amb ella, s'inicia un nou cicle de la vida i simbolitza tradicionalment el ressorgir de coses i d'idees noves. Diuen, que allò que succeeix en aquest període influirà considerablement en el futur.
Es creu que el 2008, és un any per fer ús de la iniciativa i el coratge, per cultivar la perseverança i l'equilibri i per deixar sorgir amb força, l'energia vital que tots tenim dins.
Les prediccions coincideixen, en molts punts, amb el mogudet any que ens presenta la Numerologia Tàntrica i que vaig comentar per Cap d'Any. Serà qüestió de posar-hi "ganes" i aprofitar aquesta energia pròspera i de creixement de l'animaló, per caminar vers allò que realment desitgem, no?
Jo soc bou, segons l'astrologia xinesa, i pensant que vaig carregar-la a coll-i-be tot el riu i mercès això va ser la guanyadora davant Buda, n'estic del tot segura que serà una rata agraïda, i tindrem bon "rotllet" aquest any. Crec que em regalarà més d'un dels meus somnis... :-)
... Saps, mare?, com diu el poeta, t'estimo en una dimensió de mi que no sabia.
Jo sí t'enyoro; em manca la teva veu, aquell somriure tendre, la força que tots admiràvem,.. però malgrat això, mai no s'interposarà entre tu i jo cap llei d'amarga melangia.
M'expressava un estimat amic: "la veritable absència és l'oblit", i en veritat, sé que no t'oblidaré mai. Sempre seràs present; romandràs ben viva, en el meu cor, en aquest espai de mi... Mai no tornaràs a marxar, tot i que els meus dits ja tan sols et poden acaronar en un retrat.
Tal vegada, abans no ho hauries vist clar, però sé que tu també perceps ara, que la nostra existència forma part del procés cíclic d'una energia que es transforma, que no mor, i sí! la teva essència és plena de vida.
Avui, el meu cor somriu contemplant unes tiges tot l'any latents. En aquest 4 de febrer anuncien transformació, renaixement i vida, nodrint les petites orquídies que brollen amb força. Sí ara, just quan fa un any, tu ens deies conformada aquell dolorós "bona nit, macos"...
Vetlla l'espai de mi que us configura, a tu i al pare, i així sabràs com us estimo.