Aire

"Si vivim de la mateixa manera que respirem, prenent i deixant anar, no podrem equivocar-nos..."
Clarissa Pinkola

Hem encetat la Primavera, l'estació del vent, de l'aire que mou i remou, i més que cap altre any, em ve de gust caminar arran de mar, trepitjar la sorra humida, sentir el pessigolleig de l'aigua als peus i absorbir profundament l'alè que m'apropa l'oceà.

M'agrada el que diu Clarissa i penso que connecta totalment amb el concepte de fluir. Malauradament, no sempre aconseguim enfocar la vida així, prenent i deixant anar, sense resistències, i la veritat és que sovint, poqueta consciència posem, en com prenem i deixem anar l'aire.

Respirar és viure! La vida humana comença amb una inhalació i acaba amb una exhalació. I si ens costa veure què trenca la fluïdesa a les nostres vides, també ens parem ben poc a observar com respirem. En som realment conscients de la nostra respiració, d'aquest meravellós mecanisme que ens acompanya tota vida?

Si ens hi fixéssim, descobriríem que l'acte de respirar està íntimament relacionat amb les nostres emocions i la nostra energia vital. D'una acurada observació de com és, en podem obtenir un bon reflex del nostre estat emocional.

Quan la respiració no és fluïda ni completa, quan trobem alguna resistència física en absorbir l'aire i fer que arribi a l'abdomen, rebem senyals que ens indiquen que estem sotmesos a alguna resistència emocional, quelcom dins nostre resta estancat.

Tenint-la en compte, exercitant-la de forma molt conscient, podrem regular el flux respiratori i canalitzar les nostres emocions, descarregant la majoria dels bloquejos emocionals, recobrant l'equilibri.

Agafem-nos a la respiració, aquesta primavera!, recuperem l'alegria que ens oferiran uns pulmons reblerts d'alè vital; veurem com també augmenta dins nostre, la sensació de pau que tant necessita el fetge, en aquesta estació. Cerquem els moments, per fer que aquest acte inconscient, esdevingui totalment conscient.

Ens concentrem uns minuts en ella? ;-)

Posem-nos còmodes i, amb la boca tancada, sentim els nostres narius, focalitzant tota l'atenció en aquest petit espai del nostre rostre. Siguem conscients del pas de l'aire (sentim com entra fresc, net i ple d'energia i com surt més càlid, arrossegant les toxines fora del nostre cos).

Inspirem i centrem l'atenció en un punt, entre les dues celles. Imaginem que tenim davant un flascó d'aquell perfum que tan ens agrada i intentem respirar com si l'oloréssim.

Ara, fem que la nostra respiració sigui molt, molt subtil, com volent evitar que algú que dorm a prop nostre es desperti. Fixem-nos si les nostres fases respiratòries són regulars, notem si per un dels nostres narius, l'aire entra més lliurement que per l’altre. Observem la respiració tranquil·lament...

Ara que ja en som més conscients, concentrem-nos en intentar que la nostra respiració sigui completa. Podem col·locar una mà sobre el melic i l’altra una mica més amunt. Fem sortir l’aire pel nas i observem que es fa un buit sota les nostres mans.

Inspirem pel nas i sentirem com les mans s’omplen i pugen. És un moviment fluid semblant a les onades del mar que van i vénen. Fem unes quantes respiracions profundes i sentirem que el ritme es va regularitzant i s'alenteix espontàniament.

Bones respiracions de primavera!

Espurnes a la sorra...

Meravellada un cop més, per un marc preciós
que ho abraça tot...

...fins i tot un sopar ben especial



Vinga! a tornar-hi! ;-)))

Em va captivar la bellesa de la vostra terra, l'increïble blau d'un cel que no podia deixar de mirar; la riquesa de la llengua, la cultura, l'art, les tradicions,..

M'impactà la vostra profunda devoció, els durs pelegrinatges familiars, les colrades mans fent girar les rodes d'oracions, els cavalls del vent expandint acolorides pregàries pel cel de Lhassa.

No oblidaré la vibració del mantra sagrat sorgint dels vostres llavis: "om mani padme hum", les postracions a les portes dels temples, l'olor de les candeles de mantega d'iac, que ho impregnava tot.

La vostra mirada m'arribà molt endins. S'hi podia llegir tanta agitació no expressada amb la paraula...

Vaig marxar especialment emocionada i commoguda del Tibet. Em retornen aquests dies, mirades, rostres, moments, i em costa no connectar amb l'emoció de la tristesa pel que esteu vivint.

Llueix ja la lluna plena, la que dóna la màxima força a les pregàries, segons creences budistes. M'uneixo a l'energia de les vostres "Pujas" i oracions, per fer-vos arribar les meves espurnes d'esperança i harmonia.

Aquesta Setmana Santa, la meva mirada més tendra és allí, amb vosaltres...

"Om mani Padme Hum"

Espurnes a la cuina...

Després d'alguns caps de setmana força actius, he viscut un d'aquells dissabtes del tot relaxants, gaudint de casa, fent petites coses que m'agraden.

Una d'elles, és plantar-me a la cuina, sense rellotge, i endinsar-me en alguna d'aquelles receptes que reclamen una bona dosi de paciència i un polsim d'amor, observant les espurnes del foc sota la cassola donant impuls a una aromàtica composició.

Mig hipnotitzada per la lenta dansa de la cullera de fusta, m'he somrigut en evocar per uns instants, la imatge d'una senyora, que ahir es lamentava a la resignada dependenta de la fruiteria. Era tan greu allò que l'hi havia fet el seu gendre!

Com ens desesperem i esgotem a voltes els humans, obstinant-nos en voler aconseguir que els altres actuïn segons les nostres creences i desitjos, no?

Em ve a la ment, el llibre "Pide y se te dará", d'Esther i Jerry Hicks, que en un dels seus apartats, ens presenta com els protagonistes d'una fabulosa cuina. Els autors, ens repten a imaginar...

"Soc el xef d'una cuina meravellosament assortida, que conté tots els ingredients imaginables.

Diguem que tinc una idea molt precisa sobre la creació culinària que desitjo realitzar, i que domino a la perfecció l'art de combinar aquests ingredients, per tal de satisfer el meu objectiu.

Quan m'hi poso, comprovo que hi ha molts ingredients que no són adequats per a la meva creació, de manera que no els utilitzo, però la seva presència no m'incomoda.

Alguns components d'aquesta cuina ben assortida, harmonitzen amb la meva creació, i d'altres, no. Em limito simplement a utilitzar aquells que millor s'adapten a la meva creació i m'abstinc de tirar al meu pastís els que considero inadequats.

Sé, que el fet d'afegir alguns d'aquests ingredients a la meva creació espatllaria el meu pastís, però no sento la necessitat de destruir-los o eliminar-los de la meva estança, doncs entenc que no tenen perquè acabar en el meu pastís, tret que jo els hi inclogui.

I com tinc molt clar quins ingredients milloraran la meva creació i quins l'espatllaran, no em disgusta que existeixi una gran varietat d'ingredients..."

Em va agradar aquesta metàfora de la vida, del nostre petit món, de les nostres actituds.

Som els únics avaladors dels pastissos o plats que creem a la nostra cuina, a la nostra vida, dels ingredients que utilitzarem o dels que deixarem caducar, no incorporant-los. També som els únics responsables de que el nostre cor s'il•lumini o es decebi, contemplant cada una de les petites obres, de les realitats que anem creant.

Només deixant a un costat la inseguretat, confiant en nosaltres mateixos, fluint, sense resistències, permetrem que la resta de cuiners, amb preferències semblants o totalment allunyades a les nostres, facin les seves pròpies creacions, consonants o dissemblants al nostre gust, però les seves!

En fi, deixo de remenar, i em concentro en el meu guisat... ;-))

Redescobrir...

També l'expressió del cos, pot ser un bell poema...

En pocs segons em va hipnotitzar aquesta preciosa representació de la deessa més respectada i estimada al món xinès: Kuan Yin, "la que escolta el plor del món", divinitat de la Compassió i la Saviesa.

M'ha semblat un bell poema visual la dansa de la deessa, la imatge dels seus 1000 braços, els harmònics moviments de les mans en posicions que simbolitzen diferents mitjans per salvar als éssers humans (mudres), la llum, la música,..

Trobo increïble la coordinació i la mestria de la companyia, i més tenint en compte, que la integren ballarines sordes, que al no poder servir-se de l'oïda, bàsicament es coordinen sentint la vibració dels tambors i enviant-se l'alè al coll.

Riu de còdols verds...

El riu flueix, adaptant-se al camí més viable, sense oblidar mai el seu objectiu: l'oceà. Tot i que la seva trajectòria es trobi, a voltes, reblerta d'entrebancs, evitarà qualsevol estancament que l'impedeixi fondre's, amb la seva essència.

Divendres, per la vesprada, vaig gaudir de la companyia d'una dona molt especial. Les seves paraules teixides de fils de llum, em parlaren de Consciència, de Fluïdesa i de Plaer.

Amb ulls espurnejants, em va transmetre, que el millor regal que podem enviar a l'univers i l'homenatge més valuós que podem fer al nostre arbre genealògic, a les nostres arrels, és la nostra Alegria, els nostres moments de Plaer conscient.

Una oloreta deliciosa, una musiqueta que arriba a l'ànima, un poema que fa tremolar per dins d'emoció,.. - em deia, ensumant com si captés una aroma exquisida i parant l'orella, com rebent directament al cor una música celestial - Som realment conscients d'aquests instants de plaer que vivim, de com ens fan vibrar?...

Hores més tard, m'adormia, sentint encara la passió d'aquella veu que m'hauria agradat escoltar hores i hores. M'impregnava el seu missatge farcit de vida, d'alegria, de positivitat i vaig adonar-me'n que acabàvem d'encetar març, el mes "3", número que la Numerologia Tàntrica, anomena: Ment Positiva.

Com li succeeix al riu, tal vegada trobem obstacles en el nostre camí, que ens fan trontollar, moure'ns en l'adversitat. Hem d'evitar, però, encuirassar la fiblada, fent veure que no passa res; fem-nos conscients del dolor, canalitzant-lo per tal que no ens ancorem al patiment.

Conscienciant, transformarem els moments, els pensaments negatius que ens arribin, en positius, i podrem veure, que en qualsevol situació o circumstància que vivim, hi ha una oportunitat per avançar. Sense resistències, tornarem a fluir en aigües nítides i plàcides.

El mes 3, ens dóna l'impuls, la vibració per valorar-nos, per estimar-nos i respectar-nos. Si estem atents, veurem les nostres possibilitats i capacitats, deixant de castigar-nos, amb missatges que ens xiuxiuegen constantment que no som mereixedors de plaer, que no som prou bons en el que fem.

Març, serà un bon mes per enfortir la nostra auto-estima. Si ens respectem i som sincers amb nosaltres mateixos, sabrem quan ens cal dir un Sí o quan, un No, trobant el nostre veritable "JO", deixant d'actuar per la necessitat de que ens valorin o aprovin.

Gronxem-nos, ara, en aquest tercer mes, en un riu d'aigües amarades de còdols verds i acaronem la nostra essència, amb una gemma que connecta amb la ment positiva: el quars verd. Els experts expliquen, que el quars verd és una gemma amb una capacitat vibratòria molt alta, i es considera una de les grans forces sanadores, del regne mineral. Equilibra i harmonitza les emocions i les energies del cos i de la ment, fomentant l'evolució personal.

S'afirma, que tenint-la aprop, millorarà la nostra tranquil•litat interna, ressorgint una actitud més positiva en el nostre dia a dia. Confiança, maduresa i paciència, es veuran reforçades.

Bàlsam pel cor, quan hi ha emocions que hi cremen, aquesta pedra, atorga una sensació d'equilibri i benestar. Serà molt adequada en períodes d'estres i agitació, ajudant-nos a eliminar l'ansietat i la por i a ser més conscients dels moments d'alegria i de plaer.

Físicament, diuen que regula et ritme cardíac, estimula el teixit muscular i el timus; equilibra el sistema nerviós i el sanguini i regula alteracions circulatòries i endocrines.

Traiem aquest mes, l'expressivitat, la creativitat i l'entusiasme que habita dins nostre, per viure els màxims instants d'Alegria. Donem-nos el permís de Viure, de Sentir, de Ser...