Espurnes de publicitat

Avui, m'ha retornat ben nítida la imatge d'aquella fulla, del savi...

El recordo en aquell banc envellit, davant el riu, assegut al meu costat. M'arriba encara el seu somriure plàcid, una mirada que regalimava tendresa, mentre li explicava un xic angoixada que volia deixar el món de la publicitat perquè un altre camí em cridava amb força.

Em sembla veure'l parlar, mentre assenyalava una fulla d'arç que acabava d'emprendre el vol en direcció a l'aigua:

"Fixa't bé en el vol d'aquesta fulla. Imagina que ella ets tu...
Durant molts anys has estat movent-te en el món de la comunicació, de les ones, circulant, d'alguna manera, per l'aire,.. com ho fa la fulla ara.

Et senties bé, jugaves, voletejaves creativament com ella, però mira què passarà quan la fulla toqui l'aigua. Observa com hi arriba suaument; potser podrà enlairar-se per la força de la brisa algun breu instant, però l'aigua l'ha impregnat, i per petits vols que pugui intentar, acabarà fluint en el medi aigualós.

Tu ets aquesta fulla captivada, desitjant impregnar-se de la suavitat, la flexibilitat i la fluïdesa del tai txi que és com l'aigua. Per moltes petites provatures que facis a l'altre medi, el teu ara ja és aquest i només seràs feliç deixant-te amarar per la seva fluïdesa".

Han passat forces anys i em sento feliç amb els canvis i en tots els instants que puc, intento ser la fulla que s'agombola per aigües de fluïdesa. No he oblidat, però, aquells anys d'anuncis, de missatges, me'n resten grans records. Avui, m'he deixat enlairar uns minuts, i he gaudit d'aquest anunci publicitari sobre l'ús del protector solar.

Unes recomanacions a tenir en compte!: ;-))

Dia de pluja

A poc a poc el plugim rega els carrers

raig de Maig que refresca els sentits,

el cor avui pensa serè

olor de terra mullada que persuadeix la calma.

Muntanya verda somriu embriagada d’aromes,

llàgrimes del cel que banyen el mar

on s’escola l’horitzó del mateix color,

gavines que volen buscant un refugi,

plou, elixir de serenor

l’ànima es despulla i es mulla

vulnerable al sentiment.

Tendre plugim cau amb gràcia,

i les ments recobren delicadesa

observant el xapoteig de l’aigua

buscant tranquil· litat.

Àngels Solé Iniesta. Quan cau la pluja.
Premi Sant Jordi/99 Les Borges del Camp

Esbós d'infantesa

Desconec l'autor de l'adaptació, però m'ha fet somriure aquesta original versió catalana de "Torn", de Natalie Imbruglia, que m'ha enviat la meva neboda Anna.

En poc més de 3 minuts, m'ha arribat l'esbós de totes les cançons de la meva infantesa, i amb elles, moltíssims records s'han dibuixat nítidament...

Anys de faldilles exageradament curtes que ressaltaven les meves infinites cames saltironejant; els rinxols gronxant-se al ritme del "Sol solet", quan la foscor del cel amenaçava no deixar-nos sortir al pati o anar d'excursió; el "Cargol treu banya", tot pessigollejant els espantats caps fugissers d'una galleda plena a vessar, en aquelles sortides al camp amb el pare, just quan parava de ploure.

Els fallits intents de la mare amb "L'escarabat bum-bum" perquè no em resistís al punxegut i odiós supositori, quan no baixava la febre; les inoblidables crispetes ensucrades de la iaia Maria fetes al foc de llenya, amb aquella "Masovera" que comprava per tota la setmana al mercat; la meva trapella germana Olga enfilada a les meves espatlles, tronxant-se de riure, bramant el "Gegant del pi" (alguna vegada amb dutxa final inclosa); aquells primers acords desafinadíssims de "La lluna, la pruna", amb la guitarra regalada per l'avi Quim.

Podria evocar molts més instants doncs són cançons que han bressolat la meva història, les tinc gravades ben endins. No calgué cap esforç per recuperar-les i cantar-les a la meva estimada "Marieta de l'ull viu" particular, quan era petita, i sé que tot i que ara prefereix la versió de la Imbruglia, d'aquí uns anys, serà ella qui les recordarà i les entonarà, transmetent-les amb tendresa...


Gràcies Anna pel regal i per aquest somriure preciós que imagino ara. Cantes amb mi? ;-) T'estimo

I aquí la versió original... :-)

Connexió d'Essències

Em fa il.lusió compartir algunes imatges, de les més de 100 que integren l'exposició itinerant: "Ashes and Snow". M'han impactat profundament...

El seu autor és Gregory Colbert, fotògraf canadenc, especialitzat en documentals cinematogràfics sobre temes socials. El 1993, renuncià a la seva feina, desapareixent anys, sense donar senyals de vida.

En el més absolut silenci, es va dedicar a explorar per més de 27 països, la sensibilitat poètica d'animals en el seu hàbitat natural, en interacció amb els éssers humans.

La seva obra, és una experiència estètica que ens regala, no tan sols imatges d'una bellesa exquisida, sinó una reflexió profunda sobre el paper de l'home i la seva relació natural amb la fauna i la flora... la Natura, la Vida.

Colbert, compara el món animal a una gran orquestra que executa nombroses notes. "En lloc de tenir als músics, els animals ens donen la pauta, perquè són cançons de la pluja, de l'arena, del mar... És como si féssim música. És una melodia honorable i si un es queda en silenci, surt tot això", diu l'artista.

Us recomano un recorregut virtual per la web de l'exposició...

I uns minuts per gaudir de la música de la pel.lícula que inclou...

... Dispuestos para cada instante
que amamos la vida.
Vivir para amar,
un soplo de brisa. La vida.
Cualquier forma de vida...

Manolo García

Atrapar l'instant...

Barcelona Poesia
14-21 maig 08

Atrapar l’instant, fendir la memòria, extreure una part de
l’harmonia del món, de la Natura.

Del buit del silenci –de la plenitud, doncs– en neix la creació:
la paraula reinventada. Nous sentits per a un silenci que canvia
de significació. El silenci interpel·la la paraula: la posa en entre-
dit, l’acula en el(s) límit(s). El silenci conté totes les paraules.

Esmotxar poemes: vet aquí la tasca del poeta.

Escriure: un dir que teixeix poesia i destil·la tensió teorètica.
Una invitació a viatjar tot canviant de rumb per descobrir zones
noves –potser desconegudes– d’un mateix.

Crear, crear-se (en) el buit. En el límit del buit.

En el límit del coneixement: allí on habita la raó paròdica.

Meditar, dubtar, iniciar el viatge. Retornar d’aquest viatge in-
acabable, inacabat: tractar de veure el món amb ulls diferents,
amb una altra mirada. Esdevenir un altre. Un que vol conèixer
perquè dubta –no pas un que sap.

El poema: l’exili de l’escriptura.

(Després de tantes paraules, però, on és la Paraula?)

Antoni Clapés


Una setmana amb més de 100 activitats poètiques dels nostres grans teixidors de bellesa... Un bon balsam pel cor, no?

Sichuan

Avui el meu cor torna a ser a Chengdu...

Experimentar

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i a cada mot acréixer l'esperança.

Serem alló que vulguem ser.

Miquel Martí i Pol

Avança el maig, mes 5, i la Numerologia Tàntrica ens el marca com un període per passar a l'acció, experimentar i dinamitzar el que hem après. Aquest mes, té una energia molt activa i ens demana saber del que som capaços, del que no i el perquè.

Com diu el poeta: "viure és combatre la peresa de cada instant" i, tan sols experimentant, actuant, arribarem a ser allò que vulguem ser.

Simbolitza el Mestre, el seu propi desenvolupament i representa l'energia d'ensenyar. No vol dir que ens calgui posar-nos davant una pissarra i fer de mestres, però sí compartir el que sabem, allò que ens apassiona, obrint-nos als altres: "Si vols saber una cosa, estudia-la, si desitges conèixer una cosa, practica-la, si vols dominar-la, ensenya-la", deia Lao Tse.

Per poder viure plenament el significat d'aquest 5, és molt important que ens prenguem seriosament el fet de respectar i cuidar el Cos físic, perquè de fet, és el vehicle que ens permet relacionar-nos amb els altres i amb el nostre entorn, a tots nivells.

El nostre cos és savi i respon a com el tractem. Serà molt positiu tenir-lo més present, escoltar les senyals que ens dóna, per poder anar desbloquejant emocions enquistades i recobrar l'equilibri, si ens en havíem allunyat.

Tenir cura de l'alimentació, fer exercici suau, sense excessos, però amb continuïtat, cercar espais propis per relaxar cos i ment, seran magnifics aliats per facilitar l'experimentació que ens demana el 5, amb la màxima llibertat.

La gemma que la Numerologia Tàntrica assenyala de gran utilitat per connectar-nos amb el nostre cos físic, a un nivell molt reflexiu, és el Granat.

Es creu que el seu nom prové del de la magrana (granada), que conté grans de color molt semblant al del granat. Els experts la consideren una gemma que facilita la comunicació, dissol estancaments, alegra el cor, elimina la tristesa i la melangia, obrint-nos al món de forma positiva.

El granat neteja, purifica, energitza, revitalitza i ens ajuda a regenerar el nostre cos físic i a equilibrar les nostres emocions. Us recomano l'espai màgic de Cristales y Gemas, si voleu conèixer més propietats d'aquest preciós mineral.

A cuidar-nos! ;-)