Myt. Espurnes de Somnis

2010-09-14T00:01:00.000+02:00

Si permets que l'aigua corri,
irremissiblement un dia arribarà al mar.
El final de cada gota és mar.
El sentit de cada onada és l'oceà.
El teu sentit és ser aigua de la vida.
... Si vols viure, no retinguis la teva aigua viva
que el riu baixa per retre tribut al mar.

(Jorge Carvajal)

2010-05-01T10:47:00.004+02:00

"Com més aptes som per a fer conscient el que és inconscient,
més gran és la quantitat de vida que integrem".

Carl Gustav Jung

Què habita sota el "nostre iceberg", que fa que reaccionem davant cada experiència de la nostra vida, de la manera que ho fem?...

2010-03-25T21:43:00.003+01:00

Lluita per viure
per tu mateix.
No és fàcil,
no s'aconsegueix en un dia.
Però arribarà un moment
en que et miris al mirall
i et sentis orgullós.
I encomanaràs la teva alegria
a tot el que facis.

(poema traduït de'n Iñaki C. Nazabal)

Consciència

2010-03-05T19:53:00.011+01:00

Existir o Viure...

"Podem mirar una flor sense veure-la, podem escoltar el cant de l'ocell sense escoltar-lo, podem existir, sense viure la vida. Fins i tot podem fer l'amor sense estimar-nos, i comprar-nos la il·lusió de ser feliços en universos aliens.

Però tot això no és més que una caricatura d'aquest sagrat ritual de la vida, que instant a instant ens llança a la corrent d'Una Única Vida.

En el territori interior de la consciència, la ciència de viure es pot convertir en oració o en poesia. Mirem la flor i, si prenem consciència, es deslliga una visió: podem desplegar el miracle d'un jardí interior.

Abracem el fill i, si prenem consciència, ens abrasem en un foc interior.

Mirem als ulls de la nostra parella i, si prenem consciència, la màgia de la primera vegada és altra volta en nosaltres.

Mirem el passat i, si prenem consciència, a la llum del present podem canviar el seu significat.

Triomfem o fracassem i, si prenem consciència, aprenem.

Arribem a la meta, i si prenem consciència, començem de nou.

Caminem, i si prenem consciència, descobrim l'ésser en cada pas.

Quan prenem consciència som tan a l'interior de nosaltres i de l'univers, que no hi ha endins ni fora, ni univers ni nosaltres, només aquest sagrat ritual d'aprendre que ens connecta a la Gran Cadena de l'Ésser".

Jorge Carvajal

2010-02-06T12:06:00.002+01:00

Nadal, des del cor

2009-12-25T17:56:00.000+01:00

Mar de tardor...

2009-10-17T20:48:00.006+02:00

Hi ha temps que no són temps de rellotge, són temps sagrats, profunds, interiors,
temps de l'ànima, impregnats de significat...

2009-07-18T16:05:00.011+02:00

Veritablement, la Felicitat no depen tant del que passa al nostre voltant,
com de quina manera vivim el que ens passa...

Que passeu un estiu sentint l'aroma de la Felicitat, arreu! ;-)

2009-05-05T18:10:00.010+02:00

La Mestria del 2009

2009-01-21T01:00:00.014+01:00

"La veritable Mestria transcendeix qualsevol art particular. Parteix de la mestria d'un mateix -l'habilitat, desenvolupada a través de l'auto-disciplina, una ment en calma, tranquil•la, atenta, i en perfecta sintonia amb un mateix i amb el món.

Aleshores, i només aleshores, algú pot conèixer's a si mateix".
Bruce Lee

Crec, que el 2009 és un any a tenir molt en compte. La Numerologia Tàntrica, considera el 9 com el número de la màxima mestria, un final d'etapa que ens pot aportar molta saviesa interna i una gran seguretat personal.

És un període que ens exigeix no dispersar-nos fent un munt de coses, i si aconseguim romandre centrats, enfocats al màxim en allò que ens agrada i estimem, en el que realment volem assolir, obtindrem valuosos fruits.

El 9, ens facilita connectar amb els aspectes més subtils de la realitat, més enllà dels cinc sentits, comprendre amb rapidesa i captar la informació que hi ha darrera de tot allò que veiem i sentim, i dels nostres raonaments.

És el número de la intuïció, i aquest 2009, ens demana que la usem, que sobretot no deixem d'escoltar els senyals que ens arribin.

Practicar l'escolta atenta a tot allò que ens sorprengui, pot ser un gran treball per activar la intuïció. Podem recollir valuosos missatges d'una paraula, en quelcom trobat al carrer, dins d'una mirada, en un gest,..

Cercant moments d'interiorització i meditació, relaxant-nos, en silenci, respirant lenta i pausadament, fluint amb la respiració, aconseguirem connectar-nos amb les nostres sensacions més profundes.

La suma de les dues xifres de l'any, ens dóna un 11, el número de la màxima saviesa. Recolza el 9, doncs ens ofereix capacitat de mantenir-nos serens passi el que passi. Segons aquest 11, només en la quietud podrem retrobar l'ordre, i ens és indispensable, mantenir-nos inalterables davant qualsevol circumstància.

Amb una actitud serena, tranquil.la, inalterable, tractant els altres amb subtilesa i delicadament, podrem enfrontar-nos, amb destresa, a qualsevol situació, plaent o dura, i tindrem la seguretat de treure'n alguna lectura enriquidora.

El 9, és el número dels Mestres. Hem encetat un any per anar assolint mestratge en el nostre caminar i ens seria molt positiu transmetre i compartir allò que estimem i que conforma el nostre motor de vida. "Si vols conèixer alguna cosa, estudia-la, si vols dominar-la, ensenya-la".

Aquest 2009, ens demana acceptar i no forçar res, mantenir-nos serens interiorment, cultivar la paciència, connectar amb el nostre "Jo", amb la nostra intuïció i aconseguir comprendre que tot passa en el moment més oportú i que el més important de cada circumstància, és la forma com la vivim.

Sí, sí, tot plegat pot semblar força feina... ;-)

2008-12-20T11:10:00.009+01:00

2008-10-09T20:00:00.003+02:00

Espelmes i veles

2008-07-10T00:10:00.083+02:00

Aquest 10 del 7...
3 anys
Un 7 +
a la meva vida=10!

La brisa, acarona amb suavitat les veles. Hipnotitzada per la harmonia de la dansa que inicien, m'impregna una barreja d'alegria, tendresa i melangia. Connecto amb el creixent deler del meu velam, fa dies que em parla d'altres terres reblertes de llavors, desitjoses de germinar.

"O TOT O RES", anomena la Numerologia Tàntrica, de forma simbòlica, al 10. Porto aquest número a l'Ànima, pel meu dia de naixement, i no puc negar que ens les hem tingut forces vegades.

Qui en té algun a la seva data natal, se n'adonarà que és un número que exigeix contínuament responsabilitat, decisió, dirigir, liderar, perfeccionisme, seguretat en un mateix,.. però no vull ser tampoc injusta amb ell, el cert és que també dóna més d'una alegria.

- Vinga 10! som-hi! Està decidit i no ens quedarem en el RES, pel que fa a la celebració! Faré cas al que porteu murmurant-me fa temps i ens regalarem unes bones vacances.

- Sabàtiques!, que siguin unes vacances sabàtiques!, - xiuxiuegen les veles, tremolant d'emoció.

- I això? No sabeu que l'any sabàtic l'agafaven els jueus cada 7 anys i, que era tan sols aleshores quan els calia deixar reposar llurs terres? Un altre 7 no!, aquest no em pertany!, tan sols portem 3 anys conreant aquest espai.

Que us sembla si sortim prests i ens atrevim a fluir com mai? Res de precisar, definir, limitar o establir; tan sols seran vàlides, la flexibilitat, la mobilitat i la sensació de llibertat.

Gaudirem del viatge, de les espurnes que ens ofereixin les diàfanes aigües que ens bressolaran, somriurem als nous ports que ens esperen, a les fèrtils terres, que amb seguretat, fructificaran davant la nostra atenta mirada.

I si es deixa sentir alguna nit l'enyor o anhelem que quelcom de nosaltres arribi a casa, llençarem un missatge a les onades, dins d'una ampolleta de cristall; l'aigua amiga el conduirà fins la llar. Us sembla bé?

- Fluim, fluim! - bufen les veles, vibrant cada vegada amb més nervi...

Un petonet tendre a tothom i bones vacances als que en feu! La clau és al pany, per tots aquells que coneixeu aquest espai i pels qui hi arribareu, conduits per l'atzar. És casa vostra!

Relaxeu-vos, intentant parar una estoneta la ment; respireu, profundament, com tantes vegades la Myt us martelleja que cal respirar: amb el nas, des de l'abdomen, omplint el màxim els pulmons; això farà que tot el cos deixi anar la tensió i es desbloquegi el "chi" estancat.

Si us ve de gust, deixeu que us acaroni la música, la llum de les espelmes i l'aroma de les meves essències i plantes medicinals; serviu-vos un te blanc, sucs, aigua o cava fresquet i no deixeu de tastar les perles de xocolata negra, us dibuixaran un somriure.

Llapis i paper, són a la taula, per si algun dia sentiu el desig d'expressar. La màgia de la nit, ho esborrarà si és només per a vosaltres que escriviu o m'ho atansarà, si voleu que m'arribi...

Set del set

2008-07-07T00:01:00.002+02:00

"El 7, portador d'inabastables prodigis als quals amb prou feines gosem acostar-nos, conscients que les balances del saber i de la vida s'eleven a poc a poc, a poc a poc..."

Aquestes paraules de'n Martí en un recent comentari, diuen molt de l'essència d'aquest número, poderós i màgic per la majoria de civilitzacions i religions, molt especial per a mi.

Portador d'inabastables prodigis, la Numerologia Tàntrica, el qualifica de número summament influent, i ens diu que facilita que un no perdi mai el sentit de qui ÉS. A través de la seva força, els humans podem elevar-nos i trobar el nostre camí de creixement en el treball terrenal. Això sí, a poc a poc, a poc a poc...

Aquest mes, ens demana que no dubtem de la gran força que posseïm, de la immensa capacitat per superar els problemes i obstacles que ens apropa de tant en tant la vida. El 7, és el número de l’elevació, de la superació, així que aquest juliol, ens cal confiar plenament, en al nostre potencial per enfrontar-nos als reptes o a les adversitats.

Escoltar música o cantar (encara que només sigui a la dutxa, per allò de que aquest any ja ha plogut força), són activitats a tenir especialment en compte aquest mes, doncs ajuden molt a reforçar la força de 7. La música i el cant obren el cor, i quan aquest s’obre, és molt més fàcil elevar-se, perquè la ment s’aclareix i s’és capaç d’entendre sense ambigüitats.

La Numerologia Tàntrica explica, que amb aquest 7 integrat, amb voluntat, mantenint una actitud serena i calmada, la nostra aura, projecció de l'energia interna que posseïm, s’expandirà al màxim.

En compte, però, amb la part menys brillant del número, doncs si no confiem en la nostra força, en la nostra vàlua, podríem caure en la hipersensibilitat amb emocions molt exagerades, susceptibilitat, victimisme i sensacions importants de baixada d’energia.

El 7 apareix arreu. Tenim una setmana de 7 dies, 7 notes musicals, 7 colors a l'Arc de Sant Martí, 7 buits a la cara, 7 "chackres", 7 mars, 7 meravelles, 7 arts; es coneixen 7 virtuts, 7 pecats capitals, 7 sagraments,.. i sort en té el meu gat tafaner, de les seves 7 vides.

El 7 i jo, som vells amics (pel bo i pel dolent, que diuen). Vaig néixer a les 7, el mes 7, la meva alçada és d'1,77 des de fa moltíssims anys, amb 67 quilets de pes, visc a un 7è pis on m'hi trobo com al setè cel, el meu telèfon comença per 7, també en tinc un a la matrícula del cotxe, i l'experiència més gran de la meva vida, en portar al món a la Maria, va succeir un dia 7.

Recordo la gran sorpresa que me'n vaig endur en fer els meus primers càlculs numerològics. No tan sols apareixia el 7, sinó que el molt agosarat, es repetia en 3 dels 5 factors que composen els números bàsics d'un estudi personal. Un bon "set" de sets!

Cristalls

2008-06-27T12:10:00.002+02:00

Prest arriba juliol, i la Numerologia Tàntrica recomana pel 7 del mes entrant, el quars en el seu estat més pur: el Cristall de Roca.

A l'antiguitat, es mantenia la creença que aquest cristall era aigua solidificada, i el cert és que em produeix la sensació refrescant del gel. Amb tota la força del yang instaurada tot just iniciant l'estiu, qualsevol connexió amb l'element Aigua em sembla agradable.

L'estructura piramidal d'aquest quars, es composa de sis cares trapezoïdals, que s'assimilen als sis chakres energètics primaris. Es fonen mitjançant sis tríades perfectes, en un àpex comú que simbolitza el chakra de la corona, considerat el punt que uneix l'home i l'univers.

S'afirma, que el Cristall de roca canalitza l'energia de la llum blanca, a través d'aquest àpex, suma dels set colors còsmics i tot seguit, la distribueix al llarg dels cossos subtils, equilibrant-los i harmonitzant-los.

Contemplat com el sanador i l'amplificador d'energia més poderós del planeta, els experts aconsellen el seu ús per guarir tota mena de malalties, tant del cos com de la ment. Asseguren que treballa de forma sincronitzada amb totes les vibracions possibles, dispersant qualsevol energia nociva que intenti entrar a l'organisme.

Àmpliament usat per a la meditació i la canalització energètica, també s'usa com comodí en combinació amb qualsevol altre mineral, per potenciar-ne els efectes.

Cristales y gemas, el qualifica de profund netejador de l'ànima, i ens explica que espiritualment eleva l'energia al nivell més elevat possible, sintonitzant amb el nostre propòsit espiritual.

També es creu que estimula el sistema immunitari, treballa sobre els ossos, alleuja cremades, afavoreix la concentració i activa la memòria. És potenciador de l'energia vital, l'obertura, l'expansió i la purificació.

Maria Lapuente, la meva estimada mestra de Numerologia, puntualitza que durant aquest mes, ens pot ajudar a adquirir l'energia necessària per superar qualsevol circumstància, amb equilibri, i a mantenir una aura forta i lluminosa.

Amb els temps que corren i els preus dels carburants que no paren de pujar, m'ha fet gràcia llegir, que adossat a la línia de combustible del cotxe, redueix el seu consum. Ara! més val que jo no perdi el temps cercant aquesta línia, si no sé ni on és el dipòsit d'aigua del neteja parabrises... ;-)

Bona entrada al 7!

I com alguns esteu ben encuriosits i em demaneu les gemmes que falten fins a final d'any, us les avanço:

8- Agost: Quars fumat
9- Setembre: Celestina
10- Octubre: Obsidiana Nevada
11- Novembre: Tectica o Moldavita
12- Desembre: Turmalina síndria

Yin pel Xin

2008-06-25T13:00:00.002+02:00

"Deixa caure les llàgrimes

quan el teu cor et parli

de la seva tristesa"

Mestre Kan.
L'Art de la Guerra.

Les llàgrimes, també poden ser precioses espurnes de Yin pel nostre Cor (Xin, en xinès); no deixem que cristal·litzin.

Yang

2008-06-21T11:00:00.003+02:00

Pel foc esbrinareu
què hi ha dins de vosaltres...
Miquel Martí i Pol

Foc, llum, estiu, calor, sol, dia, cel, força, moviment, soroll, excitació, vermell, vigília, vida, masculí, expansió, rapidesa, ascensió, exterior, sequedat, descobriment, transformació, alegria,.. Ja tenim ací tota la força de l'energia Yang!

Refresquem-nos amb espurnes equilibradores de Yin, per tal que s'asserenin les flames emocionals del Cor, l'òrgan emperador del nostre cos; poden cremar ara, amb molta més intensitat...

Bona entrada a l'estiu i màgica Revetlla!

2008-06-18T00:08:00.006+02:00

Quan la imatge esdevé poesia...

Rarindra Prakarsa

Viure

2008-06-12T12:00:00.004+02:00

Walt Whitman (1819-1892) poeta nord-americà:

No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver gaudit d'instants de felicitat, sense que hagin augmentat els teus somnis.

No et deixis vèncer pel descoratjament. No permetis que ningú et negui el dret a expressar-te, que és gairebé un deure. No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari.

No deixis de creure que les paraules i les poesies sí que poden canviar el món. Passi el que passi, la nostra essència roman intacta. Som éssers plens de passió. La vida és desert i oasi. Ens fa caure, ens danya, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història.

Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua: Tu pots aportar una estrofa. No deixis mai de somniar, perquè en somnis és lliure l'home. No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci. Molts viuen en un silenci espantós. No et resignis. Fuig.

"Esgaripo pels sostres d'aquest món", diu el poeta. Valora la bellesa de les coses simples. Es pot fer bella poesia sobre petites coses, però no podem vogar en contra de nosaltres mateixos. Això transforma la vida en un infern. Gaudeix del pànic que et provoca tenir la vida per davant.

Viu-la intensament, sense mediocritat. Pensa que en tu resideix el futur i encara la tasca amb orgull i sense por. Aprèn dels qui puguin ensenyar-te. Les experiències dels qui ens van precedir, dels nostres "poetes morts", t'ajuden a caminar per la vida. La societat d'avui som nosaltres... els "poetes vius". No permetis que la vida se t'escapi sense que la visquis.

Turmalina negra

2008-06-05T17:00:00.011+02:00

M'he regalat una pedra molt especial: la Turmalina Negra.

La Numerologia Tàntrica connecta aquesta gemma amb el número 6, i ens explica que pot ser un bon suport per mantenir-nos serens, centrats i trobar la claredat que el mes de juny reclama; també per aquells que tenen algun 6 a la seva Numerologia.

La turmalina negra, originària de la Xina, conté major varietat d'elements que qualsevol altre tipus de pedra i una de les seves funcions més conegudes és la de ser neutralitzadora d'energies ambientals.

Se li atorguen propietats elèctriques que la transformen en la millor defensa contra les energies negatives. Forma un escut protector al voltant del cos de qui la porta o de qui la té aprop, i qualsevol energia que podria ser perjudicial, és expulsada cap a terra (a diferència d'altres pedres negres que l'absorbeixen i s'han de netejar molt sovint).

Alguns experts, afirmen que és una gemma excel.lent per la curació i que, des del físic, actua sobre pell, ossos, lligaments, cartílags, i articulacions. Ajuda a combatre els problemes de tendons i les congestions dèrmiques.

També s'explica, que si la sostenim entre les mans quan meditem, ens ajudarà a superar circumstàncies adverses o confuses, alenant canvis vers nivells de consciència més enriquidors. És un bon suport per transmutar els patrons de pensament negatiu, en positiu.

Pot afavorir la creativitat i la imaginació doncs atrau la inspiració, i aquest mes que l'energia del 6 activa precisament aquests aspectes, serà un bon reforç.

Cristales y gemas, ens aporta més informació i em confirma que pot ser-nos especialment útil aquest mes, com marca la Numerologia. La qualifiquen com una gemma indicadora de la bona direcció que ens cal prendre (això ens aportarà claredat); també enumeren que estimula l'auto-comprensió, l'auto-confiança i disminueix les pors.

La veritat, és que la seva presència a casa, em produeix una sensació de serenitat i pau. Des del gener, quan vaig començar a experimentar amb les gemmes que marca la Numerologia, és la que més m'ha arribat...

La claredat del centre

2008-06-01T08:06:00.005+02:00

Entrem a juny, el mes 6, que ocupa el centre de l'any.

Segons la Numerologia Tàntrica, aquest mes afavoreix la capacitat d'estar totalment centrats en cada cosa que fem, i sobretot, en allò que ens apassioni.

En aquest període, ens serà molt beneficiós meditar, interioritzar i també fer un petit repàs dels mesos passats, per veure sense enganys, com els hem viscut i què n'hem tret de positiu.

És temps de cercar moments de silenci, de sentir que no perdem el nostre “centre” i que els conflictes externs no ens bloquegen ni ens impedeixen sintonitzar amb els nivells més profunds de consciència.

A través del silenci i el recolliment interior, gaudirem de la claredat mental que ens permetrà entendre què ens aporta i ensenya cada nova experiència i trobar amb més facilitat, l’harmonia i l’equilibri.

Integrant i utilitzant el potencial que ens regala el 6, ens sentirem tranquils, la nostra actitud serà serena, molt humana i noble, i expressarem obertament la nostra tendresa.

El 6 ens estimula la imaginació i la visualització. Deixant de controlar en tants moments l’exterior i centrant-nos més en nosaltres mateixos, la nostra imaginació i creativitat sorgiran amb força i podrem expressar-les en qualsevol aspecte de la nostra vida.

Deixant de costat aquesta necessitat de connectar amb el nostre centre, aquest mes podríem tendir a donar voltes i més voltes a les coses, fent una pel.lícula enrevessada, complicant-ho tot cada vegada més; perdríem la claredat mental que ens dirigeix vers l'harmonia i l'equilibri.

El Tai txi i el Txi-Kung són formes de meditació en moviment, i amb elles, poc a poc la ment s’assossega, s’omple de pau i tot el nostre ésser es comença a sentir més equilibrat.

Ja sigui amb aquestes disciplines, amb Ioga, amb qualsevol de les múltiples tècniques de meditació existents, o senzillament respirant i deixant-nos acaronar per una música, una dansa, pel silenci... cerquem la claredat del centre.

Espurnes de publicitat

2008-05-30T16:00:00.011+02:00

Avui, m'ha retornat ben nítida la imatge d'aquella fulla, del savi...

El recordo en aquell banc envellit, davant el riu, assegut al meu costat. M'arriba encara el seu somriure plàcid, una mirada que regalimava tendresa, mentre li explicava un xic angoixada que volia deixar el món de la publicitat perquè un altre camí em cridava amb força.

Em sembla veure'l parlar, mentre assenyalava una fulla d'arç que acabava d'emprendre el vol en direcció a l'aigua:

"Fixa't bé en el vol d'aquesta fulla. Imagina que ella ets tu...
Durant molts anys has estat movent-te en el món de la comunicació, de les ones, circulant, d'alguna manera, per l'aire,.. com ho fa la fulla ara.

Et senties bé, jugaves, voletejaves creativament com ella, però mira què passarà quan la fulla toqui l'aigua. Observa com hi arriba suaument; potser podrà enlairar-se per la força de la brisa algun breu instant, però l'aigua l'ha impregnat, i per petits vols que pugui intentar, acabarà fluint en el medi aigualós.

Tu ets aquesta fulla captivada, desitjant impregnar-se de la suavitat, la flexibilitat i la fluïdesa del tai txi que és com l'aigua. Per moltes petites provatures que facis a l'altre medi, el teu ara ja és aquest i només seràs feliç deixant-te amarar per la seva fluïdesa".

Han passat forces anys i em sento feliç amb els canvis i en tots els instants que puc, intento ser la fulla que s'agombola per aigües de fluïdesa. No he oblidat, però, aquells anys d'anuncis, de missatges, me'n resten grans records. Avui, m'he deixat enlairar uns minuts, i he gaudit d'aquest anunci publicitari sobre l'ús del protector solar.

Unes recomanacions a tenir en compte!: ;-))

Dia de pluja

2008-05-25T11:35:00.009+02:00

A poc a poc el plugim rega els carrers

raig de Maig que refresca els sentits,

el cor avui pensa serè

olor de terra mullada que persuadeix la calma.

Muntanya verda somriu embriagada d’aromes,

llàgrimes del cel que banyen el mar

on s’escola l’horitzó del mateix color,

gavines que volen buscant un refugi,

plou, elixir de serenor

l’ànima es despulla i es mulla

vulnerable al sentiment.

Tendre plugim cau amb gràcia,

i les ments recobren delicadesa

observant el xapoteig de l’aigua

buscant tranquil· litat.

Àngels Solé Iniesta. Quan cau la pluja.
Premi Sant Jordi/99 Les Borges del Camp

Esbós d'infantesa

2008-05-23T08:00:00.003+02:00

Desconec l'autor de l'adaptació, però m'ha fet somriure aquesta original versió catalana de "Torn", de Natalie Imbruglia, que m'ha enviat la meva neboda Anna.

En poc més de 3 minuts, m'ha arribat l'esbós de totes les cançons de la meva infantesa, i amb elles, moltíssims records s'han dibuixat nítidament...

Anys de faldilles exageradament curtes que ressaltaven les meves infinites cames saltironejant; els rinxols gronxant-se al ritme del "Sol solet", quan la foscor del cel amenaçava no deixar-nos sortir al pati o anar d'excursió; el "Cargol treu banya", tot pessigollejant els espantats caps fugissers d'una galleda plena a vessar, en aquelles sortides al camp amb el pare, just quan parava de ploure.

Els fallits intents de la mare amb "L'escarabat bum-bum" perquè no em resistís al punxegut i odiós supositori, quan no baixava la febre; les inoblidables crispetes ensucrades de la iaia Maria fetes al foc de llenya, amb aquella "Masovera" que comprava per tota la setmana al mercat; la meva trapella germana Olga enfilada a les meves espatlles, tronxant-se de riure, bramant el "Gegant del pi" (alguna vegada amb dutxa final inclosa); aquells primers acords desafinadíssims de "La lluna, la pruna", amb la guitarra regalada per l'avi Quim.

Podria evocar molts més instants doncs són cançons que han bressolat la meva història, les tinc gravades ben endins. No calgué cap esforç per recuperar-les i cantar-les a la meva estimada "Marieta de l'ull viu" particular, quan era petita, i sé que tot i que ara prefereix la versió de la Imbruglia, d'aquí uns anys, serà ella qui les recordarà i les entonarà, transmetent-les amb tendresa...

Gràcies Anna pel regal i per aquest somriure preciós que imagino ara. Cantes amb mi? ;-) T'estimo

I aquí la versió original... :-)

Connexió d'Essències

2008-05-19T15:00:00.019+02:00

Em fa il.lusió compartir algunes imatges, de les més de 100 que integren l'exposició itinerant: "Ashes and Snow". M'han impactat profundament...

El seu autor és Gregory Colbert, fotògraf canadenc, especialitzat en documentals cinematogràfics sobre temes socials. El 1993, renuncià a la seva feina, desapareixent anys, sense donar senyals de vida.

En el més absolut silenci, es va dedicar a explorar per més de 27 països, la sensibilitat poètica d'animals en el seu hàbitat natural, en interacció amb els éssers humans.

La seva obra, és una experiència estètica que ens regala, no tan sols imatges d'una bellesa exquisida, sinó una reflexió profunda sobre el paper de l'home i la seva relació natural amb la fauna i la flora... la Natura, la Vida.

Colbert, compara el món animal a una gran orquestra que executa nombroses notes. "En lloc de tenir als músics, els animals ens donen la pauta, perquè són cançons de la pluja, de l'arena, del mar... És como si féssim música. És una melodia honorable i si un es queda en silenci, surt tot això", diu l'artista.

Us recomano un recorregut virtual per la web de l'exposició...

I uns minuts per gaudir de la música de la pel.lícula que inclou...

2008-05-17T20:09:00.002+02:00

... Dispuestos para cada instante
que amamos la vida.
Vivir para amar,
un soplo de brisa. La vida.
Cualquier forma de vida...

Manolo García

Atrapar l'instant...

2008-05-15T02:05:00.009+02:00

Barcelona Poesia
14-21 maig 08

Atrapar l’instant, fendir la memòria, extreure una part de
l’harmonia del món, de la Natura.

Del buit del silenci –de la plenitud, doncs– en neix la creació:
la paraula reinventada. Nous sentits per a un silenci que canvia
de significació. El silenci interpel·la la paraula: la posa en entre-
dit, l’acula en el(s) límit(s). El silenci conté totes les paraules.

Esmotxar poemes: vet aquí la tasca del poeta.

Escriure: un dir que teixeix poesia i destil·la tensió teorètica.
Una invitació a viatjar tot canviant de rumb per descobrir zones
noves –potser desconegudes– d’un mateix.

Crear, crear-se (en) el buit. En el límit del buit.

En el límit del coneixement: allí on habita la raó paròdica.

Meditar, dubtar, iniciar el viatge. Retornar d’aquest viatge in-
acabable, inacabat: tractar de veure el món amb ulls diferents,
amb una altra mirada. Esdevenir un altre. Un que vol conèixer
perquè dubta –no pas un que sap.

El poema: l’exili de l’escriptura.

(Després de tantes paraules, però, on és la Paraula?)

Antoni Clapés

Una setmana amb més de 100 activitats poètiques dels nostres grans teixidors de bellesa... Un bon balsam pel cor, no?

Sichuan

2008-05-13T08:21:00.010+02:00

Avui el meu cor torna a ser a Chengdu...

2008-05-11T12:05:00.002+02:00

Experimentar

2008-05-07T02:30:00.017+02:00

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i a cada mot acréixer l'esperança.

Serem alló que vulguem ser.

Miquel Martí i Pol

Avança el maig, mes 5, i la Numerologia Tàntrica ens el marca com un període per passar a l'acció, experimentar i dinamitzar el que hem après. Aquest mes, té una energia molt activa i ens demana saber del que som capaços, del que no i el perquè.

Com diu el poeta: "viure és combatre la peresa de cada instant" i, tan sols experimentant, actuant, arribarem a ser allò que vulguem ser.

Simbolitza el Mestre, el seu propi desenvolupament i representa l'energia d'ensenyar. No vol dir que ens calgui posar-nos davant una pissarra i fer de mestres, però sí compartir el que sabem, allò que ens apassiona, obrint-nos als altres: "Si vols saber una cosa, estudia-la, si desitges conèixer una cosa, practica-la, si vols dominar-la, ensenya-la", deia Lao Tse.

Per poder viure plenament el significat d'aquest 5, és molt important que ens prenguem seriosament el fet de respectar i cuidar el Cos físic, perquè de fet, és el vehicle que ens permet relacionar-nos amb els altres i amb el nostre entorn, a tots nivells.

El nostre cos és savi i respon a com el tractem. Serà molt positiu tenir-lo més present, escoltar les senyals que ens dóna, per poder anar desbloquejant emocions enquistades i recobrar l'equilibri, si ens en havíem allunyat.

Tenir cura de l'alimentació, fer exercici suau, sense excessos, però amb continuïtat, cercar espais propis per relaxar cos i ment, seran magnifics aliats per facilitar l'experimentació que ens demana el 5, amb la màxima llibertat.

La gemma que la Numerologia Tàntrica assenyala de gran utilitat per connectar-nos amb el nostre cos físic, a un nivell molt reflexiu, és el Granat.

Es creu que el seu nom prové del de la magrana (granada), que conté grans de color molt semblant al del granat. Els experts la consideren una gemma que facilita la comunicació, dissol estancaments, alegra el cor, elimina la tristesa i la melangia, obrint-nos al món de forma positiva.

El granat neteja, purifica, energitza, revitalitza i ens ajuda a regenerar el nostre cos físic i a equilibrar les nostres emocions. Us recomano l'espai màgic de Cristales y Gemas, si voleu conèixer més propietats d'aquest preciós mineral.

A cuidar-nos! ;-)

2008-04-23T15:30:00.002+02:00

Jugant a fer equilibrismes

2008-04-16T19:00:00.010+02:00

"Descobrir la fluïdesa de la vida és un art molt subtil...

Si ens aferrem al passat, perdem el centre.
Empresonant el present, arriba l'estancament.

L'equilibrista indòmit, troba el fil constant
que connecta cada un dels moments de la vida;
no deixa ni un segon de vibrar en l'instant present,
enfoca la mirada il·lusionada, a nous reptes, nous somnis,
sens perdre l'arrelament guanyat en cada experiència.

Fluint en la continuïtat, l'equilibrista
podrà resistir qualsevol repte o inquietud".

La imperfecta perfecció

2008-04-10T17:00:00.011+02:00

Cada vegada que miro aquesta imatge, somric...

Sí, sí! es pot riure contemplant la feina del pintor. Més d'un el classificaria de "manta", "poc professional", o "passota", per no baixar a retirar el tronc abans de pintar, però en determinats moments, quan no ens hi va la pròpia vida o la dels altres, és tan necessària la perfecció? No passa a ser imperfecte?

Pot provocar algun accident aquesta línia? No és tan reclamable la feina de qui no va retirar el tronc caigut com la d'ell? Algú s'hauria parat a contemplar i a fotografiar aquest trosset de terra amb una línia perfecta? Gaudiríem ara nosaltres de la vibració del somriure que ens inspira la creativitat de l'autor?

Potser perquè em trobo en un moment, en que desitjo que m'importi més fluir i gaudir que ser molt perfecte, que camino vers el no controlar ni exigir-me tant, que m'agrada perdrem per carreteres amb revolts més que per llargues autopistes, crec que mentre no causi cap dany, la imperfecció pot ser bella i positiva.

I si es mira bé, el pintor va fer una obra d'art única amb la seva imperfecció (i gairebé segur irrepetible, doncs si va creant obres com aquesta a les voravies, el pobre es queda sense la seva feina).

Sovint, ja sigui treballant o en el nostre temps de lleure, la recerca de la perfecció, ens empresona i ens priva del tresor més valuós que tenim: l'expressió de la nostra creativitat, la espontaneïtat, el gaudir sense tensions ni rigideses, connectant amb la nostra Passió, amb el nostre Sentir i la nostra Essència.

Cada una dels perfils que tracem pot ser preciós, si ens permetem la imperfecció; cada moment pot ser únic i meravellós si el vivim sense tant control, sense tanta exigència, siguin més o menys "perfectes" les traces que quedin reflectides als ulls dels altres.

Abril

2008-04-04T12:00:00.012+02:00

"No hi ha res més poderós que la flexibilitat de l'Aigua. No pot ser fracturada per un martell, ni ferida per un ganivet; l'espasa més poderosa, és incapaç de deixar una cicatriu a la seva superfície"

A l'abril, "cada gota val per mil", diu un conegut refrany popular, i aquest any, a Catalunya, potser en som més conscients de la necessitat urgent d'aquestes valuoses gotes d'aigua.

Com n'és d'imprescindible l'aigua! i com ens afavoriria també, aprendre de les seves qualitats: de la flexibilitat, del poder d'adaptació, del fluir sense resistències,..

En aquest mes 4, segons la Numerologia Tàntrica, és important gaudir d'un estat emocional de màxima flexibilitat. És un bon moment per vigilar com responem davant les experiències i per valorar objectivament el nostre criteri, la nostra actitud, tractant de no jutjar ni imposar els propis criteris als altres.

M'agrada la gemma que la Numerologia associa al número 4 del mes d'abril: l'Espectrolita o Labradorita.

Déu n'hi doret amb els noms!, però com més me la miro, més m'agrada! Em relaxa moure-la entre els dits i veure els reflexes de llum en moltes zones, que il•luminen bonics Arcs de Sant Martí. Entenc que a Finlàndia se la denomini "Pedra de la Llum".

Diuen els experts, que és una gemma molt protectora i portadora de llum. S'afirma que eleva la consciència, ajudant-nos a acceptar les nostres possibles errades com part d'un procés d'evolució, de transformació. Se li atribueix la capacitat d'acompanyar-nos en les nostres relacions amb els altres, per mantenir una actitud objectiva, humil i modesta, sense jutjar ni justificar.

També s'afirma, que estimula la creativitat i la intuïció, i que si la portem aprop, es dissiparan negativitats, inseguretats i pors, augmentant la nostra alegria de viure.

Físicament, se li atribueixen nombroses propietats. S'aconsella en els desordres del dormir i es veu que si es col•loca sota el coixí podem aconseguir un son profund i regenerador. S'usa també, per tractar refredats, la gota, el reuma i l'artritis i se la contempla com un gran regulador del metabolisme.

Si voleu ampliar la informació i us agraden les gemmes, us recomano aquest raconet impregnat de la seva energia.

I avança l'abril, tot anhelant la pluja...

Aire

2008-03-29T02:00:00.023+01:00

"Si vivim de la mateixa manera que respirem, prenent i deixant anar, no podrem equivocar-nos..."
Clarissa Pinkola

Hem encetat la Primavera, l'estació del vent, de l'aire que mou i remou, i més que cap altre any, em ve de gust caminar arran de mar, trepitjar la sorra humida, sentir el pessigolleig de l'aigua als peus i absorbir profundament l'alè que m'apropa l'oceà.

M'agrada el que diu Clarissa i penso que connecta totalment amb el concepte de fluir. Malauradament, no sempre aconseguim enfocar la vida així, prenent i deixant anar, sense resistències, i la veritat és que sovint, poqueta consciència posem, en com prenem i deixem anar l'aire.

Respirar és viure! La vida humana comença amb una inhalació i acaba amb una exhalació. I si ens costa veure què trenca la fluïdesa a les nostres vides, també ens parem ben poc a observar com respirem. En som realment conscients de la nostra respiració, d'aquest meravellós mecanisme que ens acompanya tota vida?

Si ens hi fixéssim, descobriríem que l'acte de respirar està íntimament relacionat amb les nostres emocions i la nostra energia vital. D'una acurada observació de com és, en podem obtenir un bon reflex del nostre estat emocional.

Quan la respiració no és fluïda ni completa, quan trobem alguna resistència física en absorbir l'aire i fer que arribi a l'abdomen, rebem senyals que ens indiquen que estem sotmesos a alguna resistència emocional, quelcom dins nostre resta estancat.

Tenint-la en compte, exercitant-la de forma molt conscient, podrem regular el flux respiratori i canalitzar les nostres emocions, descarregant la majoria dels bloquejos emocionals, recobrant l'equilibri.

Agafem-nos a la respiració, aquesta primavera!, recuperem l'alegria que ens oferiran uns pulmons reblerts d'alè vital; veurem com també augmenta dins nostre, la sensació de pau que tant necessita el fetge, en aquesta estació. Cerquem els moments, per fer que aquest acte inconscient, esdevingui totalment conscient.

Ens concentrem uns minuts en ella? ;-)

Posem-nos còmodes i, amb la boca tancada, sentim els nostres narius, focalitzant tota l'atenció en aquest petit espai del nostre rostre. Siguem conscients del pas de l'aire (sentim com entra fresc, net i ple d'energia i com surt més càlid, arrossegant les toxines fora del nostre cos).

Inspirem i centrem l'atenció en un punt, entre les dues celles. Imaginem que tenim davant un flascó d'aquell perfum que tan ens agrada i intentem respirar com si l'oloréssim.

Ara, fem que la nostra respiració sigui molt, molt subtil, com volent evitar que algú que dorm a prop nostre es desperti. Fixem-nos si les nostres fases respiratòries són regulars, notem si per un dels nostres narius, l'aire entra més lliurement que per l’altre. Observem la respiració tranquil·lament...

Ara que ja en som més conscients, concentrem-nos en intentar que la nostra respiració sigui completa. Podem col·locar una mà sobre el melic i l’altra una mica més amunt. Fem sortir l’aire pel nas i observem que es fa un buit sota les nostres mans.

Inspirem pel nas i sentirem com les mans s’omplen i pugen. És un moviment fluid semblant a les onades del mar que van i vénen. Fem unes quantes respiracions profundes i sentirem que el ritme es va regularitzant i s'alenteix espontàniament.

Bones respiracions de primavera!

Espurnes a la sorra...

2008-03-25T01:30:00.003+01:00

Meravellada un cop més, per un marc preciós
que ho abraça tot...

...fins i tot un sopar ben especial

Vinga! a tornar-hi! ;-)))

2008-03-20T13:02:00.017+01:00

Em va captivar la bellesa de la vostra terra, l'increïble blau d'un cel que no podia deixar de mirar; la riquesa de la llengua, la cultura, l'art, les tradicions,..

M'impactà la vostra profunda devoció, els durs pelegrinatges familiars, les colrades mans fent girar les rodes d'oracions, els cavalls del vent expandint acolorides pregàries pel cel de Lhassa.

No oblidaré la vibració del mantra sagrat sorgint dels vostres llavis: "om mani padme hum", les postracions a les portes dels temples, l'olor de les candeles de mantega d'iac, que ho impregnava tot.

La vostra mirada m'arribà molt endins. S'hi podia llegir tanta agitació no expressada amb la paraula...

Vaig marxar especialment emocionada i commoguda del Tibet. Em retornen aquests dies, mirades, rostres, moments, i em costa no connectar amb l'emoció de la tristesa pel que esteu vivint.

Llueix ja la lluna plena, la que dóna la màxima força a les pregàries, segons creences budistes. M'uneixo a l'energia de les vostres "Pujas" i oracions, per fer-vos arribar les meves espurnes d'esperança i harmonia.

Aquesta Setmana Santa, la meva mirada més tendra és allí, amb vosaltres...

"Om mani Padme Hum"

Espurnes a la cuina...

2008-03-16T13:00:00.005+01:00

Després d'alguns caps de setmana força actius, he viscut un d'aquells dissabtes del tot relaxants, gaudint de casa, fent petites coses que m'agraden.

Una d'elles, és plantar-me a la cuina, sense rellotge, i endinsar-me en alguna d'aquelles receptes que reclamen una bona dosi de paciència i un polsim d'amor, observant les espurnes del foc sota la cassola donant impuls a una aromàtica composició.

Mig hipnotitzada per la lenta dansa de la cullera de fusta, m'he somrigut en evocar per uns instants, la imatge d'una senyora, que ahir es lamentava a la resignada dependenta de la fruiteria. Era tan greu allò que l'hi havia fet el seu gendre!

Com ens desesperem i esgotem a voltes els humans, obstinant-nos en voler aconseguir que els altres actuïn segons les nostres creences i desitjos, no?

Em ve a la ment, el llibre "Pide y se te dará", d'Esther i Jerry Hicks, que en un dels seus apartats, ens presenta com els protagonistes d'una fabulosa cuina. Els autors, ens repten a imaginar...

"Soc el xef d'una cuina meravellosament assortida, que conté tots els ingredients imaginables.

Diguem que tinc una idea molt precisa sobre la creació culinària que desitjo realitzar, i que domino a la perfecció l'art de combinar aquests ingredients, per tal de satisfer el meu objectiu.

Quan m'hi poso, comprovo que hi ha molts ingredients que no són adequats per a la meva creació, de manera que no els utilitzo, però la seva presència no m'incomoda.

Alguns components d'aquesta cuina ben assortida, harmonitzen amb la meva creació, i d'altres, no. Em limito simplement a utilitzar aquells que millor s'adapten a la meva creació i m'abstinc de tirar al meu pastís els que considero inadequats.

Sé, que el fet d'afegir alguns d'aquests ingredients a la meva creació espatllaria el meu pastís, però no sento la necessitat de destruir-los o eliminar-los de la meva estança, doncs entenc que no tenen perquè acabar en el meu pastís, tret que jo els hi inclogui.

I com tinc molt clar quins ingredients milloraran la meva creació i quins l'espatllaran, no em disgusta que existeixi una gran varietat d'ingredients..."

Em va agradar aquesta metàfora de la vida, del nostre petit món, de les nostres actituds.

Som els únics avaladors dels pastissos o plats que creem a la nostra cuina, a la nostra vida, dels ingredients que utilitzarem o dels que deixarem caducar, no incorporant-los. També som els únics responsables de que el nostre cor s'il•lumini o es decebi, contemplant cada una de les petites obres, de les realitats que anem creant.

Només deixant a un costat la inseguretat, confiant en nosaltres mateixos, fluint, sense resistències, permetrem que la resta de cuiners, amb preferències semblants o totalment allunyades a les nostres, facin les seves pròpies creacions, consonants o dissemblants al nostre gust, però les seves!

En fi, deixo de remenar, i em concentro en el meu guisat... ;-))

Redescobrir...

2008-03-10T01:10:00.001+01:00

2008-03-07T02:00:00.011+01:00

També l'expressió del cos, pot ser un bell poema...

En pocs segons em va hipnotitzar aquesta preciosa representació de la deessa més respectada i estimada al món xinès: Kuan Yin, "la que escolta el plor del món", divinitat de la Compassió i la Saviesa.

M'ha semblat un bell poema visual la dansa de la deessa, la imatge dels seus 1000 braços, els harmònics moviments de les mans en posicions que simbolitzen diferents mitjans per salvar als éssers humans (mudres), la llum, la música,..

Trobo increïble la coordinació i la mestria de la companyia, i més tenint en compte, que la integren ballarines sordes, que al no poder servir-se de l'oïda, bàsicament es coordinen sentint la vibració dels tambors i enviant-se l'alè al coll.

Riu de còdols verds...

2008-03-02T22:30:00.019+01:00

El riu flueix, adaptant-se al camí més viable, sense oblidar mai el seu objectiu: l'oceà. Tot i que la seva trajectòria es trobi, a voltes, reblerta d'entrebancs, evitarà qualsevol estancament que l'impedeixi fondre's, amb la seva essència.

Divendres, per la vesprada, vaig gaudir de la companyia d'una dona molt especial. Les seves paraules teixides de fils de llum, em parlaren de Consciència, de Fluïdesa i de Plaer.

Amb ulls espurnejants, em va transmetre, que el millor regal que podem enviar a l'univers i l'homenatge més valuós que podem fer al nostre arbre genealògic, a les nostres arrels, és la nostra Alegria, els nostres moments de Plaer conscient.

Una oloreta deliciosa, una musiqueta que arriba a l'ànima, un poema que fa tremolar per dins d'emoció,.. - em deia, ensumant com si captés una aroma exquisida i parant l'orella, com rebent directament al cor una música celestial - Som realment conscients d'aquests instants de plaer que vivim, de com ens fan vibrar?...

Hores més tard, m'adormia, sentint encara la passió d'aquella veu que m'hauria agradat escoltar hores i hores. M'impregnava el seu missatge farcit de vida, d'alegria, de positivitat i vaig adonar-me'n que acabàvem d'encetar març, el mes "3", número que la Numerologia Tàntrica, anomena: Ment Positiva.

Com li succeeix al riu, tal vegada trobem obstacles en el nostre camí, que ens fan trontollar, moure'ns en l'adversitat. Hem d'evitar, però, encuirassar la fiblada, fent veure que no passa res; fem-nos conscients del dolor, canalitzant-lo per tal que no ens ancorem al patiment.

Conscienciant, transformarem els moments, els pensaments negatius que ens arribin, en positius, i podrem veure, que en qualsevol situació o circumstància que vivim, hi ha una oportunitat per avançar. Sense resistències, tornarem a fluir en aigües nítides i plàcides.

El mes 3, ens dóna l'impuls, la vibració per valorar-nos, per estimar-nos i respectar-nos. Si estem atents, veurem les nostres possibilitats i capacitats, deixant de castigar-nos, amb missatges que ens xiuxiuegen constantment que no som mereixedors de plaer, que no som prou bons en el que fem.

Març, serà un bon mes per enfortir la nostra auto-estima. Si ens respectem i som sincers amb nosaltres mateixos, sabrem quan ens cal dir un Sí o quan, un No, trobant el nostre veritable "JO", deixant d'actuar per la necessitat de que ens valorin o aprovin.

Gronxem-nos, ara, en aquest tercer mes, en un riu d'aigües amarades de còdols verds i acaronem la nostra essència, amb una gemma que connecta amb la ment positiva: el quars verd. Els experts expliquen, que el quars verd és una gemma amb una capacitat vibratòria molt alta, i es considera una de les grans forces sanadores, del regne mineral. Equilibra i harmonitza les emocions i les energies del cos i de la ment, fomentant l'evolució personal.

S'afirma, que tenint-la aprop, millorarà la nostra tranquil•litat interna, ressorgint una actitud més positiva en el nostre dia a dia. Confiança, maduresa i paciència, es veuran reforçades.

Bàlsam pel cor, quan hi ha emocions que hi cremen, aquesta pedra, atorga una sensació d'equilibri i benestar. Serà molt adequada en períodes d'estres i agitació, ajudant-nos a eliminar l'ansietat i la por i a ser més conscients dels moments d'alegria i de plaer.

Físicament, diuen que regula et ritme cardíac, estimula el teixit muscular i el timus; equilibra el sistema nerviós i el sanguini i regula alteracions circulatòries i endocrines.

Traiem aquest mes, l'expressivitat, la creativitat i l'entusiasme que habita dins nostre, per viure els màxims instants d'Alegria. Donem-nos el permís de Viure, de Sentir, de Ser...

2008-02-27T17:00:00.002+01:00

Adéu Gran Emperador...

¿L'Emperador Iang-Po-Tzu? ¿No el coneixeu? Sóc jo mateix, si us plau:
és una dimensió de mi: Orient interior, somni somniat. Els poemes són
Grans -¿qui ho negarà? - en la mesura que jo soc Emperador.

La Melangia
fila una seda fina,
plor de l'amiga.
Teixeix, ànima endintre,
un vel de teranyina.
Josep Palau i Fabre (Barcelona 1917 - 2008).
Poemes de l'Alquimista. Els grans poemes de l'Emperador Iang-Po-Tzu.

Dos dies després dels Oscars...

2008-02-26T16:30:00.010+01:00

...m'hauria de sentir com una actriu de Hollywood, amb aquesta bella estatueta a casa, no? ;-)

Felicitats Di!, per totes les satisfaccions que et dóna l'interessant treball que realitzes a través del món de les telenovel.les, i gràcies per aquest premi virtual que em concediu. Ben pensat, els meus posts, a vegades, són més "ensucrats" que alguna d'aquestes sèries, no? ;-))

Aquest premi ha estat creat per Arte y Pico i les regles del guardó són les següents:

a) Has de triar a 5 blocs que consideris siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i que aportin quelcom a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.

b) Cada premi atorgat ha de presentar el nom del seu autor/autora i l'enllaç al seu bloc perquè tots el visitin.

c) Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat.

d) Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art y Pico perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.

e) Exhibir aquestes regles.

Així que no li faré un lleig a la meva estimada Di, i passo el premi...

Els meus nominats són:

El bloc d'un amic, apassionat per temes que em fascinen

Kamal Alfa

L'original creació, d'un grup d'apassionats per les paraules

Transformacions

Llibres, pel.lícules, viatges, moments... d'una dona amb molta saviesa

La bruixoleta

L'espai d'una exquisida cuinera i millor persona

La Cuina de l'Anna

L'espai d'una profesora de Tai chi, d'Argentina, amb molta informació valuosa sobre el que les dues tant estimem

Tai chi del Parque

Fluir

2008-02-22T00:00:00.018+01:00

Sí, sí, el millor temps de la nostra vida és aquell en que aconseguim
Ser com el riu que flueix
Silenciós dins la nit.
No témer les tenebres nocturnes.
Si hi ha estrelles al cel, reflectir-les.
I si els cels es cobreixen de núvols,
Igual que el riu, els núvols són aigua,
Deixar que ens emmirallin també, sense amargor
En les profunditats tranquil.les.
Manuel Bandeira

...gràcies per recordar-m'ho avui, amb la teva llum :-)

Posposar...

2008-02-14T00:15:00.002+01:00

I quan penses fer realitat el teu somni?,
- preguntà el mestre al deixeble.

Quan tingui l'oportunitat de fer-ho,
- va respondre el noi.

Aleshores el mestre digué:

L'oportunitat mai no arriba,
l'oportunitat ja és aquí!

Anthony de Mello

Hi havia una vegada una rateta...

2008-02-08T10:00:00.001+01:00

No, no!, no és la rateta del nostre conte, aquella que escombrava l'escaleta i va trobar un dineret...

Aquesta pertany a una llegenda xinesa, i explica que Buda abans d'il.luminar-se, cridà 12 animals. Competint amb d'altres espècies molt més poderoses i ràpides, com el tigre o el drac, una espavilada rata se les va enginyar per creuar un llarg riu, sobre el llom del bou.

Un cop a la riba, astuta i vivaç, saltà del seu transportista amb agilitat, es posa a córrer, guanyant amb facilitat la prova, i Buda la va considerar el primer animal de l'horòscop xinès.

Ahir, dia 7, es va celebrar l'Any Nou a Xina, la més important de totes les seves festes, anomenada Chunjie o Festa de la Primavera.

Encetem, així, l'any de la Rata de Terra, d'energia Yang. Recomença un nou cicle de 60 anys, on es tornen a trobar les branques terrestres (els 12 animals del zodíac xinès) amb les tiges celestials (5 elements de la metafísica xinesa en la seva fase Yin i Yang: Metall, Aigua, Fusta, Foc i Terra).

La Rata, segons els orientals, assenyala canvis. Amb ella, s'inicia un nou cicle de la vida i simbolitza tradicionalment el ressorgir de coses i d'idees noves. Diuen, que allò que succeeix en aquest període influirà considerablement en el futur.

Es creu que el 2008, és un any per fer ús de la iniciativa i el coratge, per cultivar la perseverança i l'equilibri i per deixar sorgir amb força, l'energia vital que tots tenim dins.

Les prediccions coincideixen, en molts punts, amb el mogudet any que ens presenta la Numerologia Tàntrica i que vaig comentar per Cap d'Any. Serà qüestió de posar-hi "ganes" i aprofitar aquesta energia pròspera i de creixement de l'animaló, per caminar vers allò que realment desitgem, no?

Jo soc bou, segons l'astrologia xinesa, i pensant que vaig carregar-la a coll-i-be tot el riu i mercès això va ser la guanyadora davant Buda, n'estic del tot segura que serà una rata agraïda, i tindrem bon "rotllet" aquest any. Crec que em regalarà més d'un dels meus somnis... :-)

Xin Nian Kuai Le!

Espai de mi...

2008-02-04T13:01:00.000+01:00

... Saps, mare?, com diu el poeta, t'estimo en una dimensió de mi que no sabia.

Jo sí t'enyoro; em manca la teva veu, aquell somriure tendre, la força que tots admiràvem,.. però malgrat això, mai no s'interposarà entre tu i jo cap llei d'amarga melangia.

M'expressava un estimat amic: "la veritable absència és l'oblit", i en veritat, sé que no t'oblidaré mai. Sempre seràs present; romandràs ben viva, en el meu cor, en aquest espai de mi... Mai no tornaràs a marxar, tot i que els meus dits ja tan sols et poden acaronar en un retrat.

Tal vegada, abans no ho hauries vist clar, però sé que tu també perceps ara, que la nostra existència forma part del procés cíclic d'una energia que es transforma, que no mor, i sí! la teva essència és plena de vida.

Avui, el meu cor somriu contemplant unes tiges tot l'any latents. En aquest 4 de febrer anuncien transformació, renaixement i vida, nodrint les petites orquídies que brollen amb força. Sí ara, just quan fa un any, tu ens deies conformada aquell dolorós "bona nit, macos"...

Vetlla l'espai de mi que us configura, a tu i al pare,
i així sabràs com us estimo.

Febrer...

2008-01-29T15:00:00.000+01:00

Ataronjats, roigs, magentes, porpres, grocs,.. jugaven aquesta matinada, acolorint el meu cel.

Meravellada, he sortit a la terrassa, admirant-lo una bona estona, embadalida per la llum d'un vel cromàtic preciós que acaronava els campanars de la ciutat.

He deixat que m'impregnés la sensació de començar a viure un dia amarat de color. En res encetem el febrer, un mes especial per mi, i una tendra calidesa m'ha amanyagat l'ànima.

Els carabasses m'han portat a evocar la gemma que segons la Numerologia Tàntrica pot contribuir a que visquem més positivament aquest segon mes: la Cornalina.

En un període en el que podem veure més dificultats de les reals, donant voltes en negatiu i pensant en allò dolent que pot succeir, aquesta gemma, ens pot ajudar a veure els impediments, les limitacions, però de forma positiva, sense pors, adquirint seguretat per portar a terme allò que desitgem.

La cornalina, considerada molt poderosa i sagrada des de l'antiguitat per moltes cultures, ens pot acompanyar, dissipant negativitats emocionals a l'hora de prendre eleccions de vida, de forma creativa.

Afavoreix l'acceptació del cicle vital i atorga confiança a les nostres percepcions, connectant-nos a la realitat present. Ens assisteix per deixar enrera el que ja no ens és vàlid, trencant estancaments i obrint-nos a noves idees.

La seva força, estimula i relaxa alhora, restaurant l'organisme. Els experts afirmen que és molt beneficiosa en casos de depressió i la consideren la pedra vital de l'optimisme i l'harmonia.

A nivell físic, se li atribueixen meritíssimes propietats i enumerant-ne algunes, es veu que el calor que desprèn millora el reuma, l'artritis i la neuràlgia i accelera la curació d'ossos i lligaments.

També es considera que estimula la veu, millorant l'expressió i que sana els pulmons i el sistema respiratori. S'usa per fluïdificar mucositats i contra l'asma, la pulmonia i els refredats.

S'afirma que regula els fluids corporals i equilibra la sang, assegurant-ne un bon abast als òrgans i teixits...

Hi ha múltiples teories de com s'han d'usar les pedres, infinitud de fórmules per activar-les, però jo m'inclino per la senzillesa:
una bona neteja amb aigua corrent, sempre abans d'usar-la per primera vegada, i passar-la pel raig d'una font o de l'aixeta sovint, en els períodes que la utilitzem. Compte amb la teoria que aconsella netejar-les amb sal, millor informar-se abans, doncs més d'una pot fer-se mal bé.

Un cop neta, acostumo a posar-la una estoneta al sol o a la lluna i em connecto a ella uns minuts, enfocant l'energia de la ment i del cor, al que desitjo que m'aporti.

No té més propietats una gemma gran, així que les acostumo a adquirir petites. M'agrada acollir-les a la mà, sentint l'escalfor que emanen, portar-les a una butxaca o a la bossa; també més d'una nit, alguna acompanya el meu son, sota el coixí.

Que l'energia de la cornalina i la d'aquest mes "2", ens aporti serenor i força interior per moure'ns amb seguretat...

La plenitud del buit

2008-01-26T18:00:00.000+01:00

Més enllà del silenci, encara hi ha un silenci,
i un no-res cal cercar més enllà del no-res.
L'aprenentatge d'escoltar i de veure
sense sentir ni albirar res, la làmina
lluminosa i compacta i transparent
que no passem, perquè ja hi som: passar-la
voldria dir que ens és exterior. No té
cap entitat, i ho és tot. Si som
és perquè hi som, és en tant que hi som, i els mots
no la diuen. No és cap mot, ni cap imatge: és l'evidència
de la ceguesa de la llum, el buit
que no veiem, el buit que ens veu. Sentir-nos
vistos pel buit i dins el buit alhora,
evanescent, de cap color, sord-mut,
la plenitud del buit que esbotza l'ésser,
que es veu a si mateix, la nul.la llum
d'adonar-nos que som, la consciència
de saber que no ens cal sinó sentir l'espai:
que, com un vidre, som i no som la claror.

(fragment del poema "L'espai desert IV", de'n Pere Gimferrer)

De compres!

2008-01-18T17:00:00.000+01:00

Ahir vaig anar de compres!

Sí, feia dies que em voltava pel cap i per fi vaig trobar una estona per perdre'm pels carrers del barri gòtic... vaig comprar per tot l'any!

Els meus ulls no podien restar quiets davant tanta bellesa a l'entrar a la petita botiga. Infinitud de colors, textures, formes i estructures increïbles... Sentia que milers d'espurnes lluminoses il.luminaven la meva mirada.

M'ho hauria emportat tot! però finalment, vaig aconseguir sortir tan sols amb els 12 productes que havia entrat a comprar...

De l'estudi realitzat per la Maria Lapuente, la meva estimada mestra de Numerologia Tàntrica i l'expert en pedres i minerals, Àngel Aranda, n'obtenim un preciós regal per aquest any: 12 gemmes que connecten amb cada un dels números dels mesos.

Sempre m'han fascinat les pedres i trobo precioses les 12 que he comprat. Si com sembla, aquest serà un any mogudet, un període de canvis i d'assumir responsabilitats, m'agradarà tenir-les i sentir que m'impregna la seva energia.

La que correspon al gener és la Fluorita Lila. El nom, del llatí fluere, significa "fluir", una de les paraules que més m'agraden.

L'objectiu que ens caldria aconseguir aquest mes, és trobar l'equilibri entre el que ens dicta la ment i el que sent el nostre cor (Ment versus Cor). Sembla, que aquesta gemma, ens pot ajudar a equilibrar pensament i emoció i a connectar amb el nostre centre, la nostra ànima.

A més, els experts en les propietats curatives de les pedres, afirmen que aporta molt benestar emocional per les seves qualitats relaxants i sedants i proporciona claredat mental, concentració i serenitat davant decisions difícils.

A nivell físic, expliquen que ens protegeix de les infeccions víriques (grips, angines,..), facilita l'absorció del calci, enforteix els ossos i regula la funció de les glàndules salivars.

Observant-les, sento que he fet una bona compra de gener!

Cultivar la Vida

2008-01-14T17:00:00.000+01:00

"Estimar-se un mateix és el començament
d'un idil·li que durará tota la vida"
O. Wilde.

Deixa que els teus ulls vegin el que realment veuen, no el que els altres volen que vegis.

Deixa que la teva oïda escolti el que sent de forma natural, no el que els altres volen que escoltis.

Deixa que la teva boca expressi lliurement els pensaments de la teva ment i no et limitis per l'aprovació o la desaprovació dels altres.

Deixa que la teva ment pensi el que desitja pensar i no permetis que les demandes d'altres persones dictin el teu pensament.

Si no deixes que els teus sentits i la teva ment actuïn, de forma natural, guiats per la teva essència, els hi estàs negant els seus drets.

Quan no puguis pensar, tenir sensacions, sentir o actuar lliurement, el teu cos i la teva ment en poden resultar danyats. Trenca aquestes opressions i cultivaràs la vida.

Ser capaç d'escapar a aquestes opressions durant un dia és millor que viure cent anys presoner d'elles".

Kuan-Chung

Esperança i voluntat

2008-01-09T01:05:00.000+01:00

El moviment natural del món, s'observa en els ritmes, les seqüències, els cicles - el pas de les estacions, el trànsit de les estrelles, l'ascens i el flux de les marees,..

Les estacions no s'empenyen les unes a les altres, ni els núvols avancen al vent, traspassant els cels.

Totes les coses succeeixen en el seu moment adequat - ascendint, caient, tornant a alçar-se, com les ones dels oceans, ajustant-se a la roda del temps.

A cada cor de l'hivern, reposa una primavera temperada; darrera el vel de cada nit, espera la sortida d'un astre somrient.

Kahlil Gibran

La sort ...

2008-01-04T01:45:00.000+01:00

... i la Bona Sort!

Poca sort amb els numerets de la loteria de Nadal? (jo gens ni mica! i aquest any que fins i tot n'havia somniat un...)

Mínima confiança en que el ramet de la sort de Nadal o el ritual de Cap d'Any, augmentin la sort d'aquest 2008? (nosaltres, per poc acabem l'any amb una "cremà", pel foc de les espelmes vermelles jugant amb les serpentines...)

Impossible empassar els últims grans del raïm de la sort? perill d'ofec, per les presses i el riure? (Com en són de fugisseres 12 campanades! a qui seia davant meu, li va anar d'un pèl, el meu fulminant atac...)

Bé, pels que no veiem massa clar això de la sort: existeix un altre tipus de sort, una aliada més fiable sobre la que posar la nostra fe i les nostres il.lusions: la Bona Sort!

Escric algunes de les regles incloses en un llibre que m'agrada, perquè en aquest 2008, any de canvis i de prosperitat, siguem plenament conscients de la nostra valuosa capacitat de ser pròspers i de la responsabilitat que tenim en això de crear-nos la Bona Sort.

Primera Regla de la Bona Sort

La sort dura poc perquè no depèn de tu.

La Bona Sort te la fas tu mateix,
i és per això que dura sempre.

Segona Regla de la Bona Sort

Són molts els que volen tenir Bona Sort,
però pocs els qui decideixen anar a cercar-la.

Tercera Regla de la Bona Sort

Si ara no tens Bona Sort
potser sigui perquè les circumstàncies
són les de sempre.

Perquè la Bona Sort arribi,
convé crear noves circumstàncies.

Quarta Regla de la Bona Sort

Preparar les circumstàncies per a la Bona Sort
no sols significa buscar el propi benefici.

Crear circumstàncies perquè els altres també guanyin
atreu la Bona Sort.

Cinquena Regla de la Bona Sort

Si "deixes per l'endemà" la tasca de preparar
les circumstàncies, potser la Bona Sort no arribi mai.

Crear circumstàncies demana fer
un primer pas... Fes-lo avui!

Sisena Regla de la Bona Sort

Quan ja hagis creat totes les circumstàncies,
tingues paciència, no abandonis.

Perquè la Bona Sort arribi, confia.

Setena Regla de la Bona Sort

Ja que crear Bona Sort és crear circumstàncies...
la Bona Sort només depèn de TU.

A partir d'avui, TU també pots crear Bona Sort!

[pàrrafs del llibre "La Bona Sort". Fernando Trías de Bes
i Àlex Rovira]

Que la màgia de la darrera festa del Nadal, ens faci sentir les primeres passes vers la Bona Sort.

2008, any mogudet!

2007-12-28T16:38:00.000+01:00

... any de Canvis

Ja el tenim gairebé aquí i sembla ser que aquest 2008 se'ns presenta com un any molt important.

La Numerolgia Tàntrica afirma, que difícilment podrem restar immòbils si hi ha coses que no funcionen a la nostra vida, ja que l'energia del 8 ens empenyerà a que activem el que hem après i no estem usant, i ens mourà a fer els canvis que ens són necessaris.

Hem d'aprofitar la força i l'energia coratjosa que ens regala el 8, per vèncer les pors que ens paralitzen i aprendre a confiar més en nosaltres. És un número que ens ajudarà a trobar l'equilibri intern, a transformar el que ja no volem viure, però ens exigirà a canvi, una mica de "neteja"...

És necessari revisar velles creences arrelades, condicionaments adquirits que ja no ens serveixen, o que fins i tot ens fan mal, tot i no ser-ne conscients. Tal vegada haurem de sortir del nostre marc quotidià de seguretat i arriscar una mica, per anar a la recerca del nostre veritable "Jo", per exercir la nostra responsabilitat personal.

La suma dels quatre dígits de l'any ens dóna el número 10. "O tot o res" ens clama; és el número del "Guerrer", així que ens ha arribat el moment de "mirar-nos"acuradament, d'observar també atentament el nostre voltant i prendre decisions. Hem de viure la nostra pròpia vida amb compromís i responsabilitat.

A la Xina, el 8 també és un número molt especial. Representat per l'octògon, simbolitza la figura intermèdia entre el quadrat (terra) i el cercle (cel). És la imatge de la regeneració i la seva forma de dos cercles enllaçats representa el moviment en espiral dels cels en constant flux i reflux.

Els xinesos esperen entusiasmats aquest nou any, doncs el 8 és el seu número de la sort. "Ba", en xinès, es llegeix "Fa", que significa "fer-se ric, generar riquesa". Segur que el "Fu", símbol de prosperitat i riquesa, prendrà més protagonisme que mai.

Pertot, es fa notar la freqüència inusual d'aquest estimat dígit: números de telèfon d'hotels, de línies aèries, de la majoria dels negocis importants, matrícules, nº habitatge,.. Un clar exemple de l'addicció al número, és el cas del telèfon 8888 8888 que s'ha subhastat a Shengdu, per 2,33 milions de yuan (uns 250.000 euros).

També la passió queda reflectida a les Olimpíades que se celebraran aquest any a Beijing. Cercant la màxima prosperitat i la bona sort, el 8 del 8 del 2008, s'iniciaran els Jocs, amb una cerimònia inaugural que començarà a les 08:08 pm i 8 segons.

I si aquest 2008 ha de ser un any de canvis, un periode per trobar l'equilibri intern, el meu desig és que gaudim de la SERENITAT per acceptar les coses que no podem canviar, del VALOR per reconèixer aquelles que Sí ens convé deixar anar, i de la SAVIESA per percebre la diferència entre les unes i les altres.

D'aquesta manera, adquirint o no més riquesa mercès al 8, sentirem amb força, el valor de la nostra prosperitat personal.

Bona entrada al 2008!

2007-12-22T10:00:00.000+01:00

"No importa quantes vegades caiguis,
sinó quantes aconseguiràs aixecar-te".

Sí!!!, sabia que podria!!!... Després de molts intents, d'unes quantes caigudes, vaig aconseguir pinçar l'escorredís galet del caldo nadalenc amb els palets: “tot el que la ment pot imaginar i creure, es pot fer realitat!”

"La vida és com pintar un quadre, no com fer una suma", deia Oliver Wendell Holmes. Per què no posar unes espurnes personals d'allò que ens apassiona, d'algun dels nostres somnis, per amarar de nous colors els instants d'aquest Nadal?

Ah! i no oblidem unes pinzellades de tendresa...

Estima la bellesa que t'envolta

i que se't dóna clara i generosa,

i en tu i per tu, estima també els altres,

car d'aquests dos amors te'n pervindrà

l'harmonia i, tal volta, la grandesa.

(Miquel Martí i Pol)
Que passeu unes Festes vestides de preciosos colors!

...i una abraçada des del cor a tots aquells, que com jo,
sé que sentireu aquests dies amb més força,
l'absència d'algun ésser estimat.

Des d'un altre espai...

2007-12-19T16:15:00.000+01:00

"Des d'un altre espai, distint al diguem-ne real, però no per això irreal pel que fa a com són o senten les persones, potser fins i tot des d'una altra concepció més subtil..." (comentari de'n Joan, l'amic de l'Estació)

Deu fer uns tres anys que vaig descobrir el món dels blogs, aquest altre espai infinit que ens submergeix en un mar de vivències paral.leles a nostra. No em deixo de sorprendre, davant cada nova troballa d'algun dels valuosos tresors, que flueixen reblerts de vida, dins aquesta xarxa infinita.

Són pocs els blogs que visito amb regularitat, no disposo de massa temps, però alguns m'han connectat amb gent a la que ja sento amiga i a la que potser mai no abraçaré personalment, però amb qui s'han anat creant subtils embolcalls, teixits amb fils d'emocions, de formes d'entendre la vida.

Conscient de que no podria acomplir amb tothom, que les relacions que s'estableixen entre els blocs reclamen temps, dedicació, feed-back i una mirada acurada (com tota relació), mai no he creat en el meu blog, enllaços d'aquestes persones que escriuen tan bé, amb la ploma del cor i als que admiro per tot el que creen i aporten.

M'agrada, per exemple, passejar per L'Estació de'n Joan, on sempre em resulta plàcid reposar tot gaudint d'una bellíssima lectura, farcida de veritats i sentiments; trobo plaent i enriquidor caminar descalça pels Camins a la Sorra, de l'apassionat amic, Tarek.

M'emociona, em somric i "m'enganxa", l'esclat de la Llum de Dona; és màgic creuar el Mirall en un obrir i tancar d'ulls per visitar a la meva estimada Nacoca; em reconforta passejar de tant en tant per alguns silenciosos jardins orientals...

Fa uns dies, vaig rebre aquesta distinció de "Bloc solidàri", des d'un meravellós bloc de palíndroms. No participant en enllaços i aportant ben poc a l'aspecte relacional del món dels blogs, no me'n sento massa mereixedora, però l'agraeixo de tot cor.

Es tractaria ara de seguir la cadena i distingir 7 blocaires que comparteixin idees i opinions, o que simplement mostrin el que saben i ho fan d'una manera totalment altruista, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir.

M'haurà de perdonar l'iniciador que jo no en distingeixi 7, tot i ser el meu número preferit. Vull guardonar des d'aquí la figura d'un únic blocaire solidari. Ell val per molts...

N'estic segura que no soc la única que he rebut el seu incondicional suport en aquest món, però el que sí tinc clar, és que sense ell, les Espurnes de Somnis de la Myt, mai no hagueren tingut vida virtual.

Ell és qui em va animar a crear-lo al parlar-li del meu viatge a la Xina. Amb il.lusió i mestria, m'ajudà en tot el que vaig necessitar, modificà la per mi indesxifrable plantilla, accedint voluntariós a totes les punyetetes i canvis del disseny estàndard que li demanava.

Vaig arribar a la Xina, i quin desengany!, des d'allí es censuraven els blocs i se m'impedia publicar. Un mail explicant-li les meves penes, i en poques hores, la clucadeta d'ull d'aquest àngel, em deia que res de preocupar-me, que jo a gaudir!: ell aniria publicant cada text que li assenyalés i ningú no ho apercebria.

I així va ser!, pacient i fidel amic, atent als esborranys que jo escrivia des de Shengdu, va fer possible que els meus familiars i amics poguessin llegir i sentir les passes de la Mytxina. Fins i tot col.locava cada un dels accents que m'era impossible teclejar des d'allí!

Vull expressar-li la meva gratitud per la humanitat, la tendresa, l'esperit juganer i la complicitat; pel seu donar-se incondicional, pel respecte que sempre m'ha mostrat i per la valuosa amistat que em regala des que el vaig conèixer.

Desitjo agrair la seva empenteta en els moments que sento que hauria de tancar aquest espai, per falta de temps o a voltes per tenir poques coses a dir. Sempre m'ha animat i ha contribuït a que no trenqui aquests fils invisibles que em connecten des d'aquest altre espai, a instants i a éssers que tot i no tenir aprop, estimo.

Avui tenia ganes de reconèixer la seva passió per les paraules, per la llengua, per la poesia i fer referència a aquests altres espais preciosos, immensament rics i infinits, que ens ofereix a través dels seus blocs.

Gràcies blocaire solidari, per Aquari, que guardono; per Un Cos, soc nu, l'increïble espai de palíndroms, reflex de la teva creativitat, de la teva passió per les lletres, la teva intel.ligència.

Gràcies també per aquest altre espai tan íntim, sorgit de l'ànima, un tresor d'emocions a cau d'orella que acarona la nit i s'esten guspirejant vers el dia, A MITJANIT ; per tots els que no conec (segur que en són molts, trapelleta!!... ;-), i per tots aquells que puguis crear en un futur, mogut per la il.lusió i la imaginació.

Gràcies, des del cor, Martí...

Aprendre

2007-12-13T01:45:00.000+01:00

Aprendre que res no acaba,
si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada
si en el teu cor esclata l'alba.

Gràcies Esther i Carles per tot el que he après amb el vostre caminar impregnat d'acceptació, de coratge, de lluita, d'esperança, de generositat i d'Amor de veritat.

A la dona que més estimo...

2007-12-07T01:00:00.000+01:00

Saps, Maria? em costa molt poc trobar raons de per què t'estimo amb l'ànima...

La teva mirada plena de vida i la tendresa dibuixada en el somriure; la senzillesa i l'espontaneïtat que fan que qui se t'apropi se senti acceptat; la teva força, les paraules, sempre d'ànim, quan perceps l'altre baix,.. es fan estimar.

El fàcil i enèrgic despertar quotidià que m'ha evitat sempre rondinar pels matins; els exquisits menjars-sorpresa quan arribo algun dia cansada i les nostres converses, assaborint-los; la responsabilitat quan et compromets i la seguretat del que vols i el que no; el respecte i l'estima que expresses als avis,.. es fan estimar.

La coqueteria que il•lumina la teva bellesa quan surts del bany (amb poca prosperitat, segons els experts en Feng Shuí després del teu pas, però ja ho anirem millorant, oi? ;-)), les teves "músiques"!... fins i tot els "No" i les enrabiades que ens han fet arrugar el front més d'un dia a les dues... me'ls estimo!

Es pot pensar que és allò "d'amor de madre", dit el dia que acompleixes aquests 18 preciosos anyets, i sí! en part ho és, doncs estic orgullosa de ser la teva mare i no hi ha dia que no aprengui alguna cosa amb tu, però no soc la única que avui et vol dir coses.

Alguns d'aquells que com jo, gaudeixen de la teva presència a les seves vides, han deixat també una petita mostra de perquè t'estimen...

- "Per donar-me la mà sempre que estic apunt de caure, per ser la germana que mai he tingut" (Judith Cortès Rodón)

- "No canviïs mai, que vals molt, i de persones com tu poques. Saber que cada dia et tinc al meu costat m'ajuda a tirar endavant" (Marta Alguersuari)

- "Perquè desprens una felicitat molt gran allà on vagis, perquè sense tu les nenes no serien les nenes, perquè som un món i tu en formes part, i no vull que canviï mai! perquè t'estimo molt i sempre ho faré!" (Cristina Casanovas)

- "Perquè amb el teu somriure sempre fas que surti el sol. Et puc dir un secret? gràcies a vosaltres he conegut el significat de l'amistat. No canviïs mai Marieta, t'estimu" (AnabeL)

- "Perquè ens transmets la teva il·lusió en els moments que més ho necessitem" (Clàudia Gironell)

- "Maria, des de petites que ens coneixem, què et puc dir jo que no sàpigues? per molt que no ens veiem gaire, saps que quan necessitis espai aquí, tens el meu cos, pots agafar-lo i que quan res sembli anar bé i necessitis una amiga, aquí estaré; perquè una amiga és algú que coneix la cançó del teu cor i pot cantar-la quan a tu ja se t'ha oblidat la lletra" (Carla Escuder)

- "Perquè ets una persona entranyable i tot és divertit al teu costat!" (Diana BOLETA)

- "Per la teva espontaneïtat en tot moment, amb la que sempre ens animes i ens arrenques un somriure" (Clara Enrich)

- "Uns únics i magnífics moments d'una persona carinyosa i tendra fan que visquin en el record de tothom. Obre aquesta nova etapa i sigues molt feliç guapíssima! Una amiga que des de petita ha compartit esplèndids moments i que t'aprecia" (Cristina Montes)

- "Perquè ets molt dolça i "carinyosa". Un petit consell music-filosòfic del teu cosinet : "A la vida no hi ha res a témer, i res per dubtar" (Sergi)

- "Per una cosina com les que no es troben, per la fortalesa i les ganes de viure que desprens. T'estima, Anna"

- "Sense tu... molts moments de la meva vida no serien presents. M'has ensenyat a veure la vida d'una altra manera, on els problemes desapareixen quan estic el teu costat ... i això molt poques persones ho poden aconseguir....t'admiro Maria! ets excepcional!", la teva cosina, Adriana

- "Moltes Felicitats!! Em sap molt greu no poder assistir al teu 18 aniversari, però segur k trobarem un altre moment per poder-lo celebrar. Espero i desitjo k t'ho passis molt bé i k puguem celebrar-ne molts més tots junts. Fins aviat, Un Petó. T'estima el teu cosí Joan"

- "Per la distància que ens ha separat no hem pogut estar molt juntes. Però quan has estat aquí s'ha notat, sempre amb la teva felicitat al teu rostre i amb la teva empatia, t'estimo prima!!" :) (Cristina)

- "Hola Maria, vull que en aquest dia tan maco per tu, tinguis molta alegria, junt amb tota la família, i amb tots els teus amics i amigues", el teu cosí en Gerard

- "Per molts Anys!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Soc la teva cosina Marta i en aquest dia tan especial et vull felicitar de tot cor pels teus 18 anys. Suposo que ha de ser un dia molt especial, ja que representa que ja ets gran, je, je, je. Un petó molt gros i una abraçada molt gran" (Marta)

- "T'estimo molt perquè ets molt carinyosa amb mi" (Isabel)

- "Gu gu gu... (Júlia)

Joies valuoses

2007-12-03T13:30:00.000+01:00

"Les paraules que il.luminen l'ànima
són més precioses que les joies"Hazrat Inayat Khan

Pensaments del Cor

2007-11-28T13:10:00.000+01:00

Imagina't que els pensaments són com gotes d'aigua.

Quan penses la mateixa cosa un cop i un altre, crees una increïble massa d'aigua.

Primer tens un petit toll, que de mica en mica pot anar esdevenint un estany, i a mesura que vagis pensant el mateix un cop i un altre, tindràs un llac i finalment un oceà.

Si els teus pensaments són negatius, et pots ofegar al mar de la teva pròpia negativitat; si són positius, et trobaràs surant a l'oceà de la vida. - L. L. Hay

Torno als palets!..

2007-11-24T16:00:00.000+01:00

... i encara no marxo a la Xina.

Comentava a un grup d'alumnes, que el meu màxim objectiu en el món del Tai txí, no és tant arribar a la perfecció de les tècniques i a conèixer moltes formes, sinó poder sentir quan sigui velleta, que he après a aplicar a la vida, tots els principis que integra la disciplina.

El Tai txí, com a via de creixement, és un elogi de la lentitud, del viure i assaborir els instants presents, i darrerament, he pres consciència de que em cal esforçar-me força per abraçar aquesta lentitud a l'hora de menjar.

El sentir i assaborir les coses intensament és el que ens omple i nodreix, així que crec seria bo comprometre's a alentir els àpats, "fer de cada menjada un poema", com deia Pablo Neruda...

Mentre observava l'engranatge meravellós del nostre cos a l'exposició "Bodies", vaig percebre que tenim la responsabilitat de col.laborar amb ell, i el nostre sistema digestiu en forma part, així que sé que el meu retorn als palets em beneficiarà. Soc tan maldestra amb aquestes eines, que a la força menjaré de forma més lenta i pausada...

"Menjar amb palets no danya els aliments; la forquilla i el ganivet els torturen", diu una màxima del confucianisme. Serà que no s'ha utilitzat cap eina "torturadora" quan ens arriba el pollastre del Shop suei esmicolat al plat? Ai! no sé, no sé...

Una argumentació que em convenç una mica més, és la que donen metges i biòlegs. Expliquen que amb l'ús dels palets, exercim la força cap endins i ens és necessari moure 34 músculs; això beneficia el funcionament de les articulacions de la mà, agilitzant-la, augmenta la irrigació cerebral i activa les neurones, contribuint a la longevitat.

Fent referència al Tai txí, crec que no és fonamental conèixer molta quantitat de formes, sinó assaborir i pair-ne bé algunes de qualitat. És excel•lent gaudir d'uns hàbits de pràctica diària ben definits, començar el dia amb una bona dosi que ens faci sentir energitzats, i acabar a la nit de forma més suau, per procurar-nos un bon descans nocturn.

També podem aplicar aquests principis a l'alimentació: donar màxima importància a la qualitat del que mengem, prendre tan sols la quantitat que el cos necessita, pair-la bé, i fer-ho proporcionalment en hores que el nostre cos ho assimili de forma adequada.

Segons la Medecina Xinesa, al matí el nostre sistema digestiu treballa amb molta més potència que a la resta del dia i per això és bo començar la jornada amb un esmorzar generós i anar disminuint les dosis ingerides a mida que avança el dia.

Tot i que ja ho intento, insistiré en aplicar la sàvia sentència xinesa que dicta: "Esmorza com un rei, dina com un príncep i sopa com un pobre".

Bé, diuen que és bo enfocar petits objectius per sentir que avancem i el de millorar i equilibrar la meva alimentació n'és un. Serà que començo a sentir que en res tenim el Nadal aquí i ens esperen moltes hores de taula i sobretaula?

"Bodies". El nostre temple, el Cos

2007-11-23T01:15:00.000+01:00

"El cor és el rei i els pulmons són els seus ministres"
Hwang TiHe quedat impressionada per la meravellosa perfecció
del nostre Cos, el nostre Temple.
Es mereix que el respectem i cuidem.
Si podeu, no us ho perdeu!

2007-11-17T14:00:00.000+01:00

M'ha fet gràcia descobrir casualment aquest muntatge visual d'un llibre que vaig llegir fa molts anys, anomenat: "¿Quién se ha llevado mi queso?", de Spencer Johnson, M.D.

És una preciosa faula que ens assessora en els difícils moments de superar les pors als canvis i ens parla de que a la Vida se'ns ofereix constantment oportunitats si estem oberts a rebre-les.

Tot i que la qualitat no és molt bona, em fa il•lusió compartir-lo...

Emoció...

2007-11-14T17:00:00.000+01:00

No pot haver-hi transformació
de l'obscuritat en llum
ni de l'apatia en moviment,
si no hi ha emoció.

Carl Jung

Ment versus cor

2007-11-10T21:00:00.000+01:00

Intentar comprendre...

2007-11-05T23:30:00.000+01:00

Com cada any per aquelles dates, en Joan s'arreglava especialment. Treia de l'armari el millor vestit, la corbata que més li agradava a l'Eugènia i ben endreçat, amb un ram de precioses assutzenes a la mà, passejava fins el cementiri per visitar la seva difunta esposa.

Va estendre el mocador de butxaca, com feia sempre abans de posar les flors, per netejar el polsim del marbre, que d'un any a l'altre, deslluïa el daurat de les lletres d'aquell nom tan enyorat.

Tot i que era molt d'hora, sentí la presència d'algú que s'apropava, i amb zel, observà la figura de la menuda dona xinesa que s'aturà a la tomba del costat.

Atret per allò que portava embolicat entre les mans, que no li semblaven flors, fixà la mirada en el que feia, i veié com deslligava el farcell amb cura, deixant a la vista un bol d'arròs que col•locà amorosament sobre la tomba.

Un xic contrariat, sense treure l'ull a l'ofrena, pensava com n'eren d'estrambòtics aquells orientals, i no va poder vèncer l'impuls d'apropar-s'hi i preguntar:

- Disculpi senyora, de veritat que vostè creu que el difunt vindrà a menjar l'arròs?...

-Sí, respongué la dona amb un dolç somriure, "vindrà sempre que el seu vingui a olorar les flors que vostè li ha ofert..."

Disculpant-se amb humilitat, va marxar dient-se que li acabaven de fer veure la importància de respectar els altres. Tots som diferents i, en conseqüència, podem expressar l'enyor, la alegria,.. de forma molt diversa. Que no facin el que jo faria, no vol dir que no sentin.

Va somriure's pensant que potser tan sols ens caldria intentar comprendre...

Fa pocs dies, va ser plàcid oferir al mar, dues mirades de tendresa...

L'Inalterable

2007-10-31T00:15:00.000+01:00

"Tots els tipus de coneixement, definitivament signifiquen auto-coneixement.

Part de la mestria d'un mateix, resideix en romandre en calma, tranquil, atent, i completament en sintonia amb el món interior propi i amb l'entorn que l'envolta.

Aleshores, i només aleshores, una persona pot arribar a conèixer's a si mateix". - Bruce Lee

D'aquí a no res encetem novembre, mes que correspon a l'11 de la Numerologia Tàntrica i que posseeix el nom simbòlic de l'Inalterable.

L'11, és el número que expressa la nostra saviesa interior, la pròpia integritat. D'alguna forma engloba els 10 números anteriors i reflexa el coneixement obtingut durant l'any.

S'esvaeix prest l'octubre, el 10 que ens reclamava prendre decisions, assumir responsabilitats i mouren's, i ara, arriba el temps d'instal•lar-nos en la quietud, de contemplar el nostre voltant, amb serenitat.

Fent una mirada enrere, segur ens somriurem davant petits objectius assolits, observarem potser algun canvi important que ens hem atrevit a realitzar aquests darrers temps, ens podem arribar a sorprendre amb alguna decisió presa.

Probablement, percebrem moltes coses positives al nostre entorn, a la nostra vida. Per ventura, però, no tot ens agradi, tal vegada captem cert desordre o ens espanti algun tipus d'inseguretat o incertesa. Aleshores, la nostra ment ens sacsejarà exigint-nos que actuem...

En aquests moments, segons la Numerologia Tàntrica, només en la quietud podrem retrobar l'ordre; ens és indispensable, mantenir-nos inalterables, passi el que passi.

Amb una actitud serena, tranquil.la, inalterable, podrem enfrontar-nos amb destresa a qualsevol situació, plaent o dura, i tindrem la seguretat de treure'n alguna lectura enriquidora, d'adquirir noves experiències útils per saber molt més de nosaltres mateixos, per anar assolint mestratge en el nostre caminar.

És temps de posar en ordre les nostres creences, les nostres opinions, els nostres valors, sense justificar ni jutjar, respectant les diferents maneres de ser dels altres. No podem forçar res i ens mantindrem en pau interiorment, si aconseguim conscienciar que tot passa en el moment més oportú, quan estem preparats per viure-ho.

Ara ens serà profitós acceptar, ser humils i coherents, i per sobre de tot, intentar allò que molt sovint ens resulta ben difícil: ser en tot moment el que som, sense pensar en què esperen els altres de nosaltres.

Poc a poc...

2007-10-24T18:30:00.000+02:00

Amb passes lentes

i a voltes indecises.

Així, i no d'altra

manera, podem créixer

i assumir la creixença.
De l'àmbit de tots els àmbits. Miquel Martí i Pol

La Humilitat i la Força, de la mà...

2007-10-20T22:00:00.000+02:00

Una vegada, li preguntaren a un invencible guerrer per què es passejava pel carrer amb un aire tan humil.

Els mostrà la mà i els hi digué: - els meus cinc dits són cinc senyors i s'inclinen davant meu.

Tancant la mà fins convertir-la en un ferm puny, continuà: - mentre més humils es fan, més força em donen.

M'ha fet gràcia llegir aquesta petita història de Jodorowsky. M'evoca la salutació que utilitzem al Tai txí i a la majoria de les arts marcials, amb el puny com a protagonista, amb la força i la humilitat, de la mà...LA SALUTACIÓ
Quan comencem i acabem la pràctica, o al treballar amb un company, ens saludem, tancant el puny de la mà dreta. La mà esquerra queda amb la palma estesa, a excepció del dit gros que es replega sobre la palma.

El puny representa la força, l'audàcia, el coratge. Quan es mostra descobert assenyala l'atac o el reptar a l'oponent.

Els quatre dits alçats de la mà esquerra simbolitzen la moralitat, la intel•ligència, l'energia física i l'habilitat.

El polze replegat és senyal de modèstia, d'humilitat; doblegar-lo indica deixar fora la vanitat i no creure's superior a l'altre.

La salutació és l'emblema de la nostra actitud, indica el respecte que sentim vers el contrincant, mestre o company.

No és difícil que sentint la força i la potència pugui aparèixer l'impuls de sortir-se de les regles, de transgredir normes. Per això, la mà esquerra sobre el puny ens connecta al poder de la moral, la intel•ligència i la humilitat, per poder controlar qualsevol mostra d'agressivitat.

El meu estimat mestre Cheng Man-Ch'ing, sempre deia que la salutació havia de ser una afirmació del que realment som. No la considerava només un ritual, sinó una mostra de l'actitud d'atenuar la nostra necessitat de domini sobre els altres.

Penso que la humilitat ens ajuda a controlar la força agressiva que no ens serveix per a res i ens porta a expressar i a canalitzar la nostra màxima fortalesa vital i d'esperit, quan la vida ens la demana.

Una altra interpretació oriental més poètica, expressa que els cinc dits del puny representen els cinc llacs més famosos de la Xina (Dong Ting, Tài, Päng Yáng, Qïng Hâi i Hü Lün), mentre que els quatre dits de la mà estesa representen els quatre oceans del món (Pacífic, Atlàntic, Índic i Àrtic).

De la unió d'ambdues mans, sorgeix el símbol de l'agermanament de les diferents races que habiten la terra.

La perseverança de l'Aigua

2007-10-16T14:30:00.000+02:00

"En l'enfrontament entre el riu i la roca,
el riu guanya, no tant per la duresa
sinó per la persistència"

Buddha

Avança la suau tardor a passes lleugeres i avui pensava en aquest fet de ser responsables de la nostra vida que, segons la Numerologia Tàntrica, ens exigeix el número 10 del mes d'octubre.

Fent un recorregut pels petits objectius que m'he anat fixant un cop acabades les vacances, m'he somrigut al sentir que començo a avançar en aquelles fites que he aconseguit definir amb claretat.

Penso, que només tenint un objectiu ben enfocat, és possible assolir l'èxit. D'altra forma, provem coses i les deixem, anem picotejant ací i allà, fent tan sols tastets que poc sabor i pòsit ens deixen.

Quan tenim clar el que desitgem, cap on volem anar, ens motivem, i és aquesta motivació una clau mestre per a nosaltres. Però encara és imprescindible un altre ingredient: la perseverança.

Perseverar comporta acció, enfrontar-nos als possibles obstacles i fracassos, prosseguir, continuar, ser constants, mostrar-nos ferms, una mica tossuts, sí!, no abandonar. En molts casos, serà dins el fracàs on trobarem les llavors per recollir els millors fruits.

L'aigua ens ensenya que poques coses hi ha que no puguin ser vençudes per la perseverança. Si optem per la retirada, no podria ser que allò que hem abandonat prematurament, ens estigués demanant només un darrer esforç? Com sabrem mai si no érem ben aprop de les portes de l'èxit?...

Paranys de la ment

2007-10-11T11:00:00.000+02:00

Tot moment és fràgil i fugisser.

Per més bonics que siguin, no poden retenir-se els moments del passat.

Per plaents que es percebin, no poden mantenir-se els moments del present.

Per molt que es desitgin, no poden atrapar-se els moments del futur.

Però la ment es desespera per fixar el riu a un lloc: posseïda per les idees del passat, preocupada per les imatges del futur, passa per alt la simple veritat del moment.

(Fragment de la meditació 21 del Hua Hu Ching. Lao Tse)

Els tresors dels fills del Cel

2007-10-08T18:00:00.000+02:00

[Com ho faig jo ara per connectar Salamanca amb la Xina? i és que a vegades m'embolico d'una manera...]

Una de les poblacions que em varen captivar aquest agost, fou Salamanca. Preciosa de dia, m'impactava a cada pas, em sorprenia per la magnitud del seu contingut artístic, monumental i històric.

De nit, acaronats els carrerons, les places, cada raconet, per una suau brisa i pel silenci de la matinada, la ciutat semblava transformar-se, s'impregnava d'una atmosfera especial. La llum, d'una lluna ben plena que daurava cada pedra, ens feu sentir ressons del passat...

Com la tradició obliga, vaig trobar la granota, antic símbol de la luxúria, a l'esplèndida façana d’estil plateresc de la universitat.

Entre els estudiants es popularitzà la creença que donava sort a qui l'aconseguia veure, aprovant els estudis i casant-se amb facilitat un cop els finien. Actualment, s'explica als turistes que si la visualitzes i demanes un desig, aquest s'acompleix.

Al veure l'animaló, no vaig poder evitar somriure'm evocant instantàniament, la granota de tres potes, símbol xinès de la prosperitat i vaig sentir una estranya enyorança de la Xina...

No és difícil imaginar quin va ser el meu desig, i a les poques hores d'haver vist la bestiola, d'alguna manera aquest s'acomplia, ja que em trobava fent un recorregut, a Salamanca, per l'art de la Xina mil•lenària.

"Los Tesoros de los Hijos del Cielo", em va semblar un nom ben poètic per l'exposició d'Art xinès del Neolític a la Dinastia Ming (més de 6.500 anys), que acollia el Museu d'Art Oriental de la ciutat.

Quatre plantes de la Torre dels Anaya mostraven més de 900 peces, des del Neolític a les primeres dinasties Shang i Zhou, amb bronzes i jades, belles obres dels Han, Tang, Liao, Song...

L'amor i la mort i els seus rituals, deus i deesses, animals de poder, orles de belles flors, jades tallats magistralment,.. lluïen amb força a cada una de les sales. Em meravellaren les porcellanes dels mongols de la dinastia Yuan i les primerenques ceràmiques vermelles del primer emperador Ming, Hongwu.

Les belles poesies xineses que il.luminaven les parets, van treure la meva essència més tendreta i vaig agrair a la granoteta els instants que m'estava regalant.

Deixo aquí una petita, petitíssima mostra de l'exposició...

Camins de tardor

2007-10-04T00:40:00.000+02:00

Octubre: o tot o res!

2007-10-01T02:04:00.000+02:00

"Quan et coneixes a tu mateix i coneixes els altres,
la victòria no és un perill; quan coneixes el cel i la terra,
la victòria és inesgotable". Sun Tzu. L'Art de la Guerra

Una valuosa eina per la nostra vida és l'observació; res s'amaga a una ment perceptiva, i amb aquesta consciència, obtenim respostes i senyals que donen fermesa al nostre caminar.

Ha fugit prest el setembre, el mes 9, i segons la Numerologia Tàntrica, donem per acabada la primera etapa de l'any.

Si hem estat capaços de ser bons observadors, de romandre atents a les senyals que ens arribaven, a la nostra intuïció, ben segur haurem captat altres realitats més enllà de la ment concreta.

Situats en el nostre centre, escoltant més que parlant en excés, no sentint la necessitat de demostrar a cada instant tot el que sabem, captem el més profund de la nostra actitud.

Encetem l'octubre, un mes decisiu, un mes "10". El nom simbòlic que li assigna la Numerologia Tàntrica, i que em sembla molt determinant, és "O TOT O RES".

Tenim davant un gran repte: prendre decisions! O diem sí o diem no, o som resolutius, responsabilitzant-nos de les nostres accions, o no experimentem per les pors que ens paralitzen.

El 10 ens diu que hem de liderar la nostra vida. Som responsables únics de tot el que fem i del que deixem de fer, i aquesta responsabilitat, no hauria de ser entesa com una dura càrrega sinó més aviat com la "responsa", la capacitat de resposta que tenim davant el que ens succeeix.

Ens cal seguretat per viure, i només sentint-la, gaudirem de força per comprometre'ns en allò que considerem necessari; tot just amb confiança, expandirem al màxim el nostre potencial, fent-lo brillar amb una llum molt especial.

Analitzem les situacions que se'ns acosten, meditem les nostres possibilitats, les conseqüències que poden derivar-se d'elles, però atrevint-nos, sense temença, a fer el que realment sentim dins nostre.

Al 10, se l'anomena també "El guerrer". Un bon guerrer, davant una batalla no pot vacil.lar, cauria mort. Nosaltres podem ser el guerrer de la nostra pròpia vida i sortir-ne victoriosos.

El 10 és el número del coratge, del lideratge, però sempre des de l'honestedat, actuant amb autenticitat, connectats en tot moment a la nostra essència més íntima.

Intentem aquest octubre no caure en la necessitat de cercar constantment el consell dels altres, quan ja sabem, si ens escoltem sincerament, el pas que ens cal donar. Per què cercar co-responsables dels nostres possibles fracassos si dels nostres propis errors n'aprendrem molt?

Confiem en la nostra saviesa interna, advertim els moments en que prenem resolucions amb valentia, amb confiança, sense por a equivocar-nos, ni a defraudar els altres.

Deixem que el guerrer coratjós i creatiu que habita en nosaltres reflexi la seva essència i procedeixi segons el que li dicta el cor. Només així lluirà el seu somriure més brillant.

Qui soc?...

2007-09-29T01:55:00.000+02:00

"Qui ets depen de tres factors: d'allò que vas heretar,
del que el teu entorn va fer de tu, i, sobretot,
del que tu has fet del teu entorn i de la teva herència,
amb la teva lliure elecció"

Aldous Huxley

Meditació per caminar

2007-09-24T18:00:00.000+02:00

Dóna'm la mà.
Caminarem.
Tan sols caminarem.
Gaudirem del nostre passeig
sense pensar si arribarem enlloc.
Caminarem en pau.
El nostre caminar és un caminar de pau.
El nostre camí és un camí de felicitat.

Aleshores aprendrem
que no hi ha un camí vers la pau;
la pau és el camí;
que no hi ha un caminar vers la felicitat;
la felicitat és el camí.
Caminem per a nosaltres.
Caminem per a tothom.
Sempre donant-nos la mà.

Camina i toca la pau en tot moment.
Camina i toca la felicitat en tot moment.
Cada pas et porta una flaire d'aire fresc.
Cada pas fa néixer una flor sota el teu peu.
Besa la terra amb els teus peus.
Dibuixa a la terra el teu Amor i la teva Felicitat.

La terra romandrà més segura
si sentim prou seguretat en nosaltres mateixos.

- Meditació del Mestre Zen, Thich Nhat Hanh -

Em cau la baba...

2007-09-22T19:30:00.000+02:00

Et desitjo milions d'instants de felicitat,
preciosa Júlia!

Alzheimer

2007-09-21T11:00:00.000+02:00

Alzheimer
Aquest és el nom del meu rival.
Qui t'allunya de mi.
Però com si es tractés d'una altra dona
envaint-te el pensament, lluitaré
per defensar un minut d'amor.

I si cal, aprendré, com tu,
a acariciar la seva pell,
a endinsar-me en la boira del desvari.
A compartir-te.-Cèlia Sànchez-Mústich-

El meu pensament avui, Dia Mundial de l'Alzheimer, per tots aquells que, dia a dia, defenseu cada minut d'amor, cada instant compartit amb aquell ésser que estimeu, acompayant-lo amb tendresa i estima pels àrids camins vers l'oblit.

Molta força!

Noms escrits al mar...

2007-09-20T01:15:00.000+02:00

...i per sempre al cor
setembre 2007

Au revoir!, vacances...

2007-09-13T13:15:00.000+02:00

- Ufff!, estic desesperat!, fa una setmana que he acabat les vacances i no sé com podré aguantar fins l'any que ve.

- Ui sí noi... i a més, aquest any, amb això de l'11 de setembre, ens han ben estafat un pont! Mira que posar la Festa Major de Sabadell la segona setmana i no la primera com cada any...

- Doncs jo, com no guanyi l'Euromillón, me'n vaig a viure sota un pont! No sé com pagaré el viatge que acabo de fer i tot el que he comprat tirant de VISA. Hem tornat amb tres maletes més de les que ens en vàrem endur!

- Uf!, jo ja estic mig malalta! Quinze dies de feina i és que mataria el meu jefe! No hi ha qui l'aguanti! Se'm fa dur llevar-me als matins. I heu vist com cauen els ponts i les festes aquest any? És horrorós!, aquests de l'Hola són els únics que viuen bé!...

Tants bufecs, tantes queixes, em van fer marxar de l'establiment donant gràcies al cel per gaudir d'uns rinxols tan poc complicats que em faciliten breus i espaiades visites a la perruqueria.

Vaig creuar la porta de sortida, una mica remoguda, per la sinceritat que semblava desprendre's d'aquells consternats planys, però alhora, sentint-me privilegiada per no haver fet de les vacances, les festes i els ponts, l'eix fonamental per sentir-me feliç.

Mentiria si digués que no m'encanten les vacances, que no les intento aprofitar al màxim quan les visc. Gaudir al màxim dels dies festius, desconnectar de tant en tant de la nostra quotidianitat, ens renova i ens carrega les piles, però crec fermament que això no s'hauria d'erigir com el motor impulsor de les nostres vides.

És cert que les coses no surten cada dia com un vol, les obligacions, les responsabilitats, les exigències pressionen amb nervi. A voltes, sen's encaren situacions ben difícils de digerir, moments dolorosos que ens poden fer sentir ganes de fugir.

Com canvia, però, la forma d'afrontar els moments menys brillants, quan el nostre dia a dia no està mancat d'il.lusions i de somnis, quan és troben propòsits i motivacions per viure i avançar, quan es fa el que s'estima o s'intenta estimar allò que es fa, posant-hi el cor, malgrat no sigui el que més t'agradi.

Quan a les nits recolzo el cap al coixí i estiro les cames, sentint-les més d'un dia ben cruixides, sé que soc on vull ser, percebeixo que m'agrada la vida que m'he anat traçant. El meu motor de vida no depen del combustible d'unes vacances ni de les festes de guardar.

Vencent pors, realitzant canvis necessaris, valorant l'abundància constant d'instants preciosos que la vida ens acosta, posant el cor en allò que fem, estimant.., no ens caldrà deixar la nostra felicitat en mans d'uns dies de vacances a l'any...

Agost d'Aigua...

2007-09-04T01:00:00.000+02:00

Pensant-t'ho bé, he viscut un agost, ben passat per aigua. Això sí: un mes preciós!

Les vacances i l'aigua m'han omplert de força i energia, així que: a treballar!! ;-)

Bon setembre!

2007-07-28T04:00:00.000+02:00

Fins setembre...

Que passeu un agost preciós!

Bombolla...

2007-07-20T14:30:00.000+02:00

Us vaig retrobar una nit sense lluna, un xic massa fugissera, com acostumen a ser les nits precioses. La vostra màgica metamorfosi transformà la foscor en Clar de Llunes...

I sabeu, bombolles? la vostra essència va arribar-me molt endins.

Des d'aquella nit, intento atrapar amb més anhel els moments, perquè com m'heu xiuxiuejat, el temps s'esvaeix escorredís, efímer vers una irrepetible existència.

Vull acariciar amb més passió la felicitat, intentant viure cada instant com únic, perquè, com m'ha assenyalat el vostre esclat, només posseïm el moment present.

Desitjo mostrar-me molt més atenta a la delicadesa, a la subtilitat, a la suau fragilitat, saber apreciar el que, tot i ser efímer, ens regala una extraordinària bellesa.

Guardeu-me el secret; he posat sota el coixí una bombolla de colors, perquè m'acaroni els somnis. Entraré dins la seva pell d'aigua, i serà per sempre més, la meva torre d'ivori, l'abric que asereni i ompli d'harmonia el meu son.

Gràcies per la meravellosa nit ;-)

2007-07-15T23:00:00.000+02:00

"Cada home tan sols té una vocació genuïna:
trobar el camí cap a si mateix"

Hermann Hesse

2007-07-10T02:30:00.000+02:00

Avui pot ser un gran dia...

2007-07-07T03:15:00.000+02:00

Dia 7...
del mes 7...
d'un any que acaba en 7...

Fa temps que no parlava de numerets i avui, dia en que els meus "7" són tan presents, em fa gràcia escriure quatre ratlles.

Segons la Numerologia Tàntrica, el 7 és un número molt poderós, posseeix una vibració amb un gran potencial. Simbolitza la capacitat de superació, d'elevació d'un mateix i d'obertura per recolzar i donar suport.

És un número que ens facilita mantenir la serenitat, passi el que passi, ens ajuda a connectar amb el nostre interior, fent-nos sentir en pau amb nosaltres mateixos, amb seguretat interior, éssent capaços de mouren's en qualsevol situació o problema.

El 7, ens ofereix la facultat de no deixar-nos influir per energies externes, siguin les que siguin, mantenint-nos sempre en el nostre centre. Ens fa sentir forts, segurs, amb voluntat i constància per resoldre els nostres propis entrebancs i poder ser al costat d'aquells que ho necessiten.

Avui, pot ser un gran dia per anar a un concert, per escoltar la música que més ens agrada o també per cantar (encara que només sigui a la dutxa). El número 7 necessita la música per elevar-se. Tant la música com el cant, obren el cor i aclareixen la ment, la millor forma per permetre que la nostra força interna sorgeixi i s'expandeixi brillant.

Avui pot ser un gran dia, ple d'energia i força. Connectem doncs amb la vibració del 7, i no tant sols avui!, no deixem que sen's escapi en tot el mes, en tot el que ens queda d'any. Si no desaprofitem la seva energia, ens sentirem amb el coratge per afrontar tots els canvis i la gran responsabilitat que, ben segur, ens demanarà el 2008.

2007-06-27T18:30:00.000+02:00

Tot cedeix davant la continuïtat d'un sentiment fort.

Cada somni acaba per trobar la seva forma;

hi ha aigües per desassedegar tota set,

i amor per tots els cors.

Gustave Flauvert

Estimar és meravellós, com també crec que ho és, sentir amor pel que fas, vibrar davant aquelles espurnes de somnis que van trobant la seva forma.

Avui sento un pessigolleig vibrant que neix al cor...

2007-06-22T19:30:00.000+02:00

Algunes flors només viuen uns quans dies.
Tothom les admira i aprecia,
com senyals de primavera i esperança.

Després moren, però ja han fet
el que necessitaven fer...

Elisabeth Kübler Ross

Passen els dies, prests, conformant les estacions, la Vida...

S'han marcit flors que ens han meravellat, no les oblidarem. Segur, però, que tot i que s'hagi fos la primavera, els nostres ulls embadalits, somriuran gaudint-ne d'altres igualment precioses...

Ja tenim ací altra vegada el flamant estiu, amb tota la seva força, amb tot el seu foc.

Visquem-lo al màxim! No deixem que sen's escapi cap dels instants que ens regala, i no oblidem acaronar amb freqüència el nostre Xin...

2007-06-16T13:30:00.000+02:00

"Passar per la vida amb el cor tancat

és com travessar l'oceà,

empresonats dins el buc d'una nau"

Dr. Alexander Lowen

Serem allò que vulguem ser

2007-06-12T18:00:00.000+02:00

No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l'esperança.

Serem allò que vulguem ser.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.

Miquel Martí i Pol- primer llibre de Bloomsbury

Espurnes dins d'un ou

2007-06-07T17:30:00.000+02:00

Sec vacil.lant, sense treure l'ull de l'interior de la closca que lentament es tanca sobre meu...

Un xic insegura, he jagut, intentant afluixar al màxim el meu cos nu, sentint com és tendrament acollit per un líquid sedós, càlid, ingràvid.

Se'm fa estranya l'absència d'estímuls sensorials, la manca de gravetat, la desaparició de la percepció del líquid sobre el que suro. Em sorpren el so de la meva respiració que flueix dins i fora del meu organisme.

Resto immòbil i el meu cos deixa de tenir pes, no el sento un cop l'he aconseguit relaxar. Ara, però, la meva ment s'erigeix més present que mai, encetant un accelerat passeig per infinitat d'idees i pensaments.

Acompanyada únicament per la foscor i el silenci, isolada dins d'un espai que em fa sentir com si hagués retornat a l'úter matern, em trobo de cara a la meva nena interior.

Afloren un munt d'emocions d'aquella criatura reblerta d'inseguretats i pors; observo que no han desaparegut del tot encara... Apunta la consciència d'aquell ésser que necessitava i necessita a voltes tenir-ho tot controlat, protegir-se, confiar...

Passo gairebé la meitat del temps que se'm permet romandre dins l'ou, flotant entre sensacions oscil.lants, brillants i fosques.

A la fi, però, aconsegueixo acallar el diàleg desbridat de la meva ment. M'acarona un pessigolleig especial i una sensació d'alegria flueix pel meu cos distès. Sento pau, molta pau...

El so d'una preciosa música d'ocells i d'aigua, m'anuncia, que en breu s'obrirà la closca i sortiré. Reflexiono uns instants sobre l'estona viscuda ací.

M'ha costat molt confiar en l'espai. S'han esmunyit minuts que ara m'agradaria tornar a atrapar, i penso, que si tinc una altra oportunitat d'entrar a una cabina de flotació, serà molt diferent.

Em somric, pensant que sovint el nostre comportament en el món real no s'allunya massa del que he tingut en aquest petit microcosmos.

Ens passem mitja vida dubtant, desconfiant del medi en el que ens trobem. No ens atrevim a deixar-nos anar, a confiar. Ens omplim de tensions, de pors, ens mou una necessitat imperant de controlar-ho tot.

I quan en som conscients, quan volem corregir comportaments i tornar a viure allò que s'ha escapolit inexorablement, o tenim forces arrugues al rostre, poca força per lliurar als nostres desitjos i somnis o potser no es presenta mai més allò que deixàrem perdre.

De totes formes, diuen que mai és tard per canviar la nostra manera de mouren's per aquí i aprofitar tots els instants de felicitat que puguem. Tal vegada, ni tan sols sortirem de l'ou de la Vida, a l'abrigall d'una música d'ocells i d'aigua...

El segon dia flotant va ser molt, però que molt millor... :-)

Creativitat i Vida

2007-05-26T00:15:00.000+02:00

"Existeix en tot organisme, incloent l'home, una corrent subjacent que es mou vers la realització plena i constructiva de les seves possibilitats inherents, una tendència natural al creixement. Aquesta corrent pot ser reprimida, però no se la pot destruir sense arruïnar tot l'organisme".

Carl Rogers

Avui pensava com n'és d'important, prendre consciència de la nostra força creativa, del nostre poder interior constructiu i alliberar-los...
No els reprimim, ens hi va la Vida.

Cristalls

2007-05-24T01:15:00.000+02:00

Fins i tot congelada... és preciosa

2007-05-17T01:00:00.000+02:00

Elixir d'eterna joventut

2007-05-08T01:50:00.000+02:00

La joventut no és un periode de la vida, és un estat de l'esperit, un efecte de la voluntat, una qualitat de la imaginació, una intensitat emotiva, una victòria del coratge sobre la timidesa, del gust per l'aventura sobre el desig de confort.

Un no es converteix en vell per haver viscut un cert número d'anys: un envelleix quan ha desistit del seu ideal. Els anys arruguen la pell; renunciar al propi ideal arruga l'ànima. Les preocupacions, els dubtes, els temors i les desesperances són els enemics que, lentament, fan inclinar-nos cap a la terra i convertir-nos en pols abans de la mort.

Jove és aquell que s'estranya i es meravella. Ell pregunta com el nen insaciable: i despres? Ell desafia els aconteixements i troba alegria en el joc de la vida.

Ets tan jove com la teva fe. Tan vell com el teu dubte. Tan jove com la teva confiança en tu mateix. Tan jove com la teva esperança. Tan vell com l'abatiment.

Romandràs jove mentre et mantinguis perceptiu. Receptiu a la bellesa, a la bondat. Receptiu als missatges de la natura, de l'home i de l'infinit.

Samuel Ullman

El drac és ben viu!

2007-04-25T18:00:00.000+02:00

A moltes de les cultures europees, el drac és el símbol per excel.lència del Mal, de les forces descontrolades de la natura, fins i tot una manifestació del mateix diable.

En els mites cristians, és l'enemic contra el que lluiten els cavallers, una bèstia a qui s'atribueixen els mals de les collites (sequeres, inundacions), del bestiar domèstic (desaparicions, epidèmies), en definitiva, un animal al que s'ha de tèmer i contra el que cal lluitar.

Potser perquè ja de petita, Paf, el drac màgic de la cançó que vivia al fons del mar, m'inspirava molta tendresa, o perquè em meravellen estèticament les representacions orientals d'aquesta criatura, vull imaginar que el pobre animaló, una Diada més, ha aconseguit escapar de la llança del cavaller Sant Jordi i és ben viu.

No ho puc evitar: m'encisa el drac! i prefereixo la concepció xinesa que veu el "long" com un animal espiritual, la més celestial de totes les bèsties.

Ell representa la màxima saviesa, el poder i la força; simbolitza la benevolència, el coratge, la decisió, i encarna la prudència i la perseverança. El drac personifica l'esperit del canvi o de la regeneració.

Crec que no ens cal emprendre dures caceres per empaitar dracs externs. Si existeixen, penso que som nosaltres mateixos. Que bé ens aniria trobar i dominar el drac que habita dins nostre...

Per què no concentrar-nos en fer ressorgir les seves qualitats més brillants, la força, el coratge, la saviesa, la benevolència, elements que ens donaran el poder de portar la nostra vida per on volem?

Per què no dominar-lo en els seus aspectes més febles, vencent les pors, les indecisions, l'Ombra que ens limita i ens impedeix moltes vegades trobar el veritable sentit de les nostres passes i portar a terme els nostres anhelats somnis?

Com diu una màxima del Tao: "Si vencem els altres, som forts, si ens vencem a nosaltres mateixos serem realment poderosos"

>Paf era un drac màgic

2007-04-17T01:45:00.000+02:00

I és bo també d'assaborir els instants

de quietud total, perquè el silenci

és l'aigua de paraules que concreta

l'entrellat subtilíssim del poema.

Eixarm de la vida senzilla. Miquel Martí i Pol

2007-04-04T19:00:00.000+02:00

Les paraules no poden portar mai en si mateixes la bellesa d'un arbre; per comprendre'l, l'hem de veure amb els nostres propis ulls.

El llenguatge no pot captar la melodia d'una cançó; per comprendre-la, l'hem d'escoltar amb la nostra pròpia oïda.

Hua Hu Ching. Lao Tse

Espurnes de Primavera

2007-03-24T15:52:00.000+01:00

Jogassera aquest any, la climatologia segueix fent de les seves i ens brinda el fred que gairebé no s'havia deixat sentir a l'hivern.

Si no fos per les dates i l'espurneig de precioses flors que fa moltes setmanes vesteixen majestuosament la natura, seria difícil percebre que ha arribat la Primavera.

La Teoria dels 5 Elements, base de la Medecina Tradicional Xinesa, assenyala que amb el canvi d'estació, hem deixat enrera l'Aigua que regia l'hivern i hem entrat de ple a l'element Fusta de la Natura. És temps de renaixement, de creixement sobtat, de despertar i d'expansió.

El Fetge és l'òrgan que pertany a la Fusta, a la Primavera, al Vent. Funciona acoblat a la vesícula biliar i ara, en aquesta estació, treballa al màxim. Els ulls, el connecten amb l'exterior del nostre organisme, i les llàgrimes i la bilis són els fluids corresponents. El color verd concorda amb l'estació i la seva visualització ens pot facilitar l'equilibri.

S'atribueixen al fetge, més de 500 funcions vitals. La Medecina Tradicional Xinesa valora en especial el seu paper de comandament, d'exercir la seva autoritat, acumulant i dirigint la Sang. Un mal funcionament d'aquest òrgan, pot conduir a l'estancament del "Chi"(energia) i finalment de la Sang.

Músculs, tendons, ungles i ulls corresponen al fetge. Si el fluxe de sang i "chi" no és l'adequat, si s'estanca, els músculs i els tendons es fatiguen fàcilment, poden produir-se espasmes i dolors musculars, vertigen, es debiliten les ungles i és fàcil que apareixin problemes oculars.

Emocionalment, quan l'energia del fetge es desequilibra, la persona s'indigna i enutja amb facilitat. Igualment s'afirma, que la ira causa un ascens patològic del Chi i de la sang i també la seva dispersió. És per això que es diu: "la ira destrueix el fetge".

Atents doncs aquesta primavera a les nostres enrabiades, no endurim el fetge "com una pedra"!

Aserenant-nos, sentint-nos en pau amb nosaltres mateixos i amb els altres, sostindrem la fluïdesa del nostre Chi, de la nostra sang, mantindrem l'equilibri de les emocions i la nostra claredat de judici.

Amb un fetge equilibrat, les nostres decisions seran fermes, la visió clara i l'acció resolutiva. Desenvoluparem fàcilment, l'impuls i la habilitat d'adaptar-nos, millorant la nostra capacitat d'afrontar el que ens acosta la vida.

Em fa gràcia la relació entre frases que he sentit des de sempre, com: "treure la ràbia pels ulls", "plorar de ràbia", "treure sang pel fetge", "sang i fetge",.. i tots aquests conceptes i relacions de la Medecina Tradicional Xinesa.

També, molts han escrit sobre la Ira i els seus efectes...

"El que domina la seva ira, domina al seu pitjor enemic". Confuci

"La ràbia, és una ràfega de vent que apaga la làmpara de la intel.ligència. Robert Ingerssoll

"L'èxit i el fracàs depenen de la saviesa i la intel.ligència, que mai no poden funcionar apropiadament sota la influència de la ira". Dalai Lama

"Jo et castigaria, si no estigués ple de ràbia". Refrany

"La ira, si no és refrenada, és freqüentment més danyina per nosaltres que la injuria que la provoca". Sèneca

"La ira no ens permet saber el que fem i menys encara, el que diem". Arthur Shopenhauer

"La ira amb la bogeria llinda". Refrany

"El que comença amb còlera, acaba amb vergonya". B. Franklin

"Cada cop que la nostra ira descarrega, vindrà a caure ben segur, sobre nosaltres mateixos". William Penn

"Si ets pacient en un moment de ràbia, escaparàs a cent dies de tristesa". Dita xinesa

Crear

2007-03-16T11:00:00.000+01:00

No importa si pintes,
si esculpeixes o fas sabates;
no importa si ets jardiner o granjer,
pescador o fuster.

El que importa és:

Estàs posant tota la teva ànima en
allò que estàs creant?

Osho