Du Fu
MIRANT L'AIGUA DES DE LA BARANA
DEIXO VOLAR EL MEU COR
Lluny de les muralles, en una ampla barana,
sense aldea que la destorbi,
la mirada arriba lluny, molt lluny.
Les clares aigües del riu gairebé sobreïxen la llera.
Conclou la primavera,
i els serens arbres són plens de flors.
Entre una pluja,
els peixets apareixen,
i el vol oblic de les orenetes
al paire de la suau brisa.
A la ciutat, cent mil llars,
aquí dues o tres famílies.
(Du Fu 761, a Chengdu)
Un dels més de mil poemes, del considerat millor poeta clàssic xinès. El va dedicar a Chengdu, capital de la província de Sichuan,
on va alenar uns quants anys de la seva vida
A la ciutat, hi ha un preciós parc, dedicat a ell. Somnio poder-hi passejar alguna tarda d'aquest agost, contemplant els bambús que l'embolcallen, deixant-me acaronar per la suau brisa que va inspirar al poeta.
Maite Fruitós 10:30 p. m.
9 Comments:
Aviat el somni esdevindà real...
A tocar de mà el tinc ja, borinot...
Gràcies per fer-me sentir que compartiu amb mi, la il-lusió d'aquest somni. El correu que m'has enviat és preciós, de veritat. Xièxie :-)))
El poema en si mateix es com una brisa...
Sí eh molib!
Clar, pur, humil, senzill...
Aquella simplicitat neta que fa que el cor senti i vibri quan se'l deixa volar.
un petonet
Si llegir el que ens ofereixes de bell antuvi és ja un plaer màgic, subtil i eteri, què no serà viatjar amb tu durant tots aquests dies... ho saps, oi, que els que des d'aquí et llegim amb fruïció també emprendrem un vol llarg i llunyà d'aquí a pocs dies, viatjant en silenci a recer de les teves paraules?
Se'm fa difícil trobar la manera adequada de dir-te bon viatge, perquè més que un viatge és un... retorn? O potser una arribada? Els teus passos no enganyen, myt, cada dia que passa mésa ferms i perdurables, com la cultura immemorial que tan adores, i que t'omple de pau.
Que hi facis una bona i fructífera estada.
:-)
I molt acollidora, la casa dels teus somnis.
Quina il·lusió....
Ai anonymous, quin comentari més preciós! M'has deixat sense paraules a l'alçada del que expresses...
Un somriure d'emoció
idril xiqueta, que em poso toveta, toveta... :-)
Ostres, això no eh!
Bé, pensarem a la tornada en l'adopció. Potser que abans de marxar esborri aquest post, no sigui que captin les paraules màgiques i la policia xinesa em vingui a buscar al ciber ;-)
Un petonet\
Arthritis Aidsdubai holiday
Publica un comentari a l'entrada
<< Home