Vaig citar-me amb un àngel...

... o com potser el definiria un amic (que en sabria escriure mil coses més precises i boniques que jo), amb "un Déu".

La cita era un d'aquells petits somnis, que potser molts no entendrien com a tal, però, sempre he pensat que un somni no cal que sigui gran per generar-nos espurnes d'emocions. Les papallones de la il•lusió es gronxaven dins meu, forces dies abans de l'anhelada cita amb el querubí...

Ens trobarem la passada nit de diumenge a Barcelona. En pocs minuts, vestint la seva poesia, el seu univers íntim, els seus ideals filosòfics i geopolítics, amb una seda acústica preciosa, Sílvio Rodriguez, va omplir l'espai amb la màgia de les emocions i dels sentiments, amb les cançons del seu bellíssim darrer disc, "Cita con Ángeles".
Em va seduir amb el seu present, carregat de força i d'humanitat i amb el seu passat, eternament viu. Tots, l'acompanyàrem amb les nostres veus, amb els nostres cors, vibrant amb el seu “Ojalá”, “Te doy una canción”, "Casiopea", "Rosana", "Sueño con serpientes"...

Per tu, un altre àngel que segur que d'alguna forma,
volaves per allí...

"Hay hombres que luchan un día
y son buenos.
Hay otros que luchan un año
y son mejores.
Hay quienes luchan muchos años
y son muy buenos.
Pero hay los que luchan toda la vida:
esos son los imprescindibles."

Bertolt Brecht