Ei, Maite...quina sorpresa tan agradable: de tant en tant m'hi vaig connectant amb l'esperança de retrobar-hi algun dia, de 9, les teves paraules. Justament ho vas escriure el passat cap de setmana, mentre era a la Bartra, on et retrobes amb aquest temps que no té hores: vaig tornar increïblement nova!!! Un petonàs ;-))
Quan el rellotge porta força temps aturat és difícil tornar-lo a engegar i que vagi a l'hora. Ni el 9 ni el 11 han estat gaire propicis, de vegades manen circumstàncies externes. Cal fer el que cal fer sense queixar-se.
Joana, preciosa! mmmm que bé deslliurar-nos una mica de la pressa...
M'ha fet il.lusió retrobar-te per aqui. Passaré per la teva caseta quan tingui una estona, segur que segueix destil.lant la mateixa força i bellesa de sempre.
10 Comments:
Temps plens de VIDA, al cap i a la fi.
Una besada molt grossa! ;-)
Hehe Cat! pensava que no hi entrava ja ningú, tan abandonadet com tinc el blog...
I tant que són temps de vida! Un petonet a l'altre costat del mirall :-)))
Ei, Maite...quina sorpresa tan agradable: de tant en tant m'hi vaig connectant amb l'esperança de retrobar-hi algun dia, de 9, les teves paraules.
Justament ho vas escriure el passat cap de setmana, mentre era a la Bartra, on et retrobes amb aquest temps que no té hores: vaig tornar increïblement nova!!!
Un petonàs ;-))
Ei preciosa, hehe de tant en tant m'agafa enyorança d'aquesta caseta, ja veus... ;-))
Com me n'alegro, d'aquesta tornada que em comentes!!! hehe ja m'explicaràs eh!
Una abraçada immensa. Muàaa!
Hi ha temps que no són temps de rellotge, són temps sagrats, profunds, interiors, temps de l'ànima, impregnats de significat...
I així talment i tan ben dit, no cal preguntar-se pels llargs silencis :-)
Aquests temps a la tardor sembla que els pots caronar sense pressa...
Molts records Myt!!!! i bentornada a aquesta finestra!
Quan el rellotge porta força temps aturat és difícil tornar-lo a engegar i que vagi a l'hora. Ni el 9 ni el 11 han estat gaire propicis, de vegades manen circumstàncies externes. Cal fer el que cal fer sense queixar-se.
Hehe Martí,
Els silencis, el yin de la comunicació. A través d'ells, cobren més sentit i valor les paraules...
Una forta abraçada :-))
Joana, preciosa! mmmm que bé deslliurar-nos una mica de la pressa...
M'ha fet il.lusió retrobar-te per aqui. Passaré per la teva caseta quan tingui una estona, segur que segueix destil.lant la mateixa força i bellesa de sempre.
Una forta abraçada
Ostres borinot, quina il.lusió, quan de temps!!!
Sovint manen les circumstàncies externes, i cal acceptació i fluir
amb elles, no et sembla?
Desitjo de tot cor que aquest 10 que s'apropa sigui molt més propici. El 10 era important per tu, recordes? ;-)))
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home