Espurnetes de tai txi
Ahir res de Maremagnums, aules o parcs sabadellencs...
He sentit en molts moments, sensacions precioses quan practico tai txi a la meva terra, però ahir no us podeu imaginar els instants tan màgics que vaig viure.
Arribàrem quan ja queia la tarda, a l'increïble parc dedicat al poeta Du Fu. Un espai farcit de majestuosos bambús, acaronat per un riu amb mil.lions de carpes xineses de vius colors saltant per tot arreu, i al cap de pocs minuts, sense saber massa com, em vaig trobar fluint, movent-me amb una cinquantena de xinesos tots uniformats i cerimoniosos.
Crec que els meus ullets desprenien tantes espurnetes d'il.lusió que els peixets encara feien mes saltirons sobre les nítides aigües...
(un agraïment molt especial al guardià de la meva caseta, per aquest oferiment de publicar des de Catalunya les meves espurnes de somnis)
Maite Fruitós 8:30 a. m.
2 Comments:
No saps la ilusió que tinc en saber que estar complint el teu somni. Quina enveja sana saber que estàs practicant tai xi en el país d'origen.
Saps que últimament estic d'un "vago" horrible però en llegir la teva nota m'has encomanat molta energia que avui entre preparatius (nosaltres també marxem) potser em marco una de 13. Per començar. A la teva salut.
Petons, abraçades
Hahaha gaviota preciosa! I una de 108 no estaria gens malament eh!
;-))... Segur que les vacances et faran recobrar tota l'energia, la voluntat i l'entusiasme que m'has mostrat durant aquests anys en que tinc la sort de tenir-te com alumne.
Un petonet i bon viatge carinyet!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home