No em miris així carinyet...

...que m'arribes a l'ànima amb aquesta mirada de tendresa.

Avui, després d'alguns dies de plujes i de no veure el blau del cel, ha ressorgit amb força el sol i hem aconseguit alleugerir la calurosa tarda de diumenge, amb un passeig sota l'ombra dels immensos i tupits bambús del zoo de pandes, al nord de Shengdu.
Un magnífic treball el que s'està realitzant ací, en aquest centre de reproducció, per aquesta preciosa espècie en vies d'extinció. La majoria estaven molt adormits per l´hora i per la calor, però els més joves jugaven trapellament, fent-nos somriure.
Ai quina mirada! Com et facturava cap a Sabadell, bonic!
En 5 minuts us feieu inseparables amb la "Xula" i el "Xino" i fins i tot la Maria, et portava algún dia a la "Zona Hermètica" a moure el "body" que molta pràctica tindrà després de les seves nits d'agost voltant per les discos de Platja d'Aro.;-))

(un petonet dolcet pel dia del teu sant, Marieta. Aquest any em tens lluny, però ja saps que el meu cor i el meu pensament avui seran més que cap altre dia, amb tu. T'estimo)