Serà cert...
Els catalans tenim fama de "garrepes" i diuen que anem de "cara a la pela". El noi basc que estudia també ací, ja se n'enriu de nosaltres...
Portem uns quans dies a Xina, pagant per un suculent dinar o sopar, que mai ens podem arribar a acabar, uns 70 centims del nostre euro. Algun dia fent un gran esforç i demanant més plats dels que ens podem menjar, vi i cerveses, podem gastar uns 2 euros en un àpat.
Qualsevol preu ens sembla ridícul comparant-lo amb la nostra moneda; ens sembla que no gastem res i la veritat que quan arribi a Catalunya tot em semblarà molt, molt car.
Ahir, un dels dies en que menys calor va fer des que som ací, ens va sortir l'arrel catalana i quan anavem a agafar l'autobús per dirigir-nos al centre de Shengdu, varem deixar passar el que valia 2 yuans que porta aire acondicionat(20 centims) i esperarem el d'un yuan... Un yuan és un yuan! :-)))
Maite Fruitós 5:17 p. m.
2 Comments:
Espero que no t'escatimis una bona tassa de xocolata calenta a l'entrada de la tardor!
Molts petons, valenta viatgera del tatami, si el nostre cel tingués dos sols, serien els teus ulls que ens il.luminen l'esperit :-)))
hehehe anonymous. Mmmmmmmmm ja l'estic asaborint amb la imaginació que aquí la xocolata és horrorosa...
Celebrarem l'entrada a la tardor segur!
Ai quines cosetes que escriusssssss. Mira que saps que soc sensiblona eh.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home