Una nit a l'Òpera.

L'òpera ha sigut sempre un espectacle molt popular entre el poble xinès, així com entre els nobles i els emperadors.
Es fonen en ella, elements tràgics i còmics, tot barrejat amb cant, dansa i narracions poètiques. Amb un humor suau es reflexa i satiritza la societat, resultant al mateix temps, instructiva i entretinguda.
Visualment, fascina el vestuari i el color dels rostres pintats dels personatges, que simbolitza el seu temperament, qualitat, rol i destí. La cara vermella significa ponderació i representa la lleialtat i el coratge; la negra és neutral i suggereix vigor i intel.ligència; la blava i la verda tambe són neutrals i representen a herois dels boscos; la groga i la blanca són negatives i s'apliquen a homes astuts o malvats; la cara daurada i la platejada insinuen misteri i s'apliquen a déus i dimonis.
Els papers de l'òpera xinesa es divideixen per sexes, edats i bellesa. El Sheng és un home positiu, el Dan, una dona positiva; el Jing és un personatge masculí secundari, de caràcter franc i el Chou, un personatge humorístic i divertit. Cada paper té un maquillatge i un vestuari propis.
Pel color i forma del maquillatge, l'espectador entès, pot diferenciar fàcilment si el personatge és heroi o malvat, intel.ligent o neci, respectable o repugnant.

... Per fí haviem trobat un foradet per anar a veure una representació al centre de Shengdu, i va ser un vespre ben bonic.
Apart de la bellesa visual de l'espectacle en sí, altra vegada, molts centres d'atenció cridaven la meva mirada encuriosida: les elegants cambreres atentes a les nostres tasses de te, que no permetien que en cap moment es buidessin, els espectadors xinesos del nostre darrera en grupet jugant animadament a cartes en plena actuació, un bon nombre d'espectadors que havien accedit a rebre diferents tipus de massatges i les seves mirades semblaven volar molt més enllà de l'escenari. Fins i tot, no vaig poguer reprimir una fotografia a un dels espectadors al que li varen fer durant tota la funció una impactant i acurada neteja d'orelles. Li apropaven al pàmpol una espècie de diapasó vibrant i tot seguit procedien a la neteja amb uns palets amb unes plomes que semblaven les de la mona de Pàsqua, ben curiós!
Després de molts dies de semblar-nos que erem els únics occidentals a Shengdu,coincidirem allí amb alguns ullets com els nostres. Gairebé instintivament es produia al creuar les mirades, un somriure de complicitat.

(Em tornen a fer la punyeta els xinets amb el blog! Si abans no podia publicar, ara puc, segons he comprovat pel mail d'un amic, però no em deixen accedir a la pàgina i tampoc accedir als comentaris rebuts.
Si no contesto als que em feu algun comentari és per això, val? que no m'agrada deixar-los sense resposta. Ufff proven la meva paciència eh!)