Vaig sentir-me aprop del cel

La Muntanya Emei (Emeishan) s'alça, com una immensa pantalla vert maragda, al sudoest de la plana de Chengdu. El seu contorn, dibuixat a l'horitzó, evoca el rostre i les fines celles d'una donzella. D'ací li vé el nom d'Emei.
Un gran nombre de monjos taoistes i budistes han habitat aquesta muntanya, compartint les seves experiències sobre Qigong, Wushu, alquimia i medecina.
S'arribaren a edificar succesivament més de 200 temples o monestirs sobre una àrea muntanyosa de 50 km, convertint-se en un lloc sagrat.
Les tècniques marcials practicades a la muntanya Emei són denominades, de forma genèrica, "Emei Wushu". Barregen principis de les escoles de Shaolin, Wudang i d'altres escoles del nord.

Hem passat un cap de setmana ben especial, farcit d'admiració per tanta bellesa, riatlles i un grapat d'anècdotes desencadenades per la mala organització dels xinesos que ens van preparar la sortida, que en algun instant va fer trontollar els nostres estats d'ànim.
Els 12 catalans, barrejats entre una multitud de xinesos "dominguerus", fent una cua infinita, hem sigut en alguns moments l'atracció principal del lloc i tinc l'estranya sensació que per algún d'ells gairebé ha sigut més important fer-se la foto amb nosaltres que amb el Buda de Leshan, el més gran del món.
La veritat és que no he vist cap altra rosseta amb rinxols des que hem arribat a Xina i, tot i que diuen que els 40 és l'edat de la "dona transparent", ací em sento la Claudia Shiffer :-), perseguida per mosquits i "moscardons" orientals.
Tot i la intensa pluja que ens va acompanyar tot el dia d'ahir a Emeishan, gaudïrem de la increïble bellesa dels Temples Baoguo, Wannian, Fuhu, el Pavelló Qingyin, de les passarel.les de Fusta Heilongjiang i del passeig per la reserva de micos que se t'acostaven per prendre't tot el que portaves, si badaves.
Crec que mai a la vida havia pujat i baixat tantes escales. Dibuixades en un entorn on senties esclatar la natura amb tota la seva majestuositat, alçant els ulls, les veies perdre's cap a l'infinit i per un moment vaig sentir que era ben aprop del cel...