Espurnes de poesia
A la unió de dues ànimes lleials
no admeto impediments. L'amor no és amor
si sofreix canvis amb els canvis temporals,
si, mancat de favors, es vincla al desfavor.
Ah, no: l'amor és com el sempre immòbil far
que mira les tempestes i mai no es desfigura.
De cada barca errant és l'estrella polar
d'insondable valor i sondejada altura.
L'amor no és la joguina del temps, ni que l'esclat
de rostre i llavis mori sota la seva falç.
No s'altera l'amor amb la fugacitat,
sinó que sobreviu fins als dies finals.
I si això és un error i em pot ser demostrat,
jo no he escrit mai, ni cap home no ha estimat.
W.Shakespeare. Els Sonets
(He canviat el títol. Crec que la paraula que encapçalava el sonet deixava colar publicitat :-(( )
6 Comments:
Preciós Myt, i més preciós encara si es llegeix en veu alta. No et sembla?
Gràcies Clamence. Ai la veu, quin altre vehicle tan adient per anar cor enllà...
:-)
Preciós poema, carregat de veritats. Malgrat els segles passats des de la seva creació, i contràriament als iogurts (permet-me la comparança), el seu tema no caduca!
Una besada! ;-)
I si algú té com tu el do
de la paraula justa
i del moment precís per estampar-la
de cercar en els llibres
i de preconitzar-la
serà com tu, un poeta,
amatent, i silent
rera el jonc vincladís dels indecisos.
Hahaha ara em barreja l'amor amb els iogurts... (només podia fer-ho ella ;-))))
Cert nineta, el tema no prescriu i aquesta és la seva màgia.
Una besada
Ai ai ai usuari anònim.. algú com tu que deixa anar aquesta fina pluja de paraules precioses?
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home