"Kua"

Va ser una nit farcida de somriures i riures, de desentonats i trepitjats cants, que amb seguretat, fóren els inductors de la intensa pluja que queia sobre Shengdu quan sortiem a les 3 de la matinada del karaoke.
Li, amb un somriure preciós que no va desaparèixer en tota la nit dels seus llavis, lluïa amb elegància i orgull, en honor als seus nous amics occidentals, aquell vestit vermell, amb el que s'havia casat feia poquet temps...

Tot i que actualment, moltes noies xineses, pel seu desig d'occidentalitzar-se, no perden l'oportunitat de fer-se fotografies amb el típic vestit blanc de núvia occidental, no s'ha perdut encara l'ús del tradicional vestit de casament xinès anomenat "Kua".
La tela de fons, d'un roig preciós, considerat color sagrat i portador de bona sort i riquesa, acostuma a treballar-se amb brodats realitzats amb fils daurats i platejats, perles i altres detalls de pedreria.
És corrent trobar-hi les figures de l'au Fènix i el Drac, dues figures d'una importància rellevant a la cultura tradicional del país, contemplades com a portadores de fortuna i sort.
L'au Fènix, en xinès és "Feng Huang". Feng significa "ocell mascle" i Huang "femella". Feng i Huang volen en conjunt i simbolitzen l'harmonia matrimonial (també a les habitacions nupcials s'hi pot veure sovint pintures amb motius de l'au volant).
Hi ha una bonica llegenda d'amor sobre l'ocell. El jove Xiao Shi, molt hàbil tocant la flauta vertical de bambú, estava enamorat de Yu, una de les filles de Qinmugong. Amb el so de la seva flauta, Xiao, era l'únic capaç d'atraure l'au Fènix, la grulla blanca i d'altres ocells al jardí de la família, fet que li va fer guanyar l'estima de Qinmugong, accedint a que es casés amb la seva filla. Un cop esposats, Xiao va ensenyar a Yu a imitar el cant del Fènix i l'au, atreta per la bella melodia de la noia, baixava cada dia al seu jardí a protegir l'harmonia de la parella.
L'altre animal representat gairebé sempre a la tela del vestit, és el Drac, "Long" en xinès, representació de les forces de la natura, que porta l'essència de la vida en forma d'alè celestial. Té la capacitat d'exhalar "Chi" (energia vital) i és un símbol de protecció i de vigilància, capaç d'allunyar els esperits malignes, protegir als innocents i concedir seguretat.
A Xina, no és malvat com a la majoria de llegendes occidentals, on se'l considera un monstre destructor (fent referència a la nostra tradicional llegenda de Sant Jordi, per exemple, a Orient, el bo seria el pobre drac).
El drac oriental és la fusió de peix i ocell, cel i mar, cel i terra, orgull i noblesa, foc i aigua, la força vital dels contraris, que progressa en una lluita constant; una lluita que dóna com a resultat la pròpia vida, i inherent a aquesta, la saviesa.

Per cert... el vestit que portava jo a Húang Lóng Xï, tot i ser el tradicional Kua, era una disfressa, no malpenseu ara! però no em vaig poder ressistir a la compra d'una camisa de tai txi amb el brodat d'un drac preciós al Mercat de la seda de Beijing. Tot sigui pel "Chi" ;-)))