Serena i feliç, he obert els ulls...

"És bo viure, encara és millor somniar i el millor de tot és despertar"
Antonio Machado


Què agradable la sensació de despertar-me al meu llitet sabadellenc, amb la llum del primer raig de sol que entrava per la finestra, després de les gairebé 20 hores de viatge de retorn des del meu somni xinès!
Un mes realment preciós com a balanç!

Avui, des de la meva apreciada realitat, sé que tot el pòsit d'allò viscut es farà present en molts instants dels meus dies.
Abans de marxar, tenia clar que no volia un viatge d'esgotadores rutes i visites programades i, afortunadament, així ha estat, podent gaudir del que més em cridava de Xina: la gent i el seu dia a dia.
Des del campus universitari ens va ser fàcil ser acceptats i tenir accés a la forma de viure xinesa. Ens hem mogut pels seus espais quotidians, hem compartir les seves costums, les seves afeccions, la seva forma d'entendre la vida.
M'he impregnat de moments, de sensacions i sé que no podré oblidar molts dels instants viscuts, que per senzills, autèntics i sincers t'eixamplaven el cor.
Sempre recordaré el dinar a la casa d'una família xinesa, que per subsistir oferia menjar als estudiants que passàvem davant el seu portal. Aquell dia tenien el menjador plè, i com ens tenien estima, sense pensar-ho un moment, ens van netejar la tauleta de nit de l'habitació matrimonial i menjarem una delícia de fideus al costat del llit, envoltats dels seus objectes més íntims i personals, observats pel retrat nupcial penjat en una de les humils parets de l'estança.
En molts moments del viatge, sobretot al Tibet, he sentit que realment és injust quan a vegades no valorem el que tenim ací, quan ens enredem mentalment per coses insignificants, quan ens donem malviure per futileses.
M'ha arribat directe al cor la brillantor especial i màgica dels ulls d'infants, que no tenen ni una engruna del que posseeixen els nens occidentals d'ací, m'he amarat dels seus somriures acaronadors que feien fluir instantàniament els meus cap a ells, generant una tendresa que sempre guardaré com el millor regal que me'n porto de la Xina.

Avui em sento feliç d'haver despertat del meu somni i ser altra vegada a la meva privilegiada i preada realitat, entre els meus estimats.
Em conec i sé que seguiré somniant i no només quan dormi. Com Allan Poe, crec que aquells que somniem de dia som conscients de moltes coses que se'ls hi escapen als que somnien només de nit, així que m'haureu de seguir aguantant amb les meves engrunetes de somnis.