Un dels meus angelets xinesos...

Una de les amigues del viatge em preguntava avui: "quants nens has fotografiat finalment aquests dies?"
La veritat és que encara no els he comptat però en són moltíssims! Amb una mirada o un somriure em tenien el cor robat...
Aquest, ni em va mirar, però em va captivar, era preciós! Em provoca una tendresa especial i em fa somriure cada cop que me'l miro.
A poques passes de la mare caminava una xiqueta que no passaria dels 7 anyets...
Era una imatge encisadora tot i que no m'hi vaig apropar massa, per si l'angelet es decidia a disparar :-)))

Ben segur aquests dos fills són el resultat de les noves lleis vigents des de l'any passat, que autoritzen a les parelles urbanes a tenir, en teoria, un segon fill amb més de 5 anys de diferència respecte al primer, sempre i quan la parella siguin fills únics.
Els demògrafs xinesos reconeixen que sense l'intervenció del govern a la política de control de natalitat, avui en dia hi hauria 1.500 mil.lions de xinesos i no els 1.300 actuals. Creuen que un relaxament en aquest control significaria que cada ciutat ocuparia cada vegada més terres cultivables i es faria molt, molt complicat alimentar a la població.
Xina, però, té davant un dilema. Amb la caiguda de la tasa de natalitat, la societat envelleix. Creuen que confiar en l'intens creixement econòmic és un error, ja que el país envelleix més ràpidament que no pas s'enriqueix i s'enfronten a la pregunta de qui s'ocuparà dels jubilats...