Aprendre a navegar
"Tot allò observable pels sentits està sotmès al canvi i, en consequència, al moviment... existeixen cicles connectats de canvis... no es pot manar als vents i a les marees que cessin, però podem aprendre a navegar per corrents tortuoses si ens conduïm amb harmonia en els processos imperants de la transformació, i així fer front a les tempestes de la vida".
(Text extret de l'I Ching, el llibre més antic de la saviesa xinesa, que engloba el saber de les Lleis i Forces de la Natura i el coneixement profund de l'Ésser humà. L'anomenaven "el teixit invisible" donant a entendre que, a l'univers, tot està entreteixit o unit per una tela invisible als ulls, però no a la intel•ligència i al cor).
Maite Fruitós 12:00 a. m.
6 Comments:
I què observen el sentits, quan la mar és en calma? Penso sovint, que les tempestes de la vida són sobretot percepcions interpretatives de la realitat.
Seguint amb la metàfora, seria quelcom així com que les tempestes no són d'antuvi a la carta de navegació.
Ai, que m'embolico massa ;-)
*proposaria canviar "imperants de" per "inherents a" com ho veus? (torra... que sóc)
Dins la calma, segueix havent-hi moviment, però és un moviment suau, gronxat per la fluïdesa i la llum que ens permet una visió més nítida, més pura. Crec que la realitat que sen's traça a les nostres vides ben sovint ens fa trontollar, com bé dius tu per la nostra forma de percebre, d'interpretar, i en sacseja, com ho faria la més cruenta tempesta.
M'agrada la teva proposta de "inherent" substituint "imperant". De fet, penso que si estiguessim ben atents al mar en el que ens movem, si actuessim amb harmonia, els processos de transformació no serien ni tan durs ni tant "imperants", tan sols inherents, immanents ...
Ai que ho acabo d'embolicar jo... ;-)
Això, això... a embolicar-se ben embolicats amb una bona flassada, que les nits a alta mar són fresquetes! :-)
Seriosament. Sort en tenim de les travessies sense mala maror, que solen ser la majoria de les que emprenem. Sort en tenim, perquè els vents ens són favorables i empenyen la nau cap a bon port. Sort en tenim...
Però no sempre trobam el favor dels elements, també ens cal bregar contra el temporal, contra cada tempesta, contra cada gran onada que se'ns vulgui engolir la nau. Afortunadament no és sempre!
M'encanta mirar el Mirall, la mar... i em sembla que en sé el perquè!
Una besada! ;-)
Hehehe Caterina, ben embolicats que el "feng" o vent és a vegades pervers a alta mar i els cops d'aire són delicats de guarir...
Que els vents ens siguin favorables o almenys condescendents i que cada instant que ens sembli un enfonsament de la nostra nau, sigui succeït pel somriure de sentir la nostra força, la nostra essència, renovada.
Que la nostra estrella llueixi més que mai, enfilant un preciós viatge cara al vent.
Com deia en Raimon:
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
També donen "titulín" si aprens algun dia a navegar? :-DDD
Hahaha capità!
Em sembla que l'aprenentatge és llarg, molt llarg; diria que dura tota la vida doncs sempre hi ha nous mars que travessar, noves marees amb les que fluir, noves tempestes imprevistes que franquejar. Em sembla que si al final de la travessa algú et vol donar el "titulín" aquest ja no deus estar per masses romanços i deus pensar que són "papers mullats" ;-))
Publica un comentari a l'entrada
<< Home