Image hosted by Photobucket.com

16 d’octubre 2005

Dansa febril

Image hosted by Photobucket.com

7 de novembre de 1998. La febre causada per una grip d'aquelles que no s'obliden, em va fer agafar irreflexivament un paper i escriure trèmulament unes idees inconnexes. Passats uns quants anys, al reescriure-ho, han sorgit aquestes línies.

El rostre bullint. Sopor, letàrgia, tremolor, calfreds, brunzits eixordadors al cap, a l'oïda, uns ulls entelats per la febre...
Una figura desdibuixada s'agita davant la mirada enllorada d'aquella dona, manifestant-se d'aürt com la insòlita imatge d'un sabre de full ample i esmolat, dansant a l'aire, conduït per una llarga i pàlida ma.
A cada segon, els reflexes de l'acer adquireixen més nitidesa, més diafanitat i ella s'estremeix davant aquella exhibició de fiblats giravolts.
Amb l'esgrima de moviments oscil.lants però segurs, una munió de formes són traçades per l'arma gèlida. Es bat àgilment entre el que semblen dues forces oposades, balandreja entre la suavitat i la duresa, fluctua entre una circularitat onejant i l’estancament del cop contundent, rígid, fred.
El cor de la dona palpita cada vegada amb més força, talment com si un foc allí empresonat, després d'anys d'esclavitud, precisés un imminent alliberament, per propagar-se i deflagrar el metall del sabre fins fondre'l...

De cop, el dibuix descrit per l'arma, es concreta i d'una les seves cares, sorgeix un plugim de formes disharmòniques, simbolitzant la negativitat, la foscor, la por, la mort.. Com n’és de fàcil identificar-les, traçades per l'acer de les nostres visions més obscures!
El gir de l’arma però, s’inverteix, en un brunzit decidit, fent protagonista l'altra cara, la faç positiva, l'anvers brillant, que poques vegades deixem que llueixi a les nostres vides, que s'expressi plena de llum, d'harmonia, de positivitat, de coratge per afrontar el que ens toca viure.

S'ha fet clar davant els ulls de la dona, el símbol del yin i el yang, anomenat "Tai Chi" amb les dues forces complementàries, la negativa i la positiva, sempre oscil.lants, en tot temps inseparables!

En uns segons, se li ha presentat al davant la seva vida, la dels seus éssers més propers, la d'aquells que algunes vegades se li han acostat per explicar-li tristeses i com els maltracta la vida. Ha conscienciat quàntes vegades s'han arrelat tots plegats, immòbils, a la cara fosca, negativa que condueix a un patiment inútil, sense tenir en compte que des de la penombra es pot fluir amb força cap a la lluminositat i la claredat.

Aquella matinada, la dona va prometre's que quan es sentís a la cara fosca, enfocaria bé els ulls per veure l'altra pol de llum; va decidir que viuria i agrairia al màxim els moments lluminosos, acceptant aquells més punyents, ja que un dia o altre tornarien a oscil.lar vers moments dolços que la farien somriure.

16 Comments:

Anonymous Anònim ha dit...

Són sorprenents els descobiments que podem fer quan estem en aquell estat que tenim quan tenim febre o quan estem mig desperts mig adormits.

d’octubre 16, 2005  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Sí molib... Suposo que el fet de tenir la nostra ment, que no para mai, (mestres xinesos l'han anomenat el "cavall desvocat" o el "mono enbogit") en una situació de semi-descans no podent actuar al 100 % com ho acostuma a fer en els estats de plena consciència, fa que les coses que tenim dins, tota la informació que és en el nostre interior, sorgeixi amb més claretat.
El nostre cos és savi i, a vegades, ens "mana" descansar del ritme trepidant que portem amb una "paradeta fulminant" com pot ser la malaltia, per tal de recomposar-nos per dins o almenys d'escoltar-nos una mica.
Un petonet

d’octubre 16, 2005  
Anonymous Anònim ha dit...

Si la propera grip m'ha de guiar cap a l'estat de pau i lucidesa al que has arribat tu... passo de medicar-la.

M'has alentit la respiració, xica ;-)

d’octubre 16, 2005  
Anonymous Anònim ha dit...

Imaginau-vos, si escriu tan bé amb febre... com no ens ha d'agradar el que ens regala quan no en té?

Gràcies per tot, Myt... de cor!

Una besada plena de LLUM!

d’octubre 16, 2005  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Ai com te'n recordaràs de mi quan agafis aquesta suposada grip!
Esperem que no vingui aquest any encara que no tinguis tanta pau i lucidesa ja que em xiularan les orelles quan estiguis pensant en un anti-tèrmic i recitis el mantra "pau i lucidesa, pau i lucidesa.." ;-)))
Xic, xic, moltes vegades haig de recordar el que va prometre la dona del post. És dificil a vegades eh :-) Un petonet

d’octubre 17, 2005  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Hehe Caterina, mira que sou exagerats eh! Jo sí que gaudeixo d'una bona colla d'amics ací que escriviu meravelles...
Gràcies a tu altra vegada i ja saps què toca oi? Mirar ben fixament el pol de llum quan calgui. :-))
Una besada!

d’octubre 17, 2005  
Blogger Patrícia ha dit...

I estaves malalteta bonica?... no vull ni pensar què faràs quan penses que t'abraça la inspiració...

Espere que estigues milloreta, t'envie un beset. :)

d’octubre 17, 2005  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Hahaha idril. Si et fixes en la data que encapçala el post era l'any 1998. Fa uns quants dies eh i per sort una grip no acostuma a durar tant de temps ;-)))
Estic ben boneta, carinyet, gràcies pels teus desitjos :-))
Un beset preciosa

d’octubre 17, 2005  
Anonymous Anònim ha dit...

Ai el meu coll, que el veig volar amb tants giravolts!!!!!!
Un petó!

d’octubre 17, 2005  
Anonymous Anònim ha dit...

Myt, Myt, no descartis res, que amb això del grip aviari (per a nosaltres és en masculí) es deu propagar a la velocitat de "la lús", així que... vius i ungles!

;-)

d’octubre 17, 2005  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Hehehe yang, sort que la teva energia "yang" és forta i sabràs esquivar l'atac. ;-) un petó

d’octubre 17, 2005  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Uix no em facis pensar ara en agafar la grip aviària (o aviari per vosaltres ;-) ) que se'm posa la pell de gallina..
Vius i ungles? A esgarrapar toca? Ai quines expressions aquesta nineta de l'altra costat del Mirall!
Una besada

d’octubre 17, 2005  
Anonymous Anònim ha dit...

"Vius i ungles!": "Amb compte!"

Idò això! ;-)

d’octubre 18, 2005  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Ai senyor! Idoò això, començaré amb una dosi d'Echinacea Purpurea que activa el sistema de defenses... :-))
Una besada

d’octubre 18, 2005  
Anonymous Anònim ha dit...

"La millor defensa és un bon atac", digué algú...

;-)

d’octubre 18, 2005  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

;-)

d’octubre 18, 2005  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Image hosting by Photobucket