Interès operístic...
Avui, remirava les fotografies de Xina i una que no havia mostrat ací, m'ha dibuixat un somriure ben ample, al transportar-me per uns instants a aquella nit a l'Òpera xinesa de Shengdu.
Apart de la bellesa del que ens oferia l'escenari, els nostres ulls no podien parar quiets i ens sorpreniem a cada moment pel què observavem al nostre voltant, sense entendre massa quina concepció té el públic xinès del que és anar a veure un espectacle.
Els grupets de darrera nostre, no pararen de jugar animosament a cartes durant tota l'actuació i crec que no donaren ni un sol cop d'ull als actors o als cantants; un bon nombre d'espectadors amb els ulls closos per l'èxtasi del massatge que rebien, gairebé necessitaren ser despertats quan els actors es despedien.
Observeu la fotografia que vaig fer a un dels espectadors a qui li realitzaren durant tota la funció una impactant i diligent neteja d'orelles. Allí, desplomat sobre la cadira, poc semblava importar-li si els cantants afinaven o no les notes del llibret operístic o reconèixer pel color del maquillatge i les màscares, si entraven els bons o els dolents a escena.
Mirades absents, nul.la concentració, orelles taponades per palets amb plomes: tot un divertit panorama fora d'escena!
Us imagineu com reaccionaria alguna de les nostres dives occidentals davant aquest fervent entusiasme i apassionament del públic per la seva actuació?
El que no es pot negar és que a Orient saben relaxar-se... ;-)
Maite Fruitós 5:30 p. m.
10 Comments:
No és tan estrany que no parin atenció, que vagin a la seva... Aquí també hi ha carta classe de locals on hi actua gent --afeccionats, això si-- i ningú se'ls escolta... et sona haver-hi estat en algún? ;-)
Hahaha borinot i tant que em sonen aquests locals! Segur que hi ha afeccionats a qui tothom se'ls escolta tot i que a ells no els hi sembli, doncs s'ho mereixen, i d'altres que et fan recordar que t'has oblidat els taps per les orelles ;-))
Ara, em semblava increïble que davant un escenari farcit de colors, moviment, música i cantants professionals com una casa, hi hagués tants espectadors xinesos "passant" en absolut. Amb la quantitat de centres específics de massatges que hi ha, o amb la quantitat de grupets que juguen a cartes o a escacs xinesos al carrer, se'm fa una mica estrany que paguin una entrada que no era barata, per cert i menys pels seus sous. Pensant-ho, de fet potser formaven part de l'espectacle, doncs els occidentals varem tenir escenes divertides per tot el recinte.
Un petonet
Tu vas seguir tota la trama de l'espectacle? Em sembla que t'ho vas passar millor mirant al públic i fent fotos que amb l'Òpera :-)))
Però a veure a veure..... vas fer alguna foto als que actuaven? O hi havia el famós perruquer-massagista desenredaríxols fent hores extres per allí?
Ara en diuen òpera, ves per on.... ;-)))))))))
Ehem massatgista, tota tota, no...
Em vaig perdre alguna llagrimeta de la dama xinesa a la que havia abandonat l'amant però de veritat que tot el que passava fora de l'escenari era per mirar-s'ho. :-))
Hehehe r.viñas, un munt en vaig fer!,però ja vaig encapçalar el post del mes d'agost en que us parlava de l'Òpera amb una mostra i és que aquesta vista em va copsar.
Aissss que sospiro recordant el meu perruquer-massatgista... Si arriba a voltar per allí no sé pas si hagués vist cap escena. La perruquera de Sbd ja em desenreda els rínxols, ja, però no és ben bé el mateix, snifff ;-))))
Que bé hi sentiria després...
Una idea! Podries aplicar aquestes tècniques de relaxació que tant vas mirar quan ens deixes esgotats a la classe...
Segur que en sortir del local, va percebre totes les botzines dels cotxes, usuari anònim... ;-)))
Hahaha una! Ei que jo també quedo esgotada per fer gaires coses més eh ;-)))) Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home