Per què no fem les paus?
"Alivio de luto" és el nou disc del formidable poeta, urbanita i humanista fins el moll de l'os, Joaquín Sabina.
Crec que al seu recent treball, cada cançó s'expressa en el seu estat més pur i cada frase emprada està carregada de força, de tendresa i sensibilitat, de realitats i veritats "com una casa"...
M'ha fet gràcia la versió libèrrima de Sabina, d'una cançó de Leonard Cohen, que reflecteix en moltes de les línies, les dues forces "yin i yang".
Un cant a la pau, a la vida, exprimint amb aquest "fer les paus", la necessitat de fugir del concepte d'oposició per acostar-se al de complementarietat.
Pie de guerra
Están en guerra el hombre y la mujer,
el tonto, el listo, el gordo y el flaco,
el negro, el blanco, el debe y el haber,
Mesalina y el tío del saco.
Están en guerra el mambo y el hip-hop,
el ying, el yang, el pibe y el viejo,
Jeckyll y Hide, monsieur de Sade, Masoc,
Pilatos, la razón y el pellejo.
Ven a la guerra, túmbate de una vez
en mitad de la via.
Mientras la tierra gire y nade un pez
hay vida todavía.
En guerra están la baba y el carmín,
el duermevela y la pesadilla,
el chevalier y el puercoespin,
la extremaunción y las espinillas.
Están en guerra el cojo y el ciempiés,
los ascensores y el purgatorio,
mañana es vispera del día después
pasado flores en velorio.
Desde la Conchinchina hasta el Magreb
en Rolss Royce o en camello.
En cada esquina te
hacen páginas web
o te sellan un sello.
Están en guerra el fresco y la calor,
la calma chicha y la marejada
el ten con ten, la dicha, el resquemor
el almacén del todo y la nada
En pie e guerra el mártir y el desertor,
el tibio y el kamikaze,
puestos a desangrarnos tú contra yo,
¿por qué no hacemos las paces?
Están en guerra la sota y el as,
el espejo y el disimulo,
el hospiciano, el niño de papá,
el Einstein y el tonto del culo.
Yahvé, Mefisto, Buda, Cristo, Alá,
las solteronas y los maridos,
Bin Laden, Che Guevara, Supermán,
lo que iva a ser, la mierda que ha sido.
Ven a la guerra, túmbate de una vez
en mitad de la via.
Mientras la tierra gire y nade un pez
hay vida todavía.
Desde la Conchinchina hasta el Magreb
en Rolss Royce o en camello.
En cada esquina te
hacen páginas web
o te sellan un sello.
En pie e guerra el mártir y el desertor,
el tibio y el kamikaze,
puestos a desangrarnos tú contra yo,
¿por qué no hacemos las paces?
10 Comments:
L'haurem d'escoltar! Ara que no és de les veus que més m'agraden
Una abraçada
Tampoc és la meva "Vosss" preferida, però m'agrada la seva poesia i la música. Crec que els que sí l'aprecien, pensen que el caire desgarrat de la veu del cantant té bona sintonia amb tot allò que expressa
Hola Mayte,
feia dies que no entrava a la teva caseta i m'han sorprés gratament les teves últimes espurnes, sobretot les espurnes d'aigua que com tu dius obre les portes a col.laboracions espontànies que ajudaran a enriquir el teu doll de somnis vitals.
Fem les paus? i tant que sí; estem obligats a fer les paus si no volem que les guerres en esclafin i ens exterminin, com a éssers humans i fins i tot com a éssers vius. Sabina té aquest art d'escriure histories amb quatre idees i mil paraules que ens arrivan a l'anima amb una facilitat increïble, al menys en el meu cas; si a més li poses aquesta veu desgarrada i uns arranjaments musicals sencills i a la vegada potents, el resultat de moltes de les seves cançons es realment colpidor.
Cada dia m'agrada més la teva caseta, no defalleixis; crec que estas passant d'escriure les espurnes dels teus somnis a fer una recerca de la llum que ens envolta i que no tenim la oportunitat de aturnar-nos per a contemplar-la, ni tan sols imaginar-la.
Petonets
Des de 1964, cada 30 de gener té lloc als centres educatius de Mallorca el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP), creat i impulsat per Llorenç Vidal i Vidal, escriptor, pedagog i pacifista.
PAU... paraula senzilla i complicada alhora! El món seria molt més habitable si fos un recés de PAU, sense lloc per a les coses negatives. Si féssim les PAUs tot d'una en cas d'algun malentès. Si estiguéssim en PAUs sempre amb qui tenim al nostre costat. Si la vida estigués farcida d'una PAU octaviana, d'una PAU completa, d'una tranquil·litat absoluta. Si enarboràssim la bandera de la PAU. Si anàssim sempre en so de PAU. Si... Si... Si...
Ja call, ja call! Ja us deix tranquils i... en PAU!
Gràcies per deixar-me esbravar!
Una besada! ;-)
Ei Japs!, crec que has fet molt milor comentari tu que jo al post al descriure el treball de Sabina, moltes gràcies per enriquir-lo!!!!
Ja se't trobava a faltar per ací així que benvingut de nou. :-)))
Me n'alegro que et segueixi agradant la meva caseta i com tinc una bona colla d'amics una mica "massoques" i insistiu en que no defalleixi i no deixi d'escriure, aquí em teniu, treient espurnes (a vegades suant-les eh ;-), com dius, intentant cercar una mica de llum quan ens aferrem a pensar que només hi ha foscor, o el que sorgeixi sense objectius definits, així que miraré de tirar endavant aquest espai les estonetes que pugui.
Ah i no perdem la imaginació ni ens comformem a viure sense ella, que la vida perderia tots aquests colors preciosos que ens fan somriure quan la fem fluir.
Per cert, si t'agraden les espurnes d'aigua, la sala és oberta a noves obres, teves o d'algú que t'agradi ;-))
Un petonet
Hahaha Caterina! Ja t'imagino al 1964, una nineta cridant PAU, PAUUUUUUU.
Ho vares aprendre bé i aquí en veiem els resultats aconseguits. Ens en podries fer mil.lions de línies parlant de la PAU o de qualsevol mot amb el que t'identifiquis, com la NACIÓ per exemple ;-)))), no?
Que tinguis un dia farcit de PAU, i de somriures.
Una besada
Hola, rosseta!
El 1964 aquesta servidora devia dir "pa" (amb sobrassada, és clar!), "papà", "mamà", "nin", "ni-na" i alguna cosa més. I més que res, perquè en aquells dies de nina petita no devia ser gaire conscient de com anava el món (a hores d'ara crec que n'he començat a veure l'entrellat!).
Si deia "PAU" o no, no ho record, la veritat. Segurament si me n'haguessin explicat el significat hauria cridat aquesta paraula amb totes les meves forces perquè arribàs a tots els racons de la meva... NACIÓ! ;-)
Una besada!
Hola, rosseta!
El 1964 aquesta servidora devia dir "pa" (amb sobrassada, és clar!), "papà", "mamà", "nin", "ni-na" i alguna cosa més. I més que res, perquè en aquells dies de nina petita no devia ser gaire conscient de com anava el món (a hores d'ara crec que n'he començat a veure l'entrellat!).
Si deia "PAU" o no, no ho record, la veritat. Segurament si me n'haguessin explicat el significat hauria cridat aquesta paraula amb totes les meves forces perquè arribàs a tots els racons de la meva... NACIÓ! ;-)
Una besada!
Catxis! El crit de PAU deu haver estat estereofònic, que ha sortit el text dues vegades! HAHAHAHAHAH!
;-)
Hahaha Caterina.. és que t'emociones quan parles de NACIÓ dona... Que arribi aquesta PAU a la nostra i totes les de la terra, posats a demanar...
;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home