Què tal unes espurnes de suavitat?
Emeishan. Sichuan
"Al món no hi ha res més suau,
flexible i dèbil que l'aigua,
però per combatre allò més fort,
res la supera.
Forada fins i tot la roca més dura".
Lao Tse
Maite Fruitós 12:48 a. m.
12 d’octubre 2005
Emeishan. Sichuan
"Al món no hi ha res més suau,
flexible i dèbil que l'aigua,
però per combatre allò més fort,
res la supera.
Forada fins i tot la roca més dura".
Lao Tse
ALTRES ESPURNES
ESPURNES REGALADES
22 Comments:
Ara que ho penso l'aigua és com l'amor, no creus?
Ostres Clamence! pensant-ho bé, crec que no hi ha cap altra cosa al món que s'assembli més a l'aigua que l'amor.
L'emoció suau i plàcida de l'amor que acarona i omple cada racó de l'ànima, com ella; la força del sentiment, de la passió, del desig, a voltes del dolor, que ho invaeix tot com la tempesta més cruenta...
Què millor que balancejar-se en l'onada que et gronxa quan l'amor amara el teu espai? De fet, quan se sent, tampoc es pot fer altra cosa que deixar-lo fluir com l'aigua perque no s'estanqui i no es faci malbé...
Ui que m'enrotllooooooo! Encara donaria el tema per un bonic "post" a la meva caseta. Des d'ací una crida a tots aquestes animetes que veniu a veure'm, teixidors de belles plujes de paraules. A veure si us animeu a escriure'm alguna coseta sobre l'aigua i l'amor per fer un quadret per penjar a les parets de la meva caseta.. Un petonet suau, suau...
Ningú pot escriure millor de l'amor que aquell qui en sent la crida,
encara que sigui sota el mirall fugisser i cristal.lí del rierol que passa.
Escriu tu.... que nosaltres llegim :-)
Ui què bonic, usuari anònim!
Ja tinc el primer quadret per la sala "Espurnes d'Aigua":
"Ningú pot escriure millor de l'amor que aquell qui en sent la crida, encara que sigui el mirall fugisser i cristal.lí del rierol que passa". Li cercaré un bonic marc...
Llegeix, llegeix que escriure ja ho has fet ;-))))
Un petonet
Like a bridge over troubled water... de vegades!
Una abraçada!
Mira que bé! Fins i tot tindré la sort d'acollir artistes internacionals a la meva sala :-) Un altre quadret!:
"Like a bridge over troubled water"
Dansant entre el yin i el yang, le aigües sempre oscil.len entre les turbulències i la calma, nineta,però això els hi dóna vida.
Una besada
A igua, broll del pou interior,
I matge en l'altre reflectid A,
G rans d'arena, el que so M,
U nits, cantant el mateix s O:
A nhels eterns de sereno R...
Uf, ha costat, eh! ;-)
Ufff Nineta, quin acròstic més preciós per la meva sala! Aigua i Amor..
Gràcies pel teu regal. Sé el que t'ha costat i el tindré en un lloc privilegiat (com el meu iaio xinès, recordes? ;-)
Gràcies ;-)))
Tu ja t'hi esforces ja perque siguem com l'aigua quan ens movem fent tai chi. Pero, creus que les meves cames rigides com pedres algun dia semblara que es mouen dolçament? :-D
Hahaha rocadura!
Ja saps què diu Peter Yang, que jo dic molts dies com un "lloro" : "Repetició més repetició igual a perfecció". El tai txí és un abecedari que el cos ha d'integrar i només podem adquirir fluïdesa, fent molta cal.ligrafia, omplint fulls i fulls de lletres...
Aquest nom no imagino a quines cames corresponen però segur que exageres bastant ;-)). Seguint amb la paraula "Amor" que Clamence ha comparat amb l'aigua, estic segura que si hi posem amor a la pràctica, el nostre moviment, anirà adquirint la màxima suavitat.
Un petonet
Això mateix, Myt, que la "A" d'amor sigui majúuuuuscula!
;-)
Una "A" com una casa! ;-) Bon dia, nineta!
Si teniu dos minuts per llegir "la Contra" d'avui a la Vanguardia, comprovareu com la Myt és..... molt més que un tresor.
Llegiu, llegiu.... fins al final ;-)
r.b., això JA HO SABEM, oi?
;-)
1.- Escriure sobre l'amor és tan difícil com escriure sobre l'aigua... només es pot saber-ne l'essència mullant-s'hi.
2.- L'amor i l'aigua tenen efctes semblants sobre les persones. Tots dos sont font de vida i tots dos ens poden ofegar.
Bo-Ri-Not (S.XXI)
Hahaha R.B. sembla que els hi pagui comissió oi als de "La Contra" ;-)))))
L'havia llegit al matí i m'ha fet somriure al pensar en tots els que hem deixat anar aquests dies ací.
Un petonet
Ui mifan gràcies pels teus granets de mifan per decorar la meva "Sala d'Aigua"!
Sembles tot un laoshi xinès amb les teves sentències; ara que això "d'ofegar", més aviat seria el "desamor", no? o un amor per una dona molt grossa? (aix que dolent!!)
Un petonet
;-) Caterina. Gràcies tresoret...
No hi ha follets que se'n porti els "posts" Caterina... Acabo de veure els efectes dels aiguats i m'ha semblat bé, per respecte als afectats, retenir-lo, d'acord?
Gràcies pel comentari que hi havies fet ;-))) Una besada
Totalment d'acord... Tanmateix les aigües tornaran a fluir, acompassadament i lenta... com ha de ser!
Una besada!
És l'època del recolliment, de repensar i replantar els fruits del temps de la bonança. Un bonic poema per a un excel.lent bloc, on he arribat gràcies a un amic teu. Felicitats.
Sí tomàs, una estació ben especial. Si la sabem mirar amb ulls ben atents segur hi trobarem instants preciosos per viure. Gràcies per venir i per les teves paraules pel meu blog. Una abraçada i torna quan desitgis
Publica un comentari a l'entrada
<< Home