Redissenyant espais...
La visita al Buda de Leshan, el més gran del món, esculpit a les roques d'una immensa muntanya, ens havia deixat impressionats per la seva majestuositat, per la seva solemne bellesa...
Queia la tarda quan arribarem al lloc on fariem estada aquella nit, un hotelet ubicat dins un paratge feréstec, on la natura més salvatge esclatava amb força.
En obrir la porta de l'habitació, la disposició dels quadres, aplics, penjadors i d'altres objectes del mobiliari decoratiu em va semblar un xic descurada, doncs no hi havia cap element alineat ni ben disposat.
En aquell primer reconeixement del dormitori, abans de baixar a sopar, enfilada al llit, com si fugís d'un ratolí endimoniat, sacsejant el jersei a tort i a dret contra aquell exercit de mosquits gegants, que més que moscards semblaven taràntules, em vaig sentir una lluitadora vençuda, terriblement atemorida per la bacanal que farien amb nosaltres aquells hostes quan tanquessim el llum per dormir.
Rendida al fibló amenaçador dels enemics, que s'esmunyien esquivant magistralment les meves ventejades, vaig veure la clara necessitat de baixar a cercar armes més dràstiques i efectives a la recepció de l'hotel. Alçant els ulls, la meva mirada va recórrer esglaiada l'espai, contemplant l'inèdit redisseny que acabava de compondre amb la meva batuda, afegint encara més garbuix i anarquia a la creació dels anteriors ocupants.
La Laurinha i la Ivette, les meves precioses companyes d'habitació aquella nit, segur que somriuran molt de temps recordant aquell lloc, aquella estada, aquelles enriallades que ens van fer tancar els ulls ben entrada la matinada...
Maite Fruitós 2:00 p. m.
17 Comments:
Aquest matí vinga provar d'entrar i res.... que la mytxina no obria la porta... i és que era a la cuina! :-)))))
Ufff martí! S'havien quedat les claus dins i jo tampoc podia entrar... Sort que he trobat un servei d'assistència en caps de setmana ;-)) un petonet
Veig que no som l'única que ja començava a preocupar-se pel teu possible canvi de "residència virtual"... Uffff, quin "iuiu"...!
Una besada!
;-)
Hehehe caterina, ja pensaves que me n'havia tornat a la Xina eh...
Doncs res, que a Sabadell també s'hi està la mar de bé ;-)) He trobat ja les claus de caseta.. Una besada
Clar, tant redissenyar... acabes per no saber on tens ni el cap ;-)
Hahaha borinot, ja tens raó ja! i això que ja m'ho deien les meves 3 àvies: "nena no perdis mai el cap.." Un petó
Però, borinot... que el cap el té sota els rínxols!
;-)
No sé convenceràs massa al borinot nineta, però al Tai txí diem que el cap sempre s'ha portar com si anés suspès d'un fil imaginari per connectar amb l'energia yang del cel. El meu a vegades vola massa cap als núvols i em sembla que es perd en l'infinit dels somniadors o somiatruites ;-)))
Si vares tenir bona visió i tot deixant el món del disseny i passant-te al de l'art de l'harmonia, no myt? Deixa els ressidenys dona! :-D
Hahaha jordi! Sí noi, crec que serà millor, no m'entendrien em sembla (o sí, que en aquest món a vegades quan més bestieses es fan més triomfes... ;-))
Com diu l'anunci, myt: "porque tú lo vales"... :-)))
Uix! "publicitat NO gràcies" ;-)))
Però això del "no, gràcies" no era per les centrals nuclears? aisenyor!
;-)
Cosí va bene? ;-)))
(avís als comentaristes habituals: acabem d'activar la funció de verificació per evitar spams)
... espasmes?
Oh!
Hahaha lampista!
Ets el més apanyat del ram de la construcció!!
Gràcies!!!!! per treballar en cap de setmana. Un petonet
Caterineta, tema solucionat! NO més publicitat. Si algun dia necessites un lampista m'avises que en coneixo un d'aquells de "Como el rayo soy y allí donde me llaman voy"
El rètol del NO a les nuclears, almenys a la meva ciutat, va inspirar el de "Publicitat NO gràcies" i es veu en moltes porteries per evitar que t'omplin la bústia d'ofertes i promocions. Pots denunciar a les empreses anunciants si en segueixen deixant tot i el rètol. ;-)))
Compte amb els espasmes nineta!!! ;-))
Publica un comentari a l'entrada
<< Home