També ho sentenciava Lao Tse...
"Al néixer, els homes són tendres i flexibles, la mort els fa durs i rígids"
"Al néixer les plantes i els arbres són tendres i delicats, la mort els asseca"
"La rigidesa acompanya la mort, la tendresa i la flexibilitat,
acompanyen la vida"
Lao Tse
Maite Fruitós 3:00 p. m.
15 Comments:
mmmmm...... discrepo :-)
La mort com a final de camí d'una vida plena, harmoniosa, àmplia, rica, flexible i generosa, en cap cas pot assecar l'esència de l'ànima de qui l'ha viscuda, si és aquest el camí que hom ha escollit.
I és aquesta ànima, i la seva projecció envers els altres, el que perdurarà ...
mmmmmm... martí, que preciós!!!!!
M'agrada la teva discrepància! i segur que si Lao Tse ho llegís també somriuria a l'observar aquesta meravellosa argumentació.
Crec que en aquest cas la seva sentència no es contradiu amb el que exposes. Precisament, entenc que ell parla d'aquesta necessitat de que conduïm la nostra vida amb harmonia, amb flexibilitat, amb generositat per tal que l'essència de la nostra ànima perduri més enllà de la mort física, es fongui amb el TOT o el RES que el taoisme concebeix. Amb una vida farcida de rigidesa, d'inflexibilitat s'arriba a l'assecament de l'ànima, a l'impediment de tota evolució. Penso que es refereix a aquesta mort de la nostra veritable essència, més que a una mort del nostre cos físic.
Un petonet
El neixement i la mort... una altra dualitat amb la que hem de conviure. Viure és caminar cap a la mort però el més important és el camí, el caminar, cada pas, cada gest, cada instant.I com deia el poeta: "has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences",que al final espera implacable la mort; pobre d'aquell a qui la mort arribi massa tard.
Bon vent i barca nova.
Ei Clamence! Què bonic i com hauriem de conscienciar com n'és d'important aquest camí, cada pas, cada gest...
Aquest és un principi molt important del tai txí: "És tan important el recorregut d'un moviment a un altre, com la postura final on arribarem". Com a la vida, sabem que del naixement anem inexorablement cap a la mort, però hem de gaudir de tot el recorregut, assaborint-ne cada matís, cada sensació, cada coneixença que ens faci créixer...
Pregarem per saber fer-ho fer, per viure cal màxim cada instant
Bon vent ;-))
A vegades -més de les que hom voldria- un excés de flexibilitat ens priva de seguir el camí que voldriem. Ens pleguem devant les circumstàncies o les persones quan potser caldria una mica de rigidesa que ens permetés seguir el recorregut idoni, aquest que és tan important com la postura final. :-)
Per què no venen mapes per arribar a Itaca?
Una besada! ;-)
Ei borinot! Ens priva un excès de flexibilitat o excés d'aguant d'aquelles coses o experiències que no ens agraden? Quan ens "pleguem" davant d'algú no ens tanquem i ens bloqueigem més que fluir flexiblement cap on ens cal? Crec que més que rigidesa un ha de poguer creure en ell mateix, moure's i pensar que fa el que li convé per dirigir la seva vida.
Realment els recorreguts són complexes i no és tan fàcil sempre triar el camí que més ens agradaria..
Un petonet
No us han arribat encara a ses Illes?
Mecatxins!!! ;-)))
Una besada
Que ets tu aquesta angeleta? :-DDDD
Hehehe dimoni trapella!
Ui doncs ara que em miro la foto, em sembla recordar que en tinc una en una edat i postureta molt semblants però sense ales (bé, ni ales ni res ;-))))
Encara ens deus la de la comunió..... ;-)))
Hahaha usuari anònim, quina memòria la teva!!
Algun dia, algun dia... ;-))
Un petonet
Als éssers angelicals no els manquen les ales... (si no ho digué en Lao Tse ho hauria d'haver dit, au!) :-)
Ara que hi pens... les orquídies i els àngels tenen res en comú? ;-)))
Una besada!
Hahaha Cathelbel Tse!
I tant que tenen coses en comú les orquídies i els angelets. Comprovat!
Alguns angelets viuen al cor d'aquesta bella blor i quan són regalades a aquells que estimem, cuiden per sempre dels seus somnis...
Una besada
:-))))))))))))
Publica un comentari a l'entrada
<< Home