Image hosted by Photobucket.com

02 de novembre 2005

El brau

Image hosted by Photobucket.com

A la Xina central, hi havia un enorme brau que calia traslladar a una altra granja i un nombrós grup d'homes, l'havien lligat amb cordes, provant infructuosament d'arrossegar-lo.
Rondava per allí un jove, que observant els inútils esforços i les llastimoses queixes que proferien, s'hi apropà i els va dir que ell podia portar fàcilment l'animal a l'altra granja si el deixaven actuar a la seva manera.
Els homes es posaren a riure sorollosament, mofant-se de l'irreflexiu adolescent, però com havien esgotat les estratègies per bellugar la bèstia, decidiren que el vailet ho intentés, pensant que si més no, l'escena els permetria divertir-se una bona estona.
El noi, sense perdre la serenitat en cap moment per les burles dels homes, va començar la tasca.
Després de comprovar atentament la fermesa de les cordes que immobilitzaven l'animal, va passar amb agilitat, una anella de metall pel nas del brau. Lligà un tros de corda a l'anella, desfent les que empresonaven la bèstia i estirant suament l'altre extrem de la soga, traginà sense cap resistència el brau fins l'altra granja.

Davant l'atònit grup, el noi reemprengué el seu camí, convençut un dia més que el secret de la veritable força, no resideix en la força bruta, sino en l'aplicació intel.ligent de la força suau.


Els clàssics del Tai txi diuen:
"L'art del tai txi consisteix en utilitzar la ment i no usar la força".
Ment serena i centrada, senzillesa i tècnica correctament aplicada, poden substituir sens dubte la força muscular.

Una ment en calma, assossegada, descobreix la solució adequada davant qualsevol conflicte, troba el rumb enmig de qualsevol tempesta.

4 Comments:

Anonymous Anònim ha dit...

I si ens ho mirem des del punt de vista del brau? Quantes vegades no ens hem sentit com ell, que ens havien posat una anella als narius i ens feien anar per on volien? No ensenya la antiga disciplina oriental a evitar que ens manipulin o a deslliurar-se de les imposicions?

de novembre 02, 2005  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Ai xuesheng!!
Pobre brau!!...mira que jo segons l'astrologia xinesa soc un d'aquests animalons i per un moment m'he sentit amb l'anella al nas.. ;-))
Ara seriosament, potser soc una privilegiada o una inconscient que no me n'adono com em manipulen, però em veig a mi mateixa (tant per les coses positives com per les negatives) responsable d'on estic i com estic. No vull culpabilitzar als altres d'allò que mantinc i que no m'agrada, opino que cadascú té la capacitat de deslliurar-se del que creu són imposicions si li afecten negativament i no les vol seguir patint.
Un petonet

de novembre 02, 2005  
Anonymous Anònim ha dit...

Ai tieta! Feia temps que no entrava i veig que com sempre ens fas pensar amb el que escrius...però? com es deslliura un d'allò que no li agrada a la seva vida? a vegades t'has acostumat tant a viure amb allò, que sense no saps viure! Aixxx que n'es de complicada la vida als 22 anys jeje!
Una abraçada

Anna

de novembre 03, 2005  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Ei nebodeta, carinyet!! Quina il.lusió tornar-te a veure per ací amb la feina que tens...
Uis vaja amb la pregunteta d'una xiqueta de 22 anys.. ;-)) mmmmmm com es deslliura un..uffffffff!! Segur que no et desagrada tant alguna cosa si t'hi has acostumat i no saps viure sense. Crec que quan alguna cosa realment no la vulguis a la teva vida, amb la força que tu tens, trobaràs el camí per dir-li un "adéu, fins aquí hem arribat".
Complicada als 22 anyets? hehehe No et vaig veure massa mala cara l'altra dia sopant eh ;-) Aprofita aquest present tan bonic Anna, ets preciosa...
Un petonet

de novembre 03, 2005  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Image hosting by Photobucket