"Floretes"

Aquest matí, passava per davant d'un edifici en construcció al costat de casa i he hagut de reprimir el riure quan he sentit un dels treballadors dirigint-se efusivament a una noieta que no passaria dels 18 anyets amb un expressiu: "Nenaaa, tu amb tantes corves i jo sense frens!".

Potser perquè ja he passat a l'estació de les serenes flors de tardor, deixant enrera l'esclat de les vistoses flors primaverals, potser perquè valoro tot el que m'està regalant la vida en aquesta etapa de maduresa, avui pensava en aquelles coses que alguna vegada ens han dit, que hem dit i expressat als altres, res a veure amb aspectes de la bellesa física, que al rebre-les o regalar-les, ens han provocat sensacions i emocions especials, ens han fet somriure per dins.

"Perquè fas de l'oasi ombrívol
bassal d'humides rialles,
perquè allà on floreix la boira
reculls pètals de calma."

Qui no conserva alguna "floreta" emocional, delicada i tendra, en algún calaixó del cor, que no es marcirà mai, passin les primaveres que passin?

A vegades també al cor d'una flor natural, pot haver-hi un present "extra" que t'eixampla l'ànima. Se'm dibuixa un somriure al recordar l'angelet que vivia en aquesta preciosa orquídia de la imatge, que em regalaren el desembre passat.