La imaginació
"En els moments de crisi, només la imaginació
és més important que el coneixement"
Albert Einstein
Narra una antiga llegenda, que un home molt virtuós fou injustament acusat de l'assassinat d'una dona.
En realitat, el veritable autor, era una persona molt influent al regne i per això, des del primer moment es cercà una víctima per encobrir al culpable.
El pobre home fou portat a judici, sabent que no tindria cap oportunitat d'escapar al terrible veredicte, la forca!
El jutge, també comprat pel poder, va tractar que l'acte semblés totalment just.
Digué a l'imputat: "Coneixent la teva fama d'home just, devot de Déu, deixarem a les mans d'Ell el teu destí; escriurem en dos papers separats les paraules "culpable" i "innocent". Tu n'escolliràs un i serà la mà de Déu la que decideixi el teu destí".
Suposadament, el mal funcionari havia preparat dos papers amb la mateixa llegenda, CULPABLE.
L'inculpat, encara sense conèixer els detalls, se n'adonava que tot seria una trampa per atribuir-li la mort de la dona.
El jutge allargà la mà amb els dos papers doblegats. El pobre reu respirà profundament, restà uns segons amb els ulls tancats i quan la sala començava a impacientar-se, va obrir els ulls i, amb un estrany somriure, agafà un dels papers, se'l posà a la boca i se l'empassà, dient: "Sé que el Senyor és just i vull portar la seva justícia dins meu".
Sorpresos, els presents li van retreure iradament: "Però... què has fet? I ara, com sabrem el veredicte?"
"És molt senzill", va respondre l'home. "Si llegim el paper que queda, sabrem què deia el que m'he engolit".
Amb frustració i ràbia continguda, al llegir "Culpable" al paper que quedava a la mà del jutge, varen tenir que alliberar-lo i mai més fou molestat.
Conclusió: Siguem creatius, quan tot sembli perdut o difícil, utilitzem la imaginació!
Maite Fruitós 11:42 a. m.
18 Comments:
No és el mateix "la imaginació al poder" que "el poder de la imaginació".
Una besada! ;-)
Hehe Caterina, en aquesta llegenda el poder de la imaginació de l'inculpat guanyà a la imaginació dels que tenien el poder, creant estratègies per culpabilitzar-lo.
Una besada i bon començament de setmana ;-)
La imaginació, la creativitat, són com l'ànima de l'artista. Se'n té o no se'n té.
I no li demano res més que això, a la vida. Absolutament res més...
perquè la seva absència és com una lenta, trista i corsecada mort.
A veure... Caterina evidentment jo prefereixo la imaginació al poder que el poder tingui imaginació... sols li faltava això al poder per acabar de fotre'ns.
Myt com pots penjar sempre aquests posts tan addients a la nostra quotidianeitat? Si és el que jo dic, ets una mica bruixeta, això si, com ja va dir algú molt ferma i molt tendra, molt.
Salutacions als mytxinaferits.
Cert anònim, que buida i grisa una vida sense imaginació i creativitat! Si es cuida i treballa, crec que aquesta ànima de l'artista (que penso que tots la tenim però que alguns per mandra o comoditat prefereixen ignorar), es converteix en una font inesgotable de bellesa i sensibilitat, que evoluciona i creix dia a dia.
Ai clamence, quotidianeitat diu...
Això és que la imaginació és un element fonamental, molt valorat a la teva vida, no creus?
No t'encanta quan agafes un poemari escrit molts anys abans, i al llegir un poema penses. "Ostres si sembla que el poeta l'ha escrit per a mi! Seria això quotidianeitat?
I dale amb lo de bruixeta!i a sobre ferma i tendra, ai senyor, que bé us ho passeu eh trapelles!
Ai que haurem de posar una farmaciola si tenim ferits per ací ;-)))
Un beset
Aisenyor, que em sembla que no m'he explicat prou bé, que tot pot ser, en aquest món! Això de "la imaginació al poder" era, si no vaig errada, una consigna del "maig del 68". Tal com han anat les coses d'aleshores ençà em sembla que no degué tenir d'allò més seguidors! Pel que fa al "poder de la imaginació" sempre i en tot lloc!
Una besada!
Què curiós! LLegint la Contra de la Vanguardia d'avui parla de com el mexicà Bosco Gutierrez, segrestat i tancat durant 9 mesos en un "zulo" d'un metre per tres, va utilitzar com a arma fonamental la imaginació per no embogir. Deu ser cert que és molt important!
Bon dilluns
Respira a fons i imagina, Caterina... ;-))
Una besada
Ah si joan?
Al final descobrireu que em poso d'acord amb els de la Contra per escriure els meus posts... ;-))
Costa suposo en moments límit tenir la suficient serenitat per utilitzar la imaginació, però n'estic segura que és molt vàlida!
Bona setmana
Si respir a fons i imagín trobaré el vermell del CHI?
;-)
D'imaginar jo en deia fa un temps recordar el futur. :-)
O el vert o el blau d'un Chi relaxant, Caterina, obtindràs el que necessitis, amb una bona respiració... ;-)))
Ho recordo perfectament borinot! Has canviat aquesta bonica definició?
Un petonet
I ara que ja som al futur d'aleshores, com en dius de l'imaginar, borinot?
Si em permets, Clamence, el veritable artista és aquell que ens fa reviure la nostra pròpia quotidianitat a través de la identificació subtil amb la seva obra, en forma d'una trama invisible però al mateix temps fortament arrelada. Així aconsegueix que una sola obra sigui assimilada com a pròpia per molta gent que se la fa seva. D'aquí a la funció social de l'artista, un pas. I d'aquí a descobrir l'artista que hi ha en la persona que ens ocupa, només tres lletres i un punt i seguit: Myt.
I dic punt i seguit, perquè això és només l'inici del que aquesta ànima creativa i inquieta ens té reservat...
;-)
Els meus records abasten un futur llunyà, inacabable... Ara som al present, sempre hi som. Del passat només en queden records i del futur, imaginacions. A voltes son tan potents i vívides que esdevenen records.
Ais Imaginarium, ací sí que en veniu una colleta d'artistes amb una imaginació meravellosa. Estic molt contenta de llegir les vostres espurnes sempre a vessar de creativitat i enginy. :-))
Doncs a viure aquest present amb tota la força que en siguem capaços, borinot!, no? Que no se'ns escapi tot i no deixar de recordar i d'imaginar.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home