Poema
El full se'm divideix en dos espais:
l'un es dibuixa, negre, amb el poema;
l'altre, el blanc que l'envolta, contrast, marc,
se'n separa i, alhora, l'embolcalla,
i en tots dos viu la unió que els fa existir:
pel negre viu el blanc, i el blanc pel negre,
i l'àmbit dels dos junts és un de sol.
Tu i jo no som res més que la pintura
que el contrast ha estampat en aquest full.
Josep Mª Ripoll (Poema d'amor. Dels Marges)
Maite Fruitós 11:01 p. m.
9 Comments:
D'acord, es complementen. Però les mans que aguanten el full són plenes de matisos... i és amb les mans, amb el que moldegem el propi traç sobre el full de la vida.
Au ;-)
No sempre lliguen el blanc i el negre. Han de coexistir, però molts cops en resulta un gris monòton i anodí.
Malgrat tot, un somriure de divendres. ;-)
Yin , yang, chen, pim, pam, pum i ja som a divendres, ves per on. I tot aixó en una setmana especial que per a mi no ha tingut només tres dies de feina(?).
Que més podem demanar; la setmana vinent serà una altre cosa, que ens agafin confesats que aixó no té cap aturada fins decembre llevat dels caps de setmana gloriosos.
Potser que deixem per d'ací a uns dies parlar d'aquest poema que "abotepronto" no m'arriva.
Petonets rinxolsrossosespurnats.
Les mans.. una gran ajuda, sens dubte ;-))
Hola xuexeng!!
Jo crec que tan el negre com el blanc són unics i tenen molta força per sí sols. mmmm en aquesta teoria dels xinesos, un existeix dins l'altre però amb personalitat pròpia, sense monotonia, sino amb enriquiment. Suposo que no desenfocar la seva nitidesa veient tan sols el gris sino percebre tota la força dels dos colors depen de la nostra mirada, de la paleta que conforma la nostra vida.
Un petonet
Hahaha jasp, pel teu to sembla que aquest pont t'ha anat de conya, no?;-)))
Jo no vaig fer pont però sé que m'espera un preciós cap de setmana, així que què més vull! ;-)))
Tu no defalleixis, que el temps passa volant i en res ets a Nadal encara que no tinguis cap festa entremig (ai aquests treballadors vocacionals sempre pensant en les festetes :-))
Ui els poemes, no tots ens arriben però mira com són les casualitats que, l'altra dia a la llibreria, cercant un llibre de poesía, obro una pàgina i em surt aquest. Serà que fins i tot els llibres coneixen la meva fixació perl tai chi? ;-))
Un petonet
Bon cap de setmana
ui! japs perdó
Poema molt maco, Myt... Que tenguis un cap de setmana ple de poesia!
Una besada!
Ei Caterina gràcies, preciosa, sé que ho serà!
Desitjo que el teu estigui farcit de somriures ;-)))
Una besada
Publica un comentari a l'entrada
<< Home