Privilegis
Com pot aparéixer en un dia tanta roba d'una sola adolescent al cove de la roba bruta? -m'he preguntat, amb esgarrifança, al descórrer la cortina de l'eixida.
Evoco la imatge d'un cos doblegat davant una palangana
unes mans envellides fregant curosament teles gastades
concòrdia, conformitat al rostre
mirada plàcida i serena...
Miro la rentadora
l'assecadora...
Maite Fruitós 3:00 p. m.
19 Comments:
Rentadores, detergents que "lavanmasblancoquenadie", eixugadores... visca la modernitat!
Una besada! (aiiiiiiiiiiiiii, sospir! ;-))
Hahaha sospiradora... El sospir és per no imaginar-te així ajupideta fent la bugada oi? ;-))))
Bon començament de setmana
Una besada
Diuen que un sospir és un petó que no s'ha pogut donar...
aixx...
Anna
Ei Anna, preciosa!
A vegades també sospirem per aquells petons donats, no creus? ;-)))
Aissss
Un petonet
No serà que els que ja fa temps que hem passat --això vull creure-- l'adolescència ens canviem poc de roba? ;-)
Ui borinot, jo ja fa temps que l'he passat també (això em sembla la majoria dels dies;-))) i em canvio cada dia però no 3 ó 4 vegades com una que jo em conec.
Un petonet
Jo en tinc 3 d'adolescents. Uffffffff!!!!! Un petó
Segur que si la tornes a plegar, t'estalvies alguna rentada que la posen al cove per tal de no endreçar-la.. :-DDD
Uibugadera! i jo que m'esgarrifo a casa... Tot un número això de 3 eh!
Bones rentades :-))) Un petó
Ostres toni, quina idea!!! Segur que tens raó que tenen una mandraaaaa! Vaig a reduir rentades :-)))) Gràcies!!
Aquesta nit he tingut un somni. Somniava uns mitjons blancs estesos al sol, netíssims, lluents, encara amb l'olor del lleixiu impregnada al teixit. I quan m'hi acostava, he sentit la veu d'una dona, ja gran, que em deia: "a veure si te'ls canvies algun dia, que sembles un carboner!" El vent els feia gronxar, i m'he quedat assegut mirant-los molta estona mentre aquelles paraules em ressonaven dins el cap amb revulsiva insistència.
Pel camí del riu passava una dona amb un gibrell molt gran i pesat tot ple de roba per rentar. I aquells mitjons allí penjats...
Quan s'han asecat del tot, els he despenjat i me n'he anat al riu. La dona, en veure'm, m'ha mirat estranyada, però ha somrigut en veure'm amb els mitjons a la mà, i ha seguit rentant la roba com si res.
M'he rentat els peus al riu, assegut en una pedra, tot aprofitant la mica de sabó que quedava de la bugada. He vist de reüll com la dona en deixava caure una mica més del compte, amb la mirada plàcida i serena, sense dir res.
Quan m'he despertat tenia un parell de mitjons blancs als peus del llit. I per primera vegada he sentit un agraïment inconscient envers aquelles mans silencioses que ens ensenyen tantes i tantes lliçons sense dir res, només amb el seu exemple.
Però quan sigui gran també em compraré una rentadora. Seguríssim :-)
Uffff, què preciós carboner!!!!
Un bellíssim text, talvegada massa silenciós per quedar tan amagadet al comentari d'un post. Gràcies, de tot cor!!!
Ben cert que la vida ens acosta grans lliçons en les coses més senzilles, en allò que aparentment, com una pedra no té massa valor, però la seva essència conté una gran joia.
Ui si esperes quan siguis gran!, segur que ja no caldrà ni rentar la roba, "Usar i llençar" i a gastarrrrr.
Un petonet
Ei, Myt! Visca el consumisme!
Una besada! ;-)
Ui caterina que tampoc és això dona... Ho deia perque el pobre carboner no estigués molts anys rentant a mà els mitjons però no era un cant al consumisme eh! ;-)))
Una besada
"Societat de consum,
tu compres un poquet,
jo compre un poquet,
aquell, una miqueta de res...
d'això en diràn després
societat de consum..."
Ai, en Raimon, que la va encertar de ple!
Una besada!
;-)
*diran
Ai en Raimon si en diu de veritats! La setmana que vé actua a la meva ciutat.
L'has entonat bé eh! :-))))
Una besada
Bones entonacions i bones intencions, sempre!
;-)
Intencions ben afinades, sí senyora! ;-))))
Una besada
Publica un comentari a l'entrada
<< Home