Qui m'ho havia de dir...
Si a la meva infantesa algú m'hagués jurat que acabaria jugant amb números, apassionant-me amb ells, li hauria dit que polís bé la bola de vidre que d'altra manera no es guanyaria massa bé la vida.
Des de ben xiqueta, lletrejava tot el que se'm creuava pel davant (bé xica, xica crec que no he sigut mai, ja que fins i tot el capellà amic de la família que em batejà, els hi digué als pares que m'assemblava a la Mari Sampere i tindria força feina per trobar parelles a la meva mida).
La meva estimada iaia Maria, a la que enyoro físicament, però sento amb mi, sempre comentava amb admiració càlida i entusiasta, la rapidesa i la xispeta de les meves lectures dels anuncis quan passejavem per Barcelona. Devorava amb delit les coleccions de llibres que ens compraven a casa, els llibres d'escola, però el tema dels numerets sempre el vaig tenir ben entravessat.
No he pogut oblidar mai aquelles antipàtiques classes de matemàtiques amb "l'hermana" Montserrat i com se'm feien infinitament insuportables les equacions, les derivades, els logaritmes, ufff!
Gràcies a aquella dona, però, vaig fer realitat el desig que tant em pessigollejava, d'alçar-li el vel a una monja, per veure què s'amagava sota aquelles grises teles. A l'enlairar el caperó, vaig comprovar amb certa estranyesa, que amb tant número acumulat no li sortia fum del cap i que un retalladet i blanc cabell cobria el seu intel.lecte.
Vaig verificar en breus segons, que tot i tenir certa edat, la dona gaudia de bones cames. Em feu córrer de valent amb les seves gambades, jo entonant un finet i poruc "ratón que te pilla el gato", tot voltejant trapellament la taula de ping-pong de la sala de jocs, per esquivar la seva plantofada i ella amenaçant-me amb un histèric "ja et tinccccccc"...
És vist que no podem dir "d'aquesta aigua no en beuré" i avui em somric veient l'escampall de números que tinc sobre la taula. Els hi començo a agafar un veritable apreci i tot em diu que me n'estic enamorant...
Avui li faig l'ullet al 7, a veure què em diu... ;-)
Maite Fruitós 11:00 p. m.
19 Comments:
El 7 diuen que és un número màgic però jo crec que la màgia no està en els números sino en els ulls que els miren. Que es miren.
Petons numerics.
Et falta molt per arribar al 10? :-))
Myt Dereck, la dona 10!
;-)
Buenooooo.....
A veure, a veure: la nounada que ja recorda a la Mary Santpere -juasssssss- , les faldilles de la monja - i quines cames! -, la lectura precoç, els logaritmes i les derivades entravessats, una dona que a l'anterior post se'ns presentava en la seva esplendorosa maduresa amb la insinuant imatge d'una orquídea salvatge, uns números que l'enamoren.... (ara en diuen números ;-)
... però vosaltres creieu que això és seriós??? :D
Ostres Clamence!, que hi entens de numerets tu també?
Certament diuen que el 7 és un número màgic, molt poderós. És el número de la inspiració i segur que uns ulls inspirats saben fer arribar amb la mirada allò que els dicta el cor.
Petonets de l'1 al 11 ;-)
Hahaha borinot! He arribat fins l'11 que és fins on treballa la numerología tàntrica.
Ara,ja saps que el 10 és un número especial i als que el tenim ens condueix a un alt perfeccionisme i a asumir la màxima responsabilitat, així que seguiré estudiant que queda molt treball per fer ;-))
Un petonet
Hahaha Caterina. Myt Derek diu... Trapella!! Un 10 si que tinc sí, però no al body sino a l'ànima (que diem en numerologia) i a vegades això és ben dur de treballar...;-)
Una besada!
Hahaha somriure! Com en saps de treure l'essència dels meus posts eh trapella! Serà cosa dels "7"?
Hauré d'anar amb compte amb el que explico, que la meva imatge va de mal en pitjor! M'hauré de posar més serioseta, oi? ;-)))
Un petonet
Myt, podries muntar un consultori de numerologia cibernètic a estones perdudes. Tindries clients segur, que a mi em vas retratar
:-DD
Amb la pinta de bona noia que fas i aixecant el vel a una monja? ui ui ui que tens tots els números perquè canvii la nostra imatge de tu.
Un bon número de petons per tu
Poc seriós!!! Vaja numeret corrent al voltant de la taula de ping pong davant una monja, myt!
Ara veig d'on venen les teves arrels guerreres
;-)
Una abraçada
Quan acabis l'escampall de números per sobre la taula ens fas la combinació guanyadora de la primitiva ;-)))))
Hahaha miedica! Tu amb aquest nick deus estar ple de "8" oi? ;.))))
Només em faltaria un consultori ací a mi... La dona 10, que diu la caterina no dóna per tant eh! Em falta un bon número d'horetes en el meu dia.
Un petonet que et dóni coratge, "miedica"
Ostres alguna trapelleria tenia que fer de petita, no?... Ara, que segur que tothom que ha anat amb monges, ha estat temptat de fer-ho o ho ha intentat. I què em dieu d'aixecar la sotana al capellà per veure què porta sota? A això ja no em vaig atrevir en el meu pas pels Escolapis ;-))
Et retorno aquest bon número de petons
Hahaha 7!!!
Tu ja els tens els teus números així que ja saps el que et toca quan facis la primitiva. Diuen que la sort se la fa un mateix ;-)))))
3 be7ssssssssssss compartits
Hahaha carme! Poc seriós, ja teniu raó ja, però mira prou seriosos ens toca ser la majoria de les vegades, així que, per què no riure dels numerets ja viscuts i que ningú ens pot frenar al ser només nostres?
Una abraçada
Seriosament, Myt... Això del 10, com pesa, eh!... uffffff!
Una besada molt grossa! ;-)
Ai que se m'escapa el riure caterina, és veritat que tu també en tens un! Ufff si pesen, a vegades aqiests "10"! Però bé si aprofitem els nostres "7, tenim tota la força per superar qualsevol entrebanc ;-))
Una besada gran, gran!
aquests* (ai el perfeccionisme del 10...)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home