Sud i nord, de cor a cor...
Una joia preciosa, el cant d'aquests dos malalts d'amor pel seu país, per la seva llengua.
Com una flama cada segon del disc, una flama encesa per ajudar a que no s'apague la llum ni l'esperança del nostre país, un país tan petit que quan el sol se'n va a adormir mai no està prou segur d'haver-lo vist...
Que no s'apague la llum
El que ens queda per fer
ho hem de fer entre els dos
amb la unitat de paraules i acords.
Que no s'apague la llum
que no vacil·le mai més
construïm un país de llums enceses.
Que no càpia més llum
i que peten els ploms
il·luminant la nit amb l'esperança.
Oblidem el passat
no pensem el futur
i deixem que el demà comence ara.
No podré mirar als ulls
als infants del meu lloc
si sé que no vaig fer el que calia.
És humil el meu cant
però hi ha moltes veus
que reclamen a crits que les escolten.
Vivim, vivim somniant
empeny fins que algun dia siga realitat.
Maite Fruitós 2:05 a. m.
12 Comments:
veig que ningú fa cap comentari d'aquest post que parla del sud...
i tanmateix el sud també existeix. Al sud també hi ha mar, i rius, i montanyes, i pins, i boscos, i gent que parla català. Al sud a més a més hi ha molts poetes que buscant el país al nord han trobat pàtria i dona. Tant de bo el sud fos el somni del nord com el nord ho és del sud.
Una abraçada d'un que de tant anar amunt i avall ha fet seus els versos del poeta en trobar:
"Una pàtria tan petita que la somnio completa".
Visca la terra.
Avui he vist al telenotícies que ahir van actuar a València ciutat i que estava plè. Sembla una llum d'esperança quan tristement des del nord anem sentint que els ciutadans del carrer, al sud del nostre país estan deixant d'usar la nostra llengua en favor del castellà i només és utilitzada a l'àmbit més culte.
Que no deixem de fer una patria completa, Clamence
Venim del nord, venim del sud!
Una abraçada
No sabia del llançament del disc però me'l compro ja!
Si tot el disc és semblant i com en aquesta cançó tan maca que ens has escrit, fan una crida la llengua i a que siguem escoltats com a poble, val la pena solidaritzar-se amb el seu esforç.
Visca la nostra terra!
Una abraçada als del sud
Eiiii... i els de l'est, que no comptam o què?
;-)
Clar que si caterina, clar que si.
Una cita d'un parlament de Josep Guia:
"¿Que us diré? Us recordaré l'exempli de la paella pel mànec. I si algú em demana: Mestre Guia, ¿quin és l'exempli de la paella pel mànec?, jo li responc que la paella ha aquella forma rodona i plana on moltes i bones menges hom pot guisar, però que hom no ho podrà fer si no té el manec de la paella. Car la paella es governa pel mànec i qui el té, la paella té, i les menges que s'hi fan és ell qui les fa i qui les menja. Car el mànec de la paella, part importantíssima de la paella és.
E així seria de Catalunya, que a una paella hom la pot comparar, i el seu mànec és València. I qui València té, tota Catalunya tindrà. E per això us dic que forta cosa és la conquesta e la reconquesta de València com a part de Catalunya, tal com la tingué i la mantingué Jaume I: anant amunt i avall de la terra, com fem tants de nosaltres, encara que ens passi com li passava a ell, a qui Berenguer d'Erill i Guillem de Cevera deien: vós no havets tresor ni vós no havets pa en lloc del món, ans sots embargat de viure anant per vostra terra.
Doncs, això, encara que siguem embargats de viure anant per nostra terra, apa, nois i noies, anem-hi i tornem-hi, que paga la pena una partida de pilota al trinquet de cavallers de València o un ball de la maniera a la plaça de Prada del Conflent.
Disculpetes per l'extensió.
Ui clamence, els dissabtes tothom se'n va de festeta i no s'està massa per a comentaris ;-)
I tant que existeix el sud!
Igual que el yin no és pot entendre sense el yang, el nord no seria un Tot sense el sud, sense el vostre mar, els vostres rius, els vostres boscos, els vostres arbres, les vostres muntanyes, sense vosaltres, les persones, sense la vostra preciosa poesia...
Nord i Sud tenim un Present i un Temps comú i, com deia el gran mestre Vicent Andrés Estellés,
"Tots els temps són el mateix temps,
perque només hi ha un temps,
i és temps d'amor i de treball,
de contribuir, entre tothom,
i cadascú en allò que faça..."
Visca la Terra completa
Ei Jordi, jo també ho he vist!
M'ha fet emocionar el moment, la força del Llach, la tendresa de Ventura; dos accents diferents, units per lluitar per una mateixa llengua, per un país comú.
Certament, una llum d'esperança és el que sembla.
Que no s'apague la llum!
Usuari anònim, no te'l perdis si pots, és una preciositat!
La unió de les dues veus (força i dolçor) i els nous ritmes i arranjaments en antigues cançons de'n Llach, com "país petit", "venim del nord, venim del sud" o "el bandoler", em semblen magistrals i plenes d'energia. Les lletres de'n Ventura, una poesia preciosa.
Crec que és un disc d'aquells que val la pena tenir (ui que no tinc comissió eh ;-))))
Que no s'apague la llum!
Eiiiii caterineta! Com vols que no compteu els de l'est? ;-)
Tot i aquest Mirall que ens separa, tu saps que alguns us sentim ben apropet, no?
Mira... aquest agost a Xina, quan em despedia d'una amiga xinesa, em veuria la cara una mica tristona i em va dir una cosa que em va semblar preciosa i que no oblidaré mai (la tradueixo):
"Quan dos cors, s'apropen, quan es toquen, no hi ha oceans ni res que els pugui ja separar. Desapareixen les distàncies."
Ventura, en una de les cançons del disc diu:
"Quan la teua veu m'acompanya
de poc m'importa el mar
que compartiem.
Has fet un pont amb mots que et fan sentir-me aprop."
Una besada :-)
Sort que he sopat Clamence, que em vé l'olor d'una paelleta... ;-))
Gràcies per aquestes paraules de Josep Guia
Un petonet
Uffff, amics de l'altra riba del Mirall... que m'heu tocat la fibra, coi!
Una besada emocionada!
Veus dona com no t'has de queixar, que no et tenim pas oblidada?
Des d'altra riba, una abraçada i una clucada d'ullet ;-)))
Publica un comentari a l'entrada
<< Home