Tot i la llum de la lluna...
... és difícil definir un camí.
La nit, per un camí indefinit,
camina sense brogit...
Maite Fruitós 12:00 a. m.
23 de novembre 2005
... és difícil definir un camí.
La nit, per un camí indefinit,
camina sense brogit...
ALTRES ESPURNES
ESPURNES REGALADES
12 Comments:
...darrera el cor del ponent.
La nit té una beutat diferent,
no té ni llum ni colors,
mes sí el caliu dels amors.
Un somriure emocionat! ;-)
Ara seriosament, millor que deixi lloc a les noves generacions de bloggers...
Post demonstrandi: Si brevis, melior
Seriosament, he dit? ;-)))))))))
Ai que sembla que et senti cantar al costat del piano... ;-))
Una besada
Hahaha bloggy. Pobre de tu! Què fariem els "novatillus" sense vosaltres?
Seriosament somrient et veig ;-))))
... o les "ciberbobes", com algú digué no fa gaires dies!
:-)))))
Et va arribar a l'ànima eh nineta, la parauleta... ;-)))
Sort en tenim d'algunes animetes caritatives :-))
Sí, estimada Myt: la caritat ben entesa comença per un mateix!
;-)
A cada nit li segueix un nou dia... el futur, que com deia en Woody Allen, és l'únic que m'interessa perque és el lloc on hi passaré la resta de la meva vida. :-)
;-) Caterina
A mi em vé molt de gust viure el futur borinot i més quan m'imagino un futur que m'omple, però ara, res m'interessa més que aquest present que se'm mostra viu i ple d'instants únics i irrepetibles... :-)
Doncs jo només veig rutina rutina i rutina...quin camí és aquest? on hi ha l'emoció de la juventud? Un dia et lleves i veus tant clar el què vols i l'endemà vols el que no pots tenir...quin camí seguir? El camí del cor o del cap? L'instint i la seguretat?
aixx...el futur.
Anna
Anna, carinyet!!
Em sembla que hem de fer un soparet d'aquells nostres per sortir de la rutina o almenys parlar-ne... ;-)
Cada cop que mires pel microscopi veus rutina? Segur que veus mil.lions de cosetes movent-se...
Ai preciosa, no et vull desanimar eh però això que us passa als jovenets, em sembla que no es guareix amb l'edat. Passen els anys i segueix succeint que
un dia et lleves i veus tan clar el què desitges i l'endemà vols amb força allò i és molt difícil d'aconseguir o de tenir... Quin camí seguir? Jo crec que ens queda apostar per seguir somniant, seguir amb la il.lusió posada en allò en què creus, allò que realment estimes i la vida ens ho aproparà si ens cal.
Diuen que hauriem d'arribar a un equilibri entre el cor i el cap, però ja sabem que a alguns això ens és ben difícil d'equilibrar. Per mi el cor és fonamental, no concebeixo la meva vida sense Sentir i cada vegada n'estic més convençuda que hem de deixar-nos guiar més per l'instint...
Ui paro ja que no ens quedarà tema per parlar al sopar si segueixo eh ;-))
Un petonet, nebodeta preciosa
Publica un comentari a l'entrada
<< Home