"Un viatge del mil milles comença amb un pas" "Un arbre corpulent neix d'una petita arrel" "Un edifici de nou pisos, s'inicia amb un grapat de sorra" Tao Te King
Com dius, tot és començar, així que enceto els comentaris. Crec que no valorem massa totes les passes que fem en el viatge de la nostra vida i en són moltes!, poques vegades quan passegem pel camp o per un jardí, ens parem a pensar com ha anat fent el seu procés de creixement un arbre o una flor a partir d'una petita arrel i són preciosos!. Passegem pel nostre entorn i ens sembla mentida com pugen pisos i pisos i ostres! és a partir d'un grapat de sorra que les ciutats s'omplen! Realment hauriem d'estar més atents i no atemorir-nos per allò que volem començar però que veiem difícil o llarg. En un no res hi som! Una abraçada myt
Obrir camins és una tasca molt dura. Ser pioner en alguna empresa és complicat. Fer la primera passa és el més difícil, però ja posats a fer camí cal no aturar-se més que per respirar, prendre alè i continuar la ruta. És difícil, sí, però no impossible, sinó que és gratificant i ajuda a encarar la vida amb més optimisme. Deixar de ser cargolines adormides al fons de l'arena i esdevenir precioses estrelles de mar pot ser un des petits miracles que ens té reservats la vida!
Hola carles, Cert, hauriem de conscienciar-nos que tenim tota la força per aconseguir allò que realment desitgem. Això seria ja un gran pas i després començar, encara que amb sigui amb passes tremoloses i insegures, doncs segur que si el que fem era el que realment desitjavem, tot anirà fluint fins arribar a somriure veient-ne els resultats. Una abraçada
4 Comments:
Com dius, tot és començar, així que enceto els comentaris.
Crec que no valorem massa totes les passes que fem en el viatge de la nostra vida i en són moltes!, poques vegades quan passegem pel camp o per un jardí, ens parem a pensar com ha anat fent el seu procés de creixement un arbre o una flor a partir d'una petita arrel i són preciosos!. Passegem pel nostre entorn i ens sembla mentida com pugen pisos i pisos i ostres! és a partir d'un grapat de sorra que les ciutats s'omplen!
Realment hauriem d'estar més atents i no atemorir-nos per allò que volem començar però que veiem difícil o llarg. En un no res hi som!
Una abraçada myt
Obrir camins és una tasca molt dura. Ser pioner en alguna empresa és complicat. Fer la primera passa és el més difícil, però ja posats a fer camí cal no aturar-se més que per respirar, prendre alè i continuar la ruta. És difícil, sí, però no impossible, sinó que és gratificant i ajuda a encarar la vida amb més optimisme. Deixar de ser cargolines adormides al fons de l'arena i esdevenir precioses estrelles de mar pot ser un des petits miracles que ens té reservats la vida!
Hola carles,
Cert, hauriem de conscienciar-nos que tenim tota la força per aconseguir allò que realment desitgem. Això seria ja un gran pas i després començar, encara que amb sigui amb passes tremoloses i insegures, doncs segur que si el que fem era el que realment desitjavem, tot anirà fluint fins arribar a somriure veient-ne els resultats.
Una abraçada
Quin miracle més bonic Caterina, segur que se'n produiran molts més ;-))
Una besada
Publica un comentari a l'entrada
<< Home