Dona'm la mà
Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
i així podrem
creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor
per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà,
dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.
Miquel Martí i Pol
Powered by Castpost
[Dóna'm la mà. Lluís Llach- Lucrecia]
Maite Fruitós 4:00 p. m.
8 Comments:
Són molt bonics, els textos en segona persona, adreçats a tu, adreçats a mi, adreçats a qui els vulgui llegir, fent de la poesia una font de vida inesgotable, precisament per aquesta incertesa de no saber mai el nom concret, precisament perquè és una recerca intangible, inabastable. I alguna vegada es sent a dir, sí, d'algú que un bon dia ha posat nom a la mà que s'atansa, i aleshores rellegim els poemes una i altra vegada davant l'espill que ens esguarda, silenciós, còmplice dels anhels que amaguen les paraules.
Aquest poema bé podries haver-lo escrit tu...
Què bonic el que dius, anònim, gràcies!!!
Em fascina aquesta màgia que tenen els poemes, que tot i potser haver estat escrits molts anys enrera, aconsegueixen fer-se completament presents i propis en determinats moments de la nostra vida; talment com si el poeta coneixés el que sent el cor que s'hi apropa, o les paraules justes que necessita llegir.
Ahir escoltava aquest poema musicat per en Llach, cantat amb la Lucrecia i em va fer il.lusió penjar-lo. Qui sap si algú pot sentir-se acompanyat...
Ara, pensava ja que les meves llargues mans us havien espantat ;-))))
Deu ser perquè em són conegudes, les teves mans, (gràcies per "la teva mà" tot sovint), no dubtava de qui eren les que apareixien a la fotografia!
I sí, aquesta cançó cantada a duet per na Lucrecia i en Lluís Llach és, simplement, meravellosa. En Miquel Martí Pol no podria haver trobat millors intèrprets per a un text tan preciós.
:-)) Caterina...
És bonic percebre que sempre tens una mà amiga a la que és fàcil connectar-te, tant en moments de somriures com en moments de llàgrimes.
La teva mà se sent amb força.
Un petonet
Quantes menes de situacions i relacions es podrien explicar amb aquest títol; "Dóna'm la mà".
Amants.
Gent que comparteix alguna cosa.
Adult protector, infant proveidor d'alegria.
Sí eh! despi...
Les mans apropen i connecten els cors: xics, grans, amics, amants....
Un petonet
Els grans poetes escriuen per tots nosaltres. Les mans, en canvi, ens transmeten sensacions que potser siguin universals, però que en aquell precís moment només ens pertanyen als qui les entrellacem... :-))) Un petó.
Molt cert, borinot! les sensacions només ens pertanyen a nosaltres en els moments en que entrellacem emocions, creant moments únics i irrepetibles.
Jo tinc la sort de conéixer algun poeta i crec, però, que no escriuen per als altres. Penso que comparteixen amb nosaltres el que han sentit en un determinat moment. És la seva necessitat vital, expressar aquest sentir. Si no treiessin de dins seu tot aquest cabdal d'emocions i sentiments, crec que moririen mica a mica per dins.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home