Déu del cel!
Cors, cors i més cors d'un roig intens...
De purpurina, de plàstic, de peluix, de cartró, d'or, fins i tot de xocolata, que diuen que aserena el nostre sensible òrgan vital, emperador de les emocions i dels sentiments, governador de les passions i dels desitjos.
Aquests dies, ens han envaït enlluernant-nos, reflectits a les nostres pupil.les, brillant palpitants als aparadors dels comerços. S'han erigit protagonistes als prestatges, just quan la força de les rebaixes minva i els comerciants necessiten algun nou impuls per fer-nos comprar, abans d'anunciar-nos sorollosament, que ja arriba la primavera.
Apart del fet que trobo aquests regalets de "San Valentín", una mica "kitch", em sembla d'allò més trist que se'ns vulgui crear, per pur interès comercial, la necessitat d'oferir quelcom material per demostrar que estimem o que som estimats.
Avui, però, tot aquest rebombori del "Día de los Enamorados", m'ha fet somriure, recordant el meu viatge a Xina, i més en concret, un dia d'agost, quan passejava per una petita aldea, a la província de Sichuan.
Molts dels arbres que s'alçaven majestuosos al meu pas, lluïen fruits en forma de teles vermelles. Era el "Qi qiao Jie" o Dia dels Enamorats, i s'havien escrit i penjat desitjos amorosos als arbres de tot el país...
Aquest dia, es recorda a la Xina i al Japò, la història entre el jove Gyeonu, pastor de bous i la princesa Jingnyeo, filla del déu dels cels, que teixia teles tan boniques, que fins i tot les estrelles s'aturaven per admirar-les.
La llegenda, explica que un dia la princesa alçà els ulls de la tela que estava amorosament treballant, i la seva mirada es creuà amb la del jove pastor, enamorant-se a l'instant. Demanaren permís al pare de la noia per veure's i com el pastor era conegut per la seva intel•ligència i la seva amabilitat, aquest va accedir.
Tan intens era l'amor que sentien els joves, que acabà en infortuni. Passaven hores i hores junts, desatenent les seves respectives feines, fet que enfurismà al déu dels cels. Després de molts advertiments fallits, els va castigar, separant-los, marcant que només un sol dia a l'any es podrien retrobar.
La història del càstig d'aquests dos amants es troba escrita al cel amb els dos estels, Altair (Constel•lació de L'Àliga) i Vega (Constel.lació de la Lira). Gyeonu fou destinat a l'est de l'univers i Jingnyeo a l'oest i només és possible veure'ls junts, un dia a l'estiu.
Es diu, que quan s'acosta aquest dia, un gran nombre d'ocells formen un pont per tal que la parella pugui retrobar-se a la Via Làctea i les seves llàgrimes d'alegria es converteixen en pluja a la Terra.
12 Comments:
Els ocells els feren un pont d'ales de colors, tan majestuós com els ponts de mar blava que apropen les dues ribes del Mirall.
Una besada! ;-)
Una llegenda molt dolça, myt.
Vas aconseguir entendre algun dels desitjos de les teles penjades? :-D
Un petó
Sempre hi ha hagut destins que s'encreuen fugaçment malgrat que semblin escrits amb les mateixes lletres que composen textes similars.
Semblen condemnats a la mateixa pena que Altair i Vega, son estels que llueixen amb tanta força que mai podràn unir-se sense produir un cataclisme cósmic.
I malgrat tot, s'atrauen amb força des de la distància, s'observen amb anhel, se saben connectats amb enllaços invisibles i esperen eternament que les Lleis de l'Univers un dia canviin i els permetin compartir tota la Llum.
A risc de cremar-se, de consumir-se en una explosió gegantina que perpetui en la memòria dels temps el record del que podria haver estat la constel·lació més brillant del Firmament.
Cert, Caterina però la gran diferència dels ponts de mar blava és que no tan sols es dibuixen un cop a l'any, oi?
;-))) Un petonet
Gràcies lluís, sí que és dolceta, si... :-))
Ui! tu m'imagines enfilada als arbres intentant desxifrar els radicals xinesos, o què? ;-)))
Segur que els seus missatges no s'allunyen molt dels que deixen anar els cors occidentals.
Un petonet
Qué bonic i melangiós el que dius borinot! ;-))
Segur que aquests destins tenen ben traçat l'enllaç invisible que els connecta en algun espai, en algun temps...
Un petonet
Em fas agafar ganes d'anar a Xina! Quines llegendes més maques!
Un petó
Serà la meva enyorança per tornar-hi, Carme (aissss)...
En tenen moltíssimessss de llegendes! Ja us aniré atabalant amb elles. ;-)
Un petonet
No, certament, no només un cop l'any, la qual cosa és meravellosa, oi?
Una besada! ;-)))
Sí!!! ;-)))
Sort que l'univers és gran...
(ai celest, què estaràs pensant... :-) )
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home