Image hosted by Photobucket.com

25 de febrer 2006

Fins i tot a les pedres...

Image hosting by Photobucket

M'agraden les pedres i les gemmes. Sempre m'han atret els colors, les textures, les formes, les espurnes lluminoses que desprenen, les estructures i composicions internes dels cristalls...

Fa un temps, vaig assistir a la conferència d'un especialista, l'Àngel Aranda, que presentava un curs a Barcelona i vaig quedar tan embadalida escoltant-lo, sentint la seva passió, el seu amor pel món mineral, que no vaig dubtar en inscriure'm al seu curs de "Pedres i minerals en teràpies".

Sortiria per un dia del "Chi" xinès, per veure una altra visió de l'energia, en concret la de les pedres i com ens poden ajudar a equilibrar la nostra pròpia, per aconseguir un millor funcionament del nostre cos físic, un millor equilibri emocional.

Va ser un dia preciós de teoria i pràctica, meravellada amb les precioses pedres que vàrem treballar, captivada pels coneixements, per l'humanitat i per la capacitat de transmetre d'un enamorat dels minerals.

Observant, tocant i sentint l'energia de les pedres en contacte amb el nostre cos, les percebia plenes de vida, i avui, a l'obrir la capseta on guardo aquelles que vaig recollir a Xina, a llocs que em semblaven especials, em sento una mica allí...

Vaig descobrir però, que jo als xinets els veig fins i tot a les pedres... Acabant ja el curs, quan l'Àngel ens digué que escollissim la pedra que més ens agradés, del munt que en teniem a la taula, jo vaig sentir que la Turmalina Síndria era la meva pedra.

Encuriosida, vaig llegir les explicacions terapèutiques i si en tot el dia havia desconnectat dels xinets, ja els tornava a sentir aprop amb el que m'especificava el texte:

"La Turmalina Síndria equilibra la polaritat (el yin-yang). Reintegra les energies disperses als meridians corresponents fent que augmenti la nostra flexibilitat, tant físicament com emocionalment.
Aporta calma i lucidesa. Elimina culpes i ens aporta seguretat i harmonia.
És de les millors pedres per equilibrar i aserenar el cor: Posseix el color vert i el rosa. La part verda guareix les ferides emocionals guardades, mentre que la rosa allibera l'amor guarit, fent-lo fluir novament."


Yin-yang, meridians, equilibri, harmonia, fluir,.. aquestes paraules, no sé perquè, em sonaven!!

Des de fa pocs dies, porto una petita turmalina síndria penjadeta al coll. M'aniran bé els seus efectes... ;-))

11 Comments:

Anonymous Anònim ha dit...

Fa uns quants anys vaig col.laborar a muntar una exposició de gemmes del Brasil. Unes peces increíbles, precioses...

T'ho creuràs, si et dic que la que em va robar el cor va ser una gemma d'uns 3 o 4 cm, d'un color verd traslúcid indescriptible... semblant a aquesta?

Si ja ho diuen, Dios los cria... ;-)))

de febrer 25, 2006  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Ostres bloggy! És una turmalina síndria, sens dubte! La trobo preciosa!

Hahaha, ja tens raó ja... ;-)))

de febrer 25, 2006  
Anonymous Anònim ha dit...

Quan aquell escrigué allò de "cosas veredes, Mio Çid, que las pedras farán fablar" segur que ja havia sentit a parlar de la TURMALINA SÍNDRIA! I ves!

Una besada grossa! ;-)

de febrer 26, 2006  
Anonymous Anònim ha dit...

Cat...erina, evidentment!

;-)

de febrer 26, 2006  
Blogger mar ha dit...

he arribat aquí a través d'en martí

m'encanta el teu blog... i estic segura que vindré molts més cops

:)

de febrer 26, 2006  
Anonymous Anònim ha dit...

Ostres... si vas mai a Rio de Janeiro segur que et diuen de visitar la fàbrica de pedres precioses H.Stern. Es d'aquelles coses que et recullen a l'hotel, t'ensenyen una mica com es fan penjolls i com es puleixen les pedres i després et volen vendre joies. Però hi ha dues coses que em van encantar: l'una (i l'has de demanar i insistir una mica) és el seu "museu de pedres precioses" on tenen una col·lecció de més de 100 turmelines diferents, entre altres meravelles. L'altre, un collaret de turmalines ... 4 tires juntes de turmalines ordenades per colors segons l'arc de sant martí. Que bonic que era aquell collaret, propi d'una princesa de l'antic egipte com a mínim. Però com que no som ni volem ser la Nefertiti, a vegades porto un collaret d'hematites, que em dóna força i vigor!

de febrer 26, 2006  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Hehe Cat...

Parlant de parla, hi ha d'altres pedres que terapèuticament potser són més adequades per millorar l'expressió i la comunicació, com pot ser l'aiguamarina (te la recomano per les teves angines), però de la turmalina fins i tot s'afirma que afavoreix la comunicació telepàtica entre dues persones, fent de pont energètic entre elles perquè el més dèbil rebi l'ànim del més fort.

Cuida't aquesta "goleta", val? (i ja saps.. una aiguamarina!) :-))

Un petonet

de febrer 26, 2006  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Un bon amic en Martí, benvinguda mar!

Gràcies per les teves paraules i per la teva visita a la meva caseta. Jo he visitat alguna vegada la teva, plena de sensibilitat i bellesa. Fins aviat

Un petonet

de febrer 26, 2006  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

M'ho anoto per si algun cop vaig a Rio, anonymous. Segur vares gaudir d'una exposició preciosa i que era un collaret impressionant amb la bellesa dels diferents colors de les turmalines.

Hahaha tot un consol a la frustació de no tenir el collaret si no aspires a ser la Nefertitis...

Apart de la força i la vitalitat, les hematites activen la circulació de la sang i estimulen l'absorció d'oxígen.

Portant-lo, també et potenciarà la confiança en tu mateixa així que a falta de collaret de turmalines... :-))

Un petonet i benvinguda

de febrer 26, 2006  
Anonymous Anònim ha dit...

Vigila, que això de penjar-se una pedra al coll segons com no sona massa bé... :-)

de febrer 28, 2006  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Hehe borinot, he dit "petita", home! :-))) abans amb l'aigua al coll que amb una pedra...
Bona nit :-)

de febrer 28, 2006  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Image hosting by Photobucket