Ulls d'aiguamarina que amb la seva mirada albiren immensitats, que esguarden horitzons, que contemplen els colors dels sentiments, que s'amaren de sons suaus, que acaronen olors de salabror... Ulls que s'emmirallen en la infinitud, en la mar de febrer...
Hahaha bloggy, res de rendir-se!!! Ja saps: paciència, treball, constància, persistència.... ;-)))
Ui! arribar a l'alçada de les formiguetes de'n Papasseit, quin camí més llargggggg!! però com deia el savi: "un llarg camí comença amb un primer pas", així que anirem fent passetes (encara que siguin de formiga) ;-))
Mai, anonymous, mai... es tanquen els ulls i el blau envaeix la foscor, s'escolta el silenci i se sent la remor de l'aigua, acaronant tots els sentits...
14 Comments:
Ulls d'aiguamarina que amb la seva mirada albiren immensitats, que esguarden horitzons, que contemplen els colors dels sentiments, que s'amaren de sons suaus, que acaronen olors de salabror... Ulls que s'emmirallen en la infinitud, en la mar de febrer...
Una besada d'espurnes d'aiguamarina! ;-)
Aissss, què bonic el que dius!!!
Comentaris com aquests em fan pensar moltes vegades en esmunyir els meus posts aquí i passar les vostres paraules a l'escenari principal.
Gràcies preciosa!
;-) Un petonet de diumenge
D'on es la foto? es una foto real o es una composicio? Sembla un lloc molt bonic...
Ei soci!
A que sí que és un lloc preciós...
No és cap composició, és el poble anomenat "Les Cases d'Alcanar", al costat de Sant Carles de la Ràpita.
Te'l recomano! i si t'entra la gana, no oblidis passar per Can Manel, mmmmmmmm!
Un petonet
Hi ha mars que no s'obliden mai...
Molt bonic, myt!
Una abraçada
Myt, estimada, és que ens ho poses "a güibol"! (això de poètic no en té res de res... hahahaha)
Una besada! ;-)
Touché. Em rendeixo...
- o dit d'altra manera, una poètica a l'alçadaaixò-
...I que visca el Freehand! ;-)
Que us ho poso a què!!!, Caterina? aissss aquest "parlar borrós" de la meva amiga...
;-)))
Hahaha bloggy, res de rendir-se!!! Ja saps: paciència, treball, constància, persistència.... ;-)))
Ui! arribar a l'alçada de les formiguetes de'n Papasseit, quin camí més llargggggg!! però com deia el savi: "un llarg camí comença amb un primer pas", així que anirem fent passetes (encara que siguin de formiga) ;-))
Una bona eina el Freehand, sí senyor! :-))
Mai, anonymous, mai... es tanquen els ulls i el blau envaeix la foscor, s'escolta el silenci i se sent la remor de l'aigua, acaronant tots els sentits...
Gràcies! Un petó
... "a güeboooo"!
;-)))
Hahaha Caterina!
:-)))
(d'on haurà tret la foto...)
Un petó.
ací clamence
;-)) Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home