Mirada...
Avançava inexorable el pas del temps i aquella nit, més que cap d'altra, la foscor de l'estança li anegava l'ànima. Entornà la mirada, i tot i percebre la lleu escalfor del seu entorn, ja no li arribava l'alè que necessitava.
Sentia amb duresa la sequetat de l'estancament, de l'aïllament i la solitud que l'havien reclòs. Palpava al seu cos, el pes d'una vida amb parcel.les poc enriquidores, l'envelliment del creixement vegetatiu, sense il.lusions, aquelles ferides fruit del que avui veia com decissions mal preses, o a destemps...
Coneixia moltes estratègies de lluita externa, tenia capacitat combatent, però aquella nit cap no li valia. No eren cuirasses ni armes el que precisava. Tenia paciència i constància, trobaria el que li era necessari.
Va conduir la mirada al seu interior, amb sinceritat, amb coratge...
No sabia quant temps havia transcorregut quan prengué consciència d'on es trobava i del que desitjava. Potser eren hores, dies, potser anys, tampoc li importava ara.
Amb els primers raigs de sol, una saba vivificant, estimulant i enèrgica, li havia començat a sacsejar el cos. Un elixir de vida l'acaronava amb un escalf mai sentit, recorrent amb fluïdesa el seu interior.
Ja no tenia dubtes ni dificultat per moure's, havia adquirit la seguretat que dona fermesa al caminar. Se sentia créixer per moments i, amb una fortalesa desconeguda, començà a avançar cap a la finestra. Des d'allí veié com s'allunyaven els darrers núvols, i com brillaven amb més força que mai, les espurnes dels seus somnis.
Powered by Castpost
[No abarateixis el somni. Lluís Llach]
18 Comments:
No abarateixis els somni. Jo fa temps que no ho faig.
Un petó.
No l'abaratim que és com l'estel que hi ha al fons del camí.
Gràcies per recordar-me la cançó, Clamence. La vaig a penjar al post :-)))
Un petó
Quin desenllaç més bonic!
No sé si forma part de la teva vida,Myt, però m'hi identifico molt
Una abraçada
Hola flor d'hivern. No està inspirat en la meva vida però, com tu també m'hi identifico en coses.
Me n'alegro que t'agradi el desenllaç i desitjo que sigui on més t'hi identifiques :-)
Una abraçada
Algú digué que els somnis mai no passen de ser això mateix, somnis, i té un racó a la literatura, entre d'altres motius, per aquesta idea seva.
Somnis i malsons, les dues cares de la mateixa moneda. Somnis que ens porten il·lusions, ganes de viure, camins per recórrer en la companyia dels éssers estimats... Malsons que... no, no, no i no!... que aquest tema avui no toca!
SOMNIEM, que encara és gratis!
Una besada plena de somnis per fer realitat! ;-)
Que toda la vida es sueño
y los sueños, sueños son! que deia aquest algú, no?
I si convertim els malsons en experiències que ens ajudin a arribar als nostres somnis, Caterina? la il.lusió i les ganes de viure i recórrer camins seran molt més intenses, no creus?
Crec que l'altra cara d'un somni no és un malson i que el més negatiu que ens pot passar és no poder fer-lo realitat i que sempre segueixi éssent un somni...
:-))) Un petonet
Em ret davant l'evidència!
Glubs! ;-)
;-) que no ens abarateixin el somni, com diu clamence, nineta.
Un petó
En clamence sembla tot un savi, certament... li faré cas, pel que pugui tronar, oi?
Una besada! ;-)
Uau, que be que escrius... me'l copiaré i el guardaré... :-)
Ui malsons amb llamps i trons, Caterina? ;-))))
Un petonet
Soci, soci... No et pensis que t'apujaré el
sou per fer-me "la pilota" ;-)))
Malsons amb llamps i trons?... aquests ja són de Matrícula d'Honor i Cum Laude! hahahahah
Una besada! ;-)
:-))
Espurnes de somnis, l'expressió més encertada de la teva prosa, que esdevé poesia.
I un relat commovedor.
No somiis la teva vida...viu els teus somnis
Anna
Gràcies anònim, de tot cor
A vegades ens expliquen coses tan commovedores que obren l'expressió del cor...
Anna carinyet,
Una sentència molt sàvia això que dius, preciosa.
Com ens ho fem de difícil nosaltres mateixos moltes vegades, per viurel's, oi?
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home