El poder de l'ara...

"Cada dia, amb els primers raigs de sol, Wu Cheng, un jove monjo, creuava les portes del temple per meditar i sentir-se amb harmonia amb la natura.

Aquell, era un matí especialment billant, la primavera es manifestava amb força davant els seus ulls, i Wu se sentia immensament afortunat per cada un dels instants que vivia.

De sobte, el brogit furiós i amenaçador d'un tigre gegant el feu sortir del seu estat de contemplació, retornant instantàniament a la realitat i a la percepció del perill que l'assetjava.

Veient clarament les intencions de la fera, començà a córrer precipitadament i, al veure's atrapat, sense sortida, es llençà per un abisme, subjectant-se a unes branques que sobresortien. Allí penjat, comprovà que tres grans tigres jugaven al fons del precipici mentre el seu perseguidor seguia bramulant des de dalt.

La seva situació era extrema, no tenia sortida, però no es va desesperar ni va perdre la serenitat...

Disposat a assaborir el temps present, l´únic que tenia en aquells moments, es negà a pensar en el que l'esperava, tampoc va dedicar ni un segon a recordar la seva vida passada sino que començà a valorar tot el que els seus sentits podien percebre en aquell present, emocionant-se amb els sons de la natura, impregnant-se dels colors, de la llum...

A la paret rocosa que tenia davant, els seus ulls descobriren la maduixa més preciosa que mai havia contemplat. La seva exquisida fragància, la coloració d'un roig preciós, la textura que intuïa, l'induïren a allargar la mà cautelosament, agafà el fruit amorosament i se'l va menjar paladejant-lo calmosament..."


He començat a rellegir un llibre, que em van regalar fa uns anys i del que mai me'n desfaré per considerar-lo una petita joia: "El poder de l'ara" d'Eckhart Tolle. M'agrada agafar-lo en moments especials, llegir-lo sencer altra vegada o senzillament obrir alguna de les seves pàgines a l'atzar; sempre m'ofereix algun regal que m'ajuda a caminar pel meu present. Ahir, en una de les seves pàgines, vaig recordar aquest conte xinès del monjo.


Tolle, ens fa veure com la majoria dels humans passem les nostres vides evocant el passat o imaginant el futur. Defugim del fet que la vida es redueix a aquest moment present i ajornem les decisions realment importants amb l'esperança que algun dia arribarà «el moment oportú».

No entenem que el passat, tot allò que hem experimentat i hem acumulat a la memòria, ja no existeix, és una elaboració de la nostra ment que ens impedeix sovint viure un present que podria ser preciós ni veiem que el futur no és res més que la projecció dels nostres desitjos i dels nostres neguits.

No centrant-nos totalment en el nostre present no podem deixar d'experimentar el dolor de les ferides passades i estem constantment tement el que ens espera en el futur.

Aquesta tarda, anant pel carrer, camí de la feina, he assaborit meravellada el poder del present, gaudint de mil nous detalls, de boniques percepcions i m'he dit que aquesta primavera intentaré sentir tot el Poder de l'Ara.